La Comissió Europea ha elevat quatre dècimes la millora del PIB tant a l'eurozona com a la Unió Europea, i preveu que l'economia registri un creixement “moderat” de l'1,3% i de l'1,4% aquest 2025, respectivament. Aquestes són les estimacions publicades aquest dilluns en el Paquet de Tardor, que vinculen l'alça als acords comercials i aranzelaris que la UE ha signat amb diversos països, destacant els Estats Units. Si bé la Comissió observa que les barreres aranzelàries a la UE han assolit “màxims històrics” per l'arribada de Trump a la Casa Blanca, també apunta que els gravàmens respecte a altres potències es mantenen “baixos”, atorgant així un “modest avantatge relatiu” als 27.
A banda de la revisió a l'alça de les previsions per al 2025, l'executiu comunitari també projecta una millora del PIB a la zona euro de l'1,2% per al 2026 i de l'1,4% per al 2027. Pel que fa a la UE, les estimacions apunten a un creixement econòmic de l'1,4% el 2026 i de l'1,5% el 2027.
Al seu torn, s'espera que la inflació continuï evolucionant positivament i que s'apropi de forma progressiva a l'objectiu del 2%, després de registrar màxims històrics amb la crisi de la covid-19 i la guerra d'Ucraïna. Segons el Paquet de Tardor, la taxa a l'eurozona se situarà en el 2,1% aquest 2025 i al voltant del 2% en un horitzó a mitjà termini, mentre que al conjunt de la UE serà del 2,5% aquest 2025 i baixarà vora el 2,2% de cara al 2027.
La Comissió preveu una inflació del 2,1% a l'eurozona el 2025 i del 2% el 2027, mentre que a la UE serà del 2,5% i del 2,2%, respectivament
“Les previsions econòmiques de la Comissió posen de manifest que el creixement durant els tres primers trimestres de 2025 va superar les expectatives”, assenyala en el comunicat publicat aquest dilluns l'executiu comunitari. El document apunta que, a inicis d'any, la “bona marxa de l'activitat” va ser impulsada per “un augment de les exportacions en precisió de l'increment dels aranzels”, i el fet que l'economia hagi continuat creixent durant el tercer trimestre fa que Brussel·les prevegi que “l'activitat econòmica continuï expandint-se a un ritme moderat”, malgrat que reconeix que s'actua en un “entorn extern complicat”.
El paper dels acords comercials
El Paquet de Tardor reconeix com a causes del creixement de 2025 el consum privat, la formació de capital i la inversió pública a través dels Fons de Recuperació i Resiliència. Tanmateix, on posa més èmfasi l'executiu comunitari és en els acords comercials que ha assolit els últims mesos per dissipar l'efecte dels aranzels impulsats per Donald Trump.
Malgrat que les previsions donen per fet que tots els aranzels específics per país i sector aplicats per l'administració estatunidenca es mantindran “durant tot l'horitzó de previsió” -és a dir, fins al 2027-, la Comissió es mostra relativament optimista. Si bé recorda que l'economia de la UE és “altament oberta” i continua sent “susceptible a les restriccions comercials vigents”, també subratllat que els acords comercials amb els EUA i altres socis comercials “han alleugerit algunes de les incerteses” que apareixien en les anteriors previsions publicades a la primavera.
Brussel·les defensa que els acords comercials han "alleugerit algunes de les incerteses" i que els aranzels a les exportacions de la UE són inferiors als d'altres "actors mundials"
En aquest sentit, Brussel·les celebra que, malgrat les barreres actuals, “els aranzels sobre les exportacions de la UE continuen sent inferiors als que s'apliquen sobre altres actors mundials”. “Això representa un modest avantatge relatiu per a l'economia de la UE malgrat el context de debilitat comercial mundial i la fortalesa de l'euro, que modera la demanda exterior”, destaca. Tenint en compte la situació actual, l'executiu comunitari conclou que els riscos sobre l'evolució de l'economia “tendeixen a la baixa”. De la banda negativa, el document publicat aquest dilluns afirma que la incertesa actual podria limitar al creixement de la UE “més del previst”, tot advertint que qualsevol escalada de tensions polítiques “podria intensificar les pertorbacions del subministrament”.
La Comissió també fa menció de les amenaces vinculades a catàstrofes climàtiques, tot i que per la banda positiva menciona la voluntat reformadora de la UE en competitivitat, increment de la despesa en defensa i millora de la producció. Alhora, assenyala que la firma de nous acords comercials -com per exemple el Mercosur- “podria impulsar l'activitat econòmica més del previst”.
Espanya lidera el creixement, però no la reducció de la inflació
Les previsions de la Comissió Europea avalen les estimacions emeses aquest mateix dilluns pel govern espanyol. En el Paquet de Tardor, Brussel·les revisa tres dècimes a l'alça la previsió de creixement del PIB fins a un “robust” 2,9%, situant l'estat espanyol com la principal economia dins l'eurozona que més creixerà aquest 2025. L'Estat se situa per davant de França (+0,7%), Itàlia (+0,4%) i Alemanya (+0,2%). De cara a mitjà termini, la Comissió preveu que l'Estat registri una millora de l'economia del 2,3% el 2026 i del 2% el 2027, per sobre la mitjana de l'eurozona i també superant les principals potències europees.
Malgrat tot, els pronòstics apunten a una rebaixa de la taxa d'inflació “més lenta” en comparació amb la mitjana de la zona euro. Aquest 2025, Brussel·les calcula que la inflació a l'Estat se situarà en el 2,6%, mentre que ja de cara al 2026 sí que tornarà al 2%, en línia amb l'objectiu que persegueix el Banc Central Europeu.
Dèficit, deute i atur
Després que l'Estat tanqués el 2025 amb un dèficit del 3,2% per l'impacte de la dana al País Valencià, la Comissió calcula que el territori finalitzarà el 2026 amb un dèficit del 2,5%, per sota el topall del 3% que Brussel·les ha imposat per obrir un expedient de dèficit excessiu. En aquest mateix sentit, espera que el dèficit es continuï reduint i es quedi en el 2,1% per al 2026 i el 2027.
Quant al deute públic, aquest baixarà del 100% del PIB per primera vegada des del 2019. En concret, s'estima que aquest 2025 se situï exactament en el 100%, mentre que ja de cara als anys 2026 i 2027 passarà al 98,2% i al 97,1%, respectivament.
L'atur, al seu torn, assolirà nivells que “no s'han vist en més de deu anys”, tal com destaca la Comissió Europea, tot i que alhora recorda que l'estat espanyol continua tenint unes de les xifres més altes entre els països de la UE. Així, la taxa de desocupació es reduirà fins al 10,4% aquest 2025 i ja se situarà per sota la barrera del 10% el 2026 i el 2027, en el 9,8% i el 9,6%, respectivament.