“Aquesta conferència no tractarà dels efectes de la intel·ligència artificial i la robòtica en el mercat del treball i de la productivitat”. Amb aquesta (agraïda) advertència que trenca amb la monotonia temàtica dels darrers mesos és com el catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Josep Oliver Alonso, ha encetat la conferència inaugural de la 30a edició de la Jornada dels Economistes. Una trobada organitzada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya que ens ha deixat les memòries d’exconsellers d’Empresa, un debat sobre la internacionalització de l'empresa catalana i les declaracions de Josep Oliu com a moments destacats d’una jornada en què “burocràcia” i “productivitat” són dos dels mots que més vegades han cantat bingo.
El segon concepte ha estat precisament una de les temàtiques estrella de la ponència d’Oliver, que de manera extensiva, però divulgadora, ha analitzat fil per randa el context econòmic global en què ens trobem immersos i la situació particular de Catalunya. Una “era del desordre”, com l’anomena el periodista econòmic Martin Wolf, que a parer de Josep Oliver pot ser definida com “una incerta transició de la globalització des de la seva fortalesa anterior a la reducció actual, de la qual no se n’observa el final”.
I és que, d’acord amb el catedràtic emèrit de la UAB, la crisi de la globalització neoliberal va molt més enllà de personalitats com Donald Trump: “Els primers problemes sorgeixen a finals dels 2000 per raons geopolítiques, quan l’emergència de la Xina es va començar a percebre des dels Estats Units com una amenaça”. Aquest fet ha provocat l’aparició de “tendències de nacionalisme econòmic a Occident que reflecteixen la desigualtat generada pels mateixos èxits de la globalització”, traduïda en polítiques específiques com l’inici dels aranzels a la Xina el 2018, el veto a transferències tecnològiques de Huawei o el reforç del proteccionisme econòmic a través de renegociacions com el nou Tractat entre Mèxic, Estats Units i Canadà (USMCA) de 2020.
La dèbil posició d’Europa en el tauler global
“L’acord entre els Estats Units i la Unió Europea s’ha d’interpretar en aquesta mateixa línia”, assenyala Oliver, que reconeix que “no és gens beneficiós per a nosaltres” en àmbits com l’obligació “d’invertir 1,5 bilions d’euros en l’economia americana comprant gas natural, petroli i productes d’energia nuclear, o xips d’IA per 40.000 milions”. D’aquest context i de la consegüent resposta europea, Oliver extreu dues valoracions principals: un “canvi d’orientació de la Comissió, des de l’èmfasi en el Pacte Verd, vers a la millora de la competitivitat”, i una delegació del finançament de totes aquestes operacions en la política industrial de cada estat membre.
Quant a la primera, l’expert considera que el canvi és “més que evident”, ja no només pels continguts de l’informe Draghi, sinó també per les múltiples clàusules d’excepcionalitat que s’han anat concedint en les principals normatives climàtiques. “Aquest procés no ha acabat”, ha alertat Oliver, citant la Crida per a la simplificació de les normatives europees que dinou països europeus, sota el lideratge d’Alemanya, Itàlia i França, han impulsat i han fet arribar al Consell Europeu i que “ve a demanar una radical liquidació del gruix de les regulacions que ens estan impedint créixer”.
En el segon àmbit, Oliver ha estat taxatiu: “L’origen dels recursos per transformar les nostres economies són, honestament, un brindis al sol”. El catedràtic emèrit de la UAB ha criticat durament la UE per no aprofitar per “finalitzar la unió bancària, la unió del mercat de capitals o utilitzar l’acabada de néixer unió d’estalvi i inversió” per finançar totes les mesures que es consideren necessàries, que considera que reflecteixen “una duríssima realitat”: “La Comissió Europea no està preparada per repetir l’operació de la covid-19 i posar 700.000 o 800.000 milions sobre la taula”.
Oliver: “L’origen dels recursos europeus per transformar les nostres economies són, honestament, un brindis al sol”
De fet, Oliver ha assenyalat amb preocupació certs moviments individuals d’alguns estats membres, com la creació d’un fons de 100.000 milions per part d’Alemanya per comprar actius estratègics. “No observem la disgregació de la Unió, perquè tenim l’euro i el Banc Central Europeu”, ha concedit el professor, però sí que veu en qüestions com la font de capital de l’estratègia de rearmament “una clara línia divisòria entre el nord i el sud d’Europa”.
Catalunya, entre transformacions del model productiu i del capital humà
Dins d’aquest context pessimista es troba una Catalunya de la qual aquest mateix dijous s’han conegut les xifres macroeconòmiques del tercer trimestre: un creixement del 2,4% interanual amb alces en tots els sectors, que si bé s’incrementa a menor ritme que al conjunt de l’Estat (+2,8%), també ho fa força per sobre de la mitjana europea (+1,5%). Uns creixements que Oliver explica a partir d’una sèrie de “trets estrictament estructurals”, com les modificacions monetàries i fiscals fins a l’any 2022, “amb tipus d’interès pràcticament nuls des de 2016”, que han permès “despalanquejar l’endeutament de famílies i empreses”; així com l’ampliació del mercat intern, que és la raó que “ha promocionat el creixement demogràfic”.
Tanmateix, el catedràtic emèrit també ha identificat una sèrie d’indicadors “menys evidents” que “han transformat profundament el panorama social i econòmic del país”, i no en el bon sentit. Grosso modo, són dos: el “notable” canvi de l’estructura productiva, que situa el Principat en una situació de “desindustrialització prematura”; i la transformació “radical” del capital humà de Catalunya marcada per tres grans tendències: l’envelliment, l’origen i la formació dels treballadors.
En el primer d’aquests dos factors, Oliver ha lamentat que “ens hem convertit en una economia de serveis amb una estructura no particularment favorable a l’augment de la renda per habitant”. Els serveis comercials privats, com el comerç, el turisme, el transport i de persones i les activitats recreatives representen “vora del 40% de l’ocupació del país”, al qual cal sumar un 19% de “la resta dels serveis productius” i un altre 15% vinculat als serveis col·lectius. “Tot plegat, gairebé un 75% de l’activitat i de l’ocupació és terciària”, ha sumat Oliver. A aquest fet se li suma la “pèrdua continuada de pes de la indústria”, que “tot i la recuperació entre 2019 i 2024”, ha perdut gairebé vint punts percentuals en el pes en l’ocupació des de mitjans dels anys 80 (38%) fins al 17% actual.
Oliver: “Ens hem convertit en una economia de serveis amb una estructura no particularment favorable a l’augment de la renda per habitant”
“Se m’argumentarà que és un procés comú a totes les economies occidentals”, s’ha avançat el catedràtic emèrit de la UAB, qui ha presentat les comparacions amb regions com la Llombardia, el Vènet o Karlsruhe per refutar l’argument: “Hem passat d’estar més o menys com ells a l’inici de l’euro a caure al 17%, quan ells continuen entre el 25% i el 33%”. D’entre les múltiples raons que expliquen aquest fenomen, Oliver ha destacat l’alt pes de les branques de contingut tecnològic baix: “Segons Eurostat, el 2024 suposaven un 37% a Catalunya, molt per sobre dels valors de Stuttgart o Karlsruhe, del 15% al 25%”.
I, malgrat que Catalunya sigui inclosa com una de les 69 regions europees considerades strong innovators al Regional Innovation Scoreboard 2025 de la Comissió Europea, cal llegir-ne la lletra petita: “Tenim una valoració de 110 sobre la mitjana de 100, i estem molt lluny de les regions austríaques, belgues, gran part de les alemanyes, fineses, sueques, suïsses o britàniques. I més específicament, contrasta amb el 133 de Karlsruhe o el 192 de la Llombardia”.
La segona tendència identificada per Oliver, la transformació del mercat del treball, tampoc desprèn bones sensacions. “En el terme de l’edat, la nostra ocupació s’ha envellit, i molt”, deixa ben clar el professor, recordant que “fa 30 anys, el 70% dels ocupats tenien menys de 45 anys, i avui són escassament el 50%”. Un envelliment explicat en alt grau per la caiguda de la natalitat, de la qual també ha aportat dades: “Els naixements a Catalunya, incorporant els immigrants, entre persones de 16 a 34 anys, ha passat dels 1,8 milions als 1,2 milions, hem perdut 600.000 individus”.
A una disponibilitat cada cop més reduïda de població jove en edat de treballar se li suma l’àmbit de la formació, titllada com a “inadequada” i “incapaç d’atendre la demanda de treball de les empreses per Oliver. I a conseqüència d’aquests dos elements, el tercer vèrtex del triangle: el creixement de la població treballadora immigrant. “Entre el 1995 i el 2024, hem creat 1,5 milions de llocs de treball, i el 65% els han ocupat gent no nascuda a Espanya”, ha assenyalat el catedràtic emèrit. Unes xifres que “han anat agafanty velocitat” i que fan que “el 29% de l’ocupació de Catalunya l’any passat fos de persones nascudes fora”. A parer d’Oliver, “aquesta onada immigratòria planteja problemes d’integració, i cal gestionar-ho correctament, perquè el creixement econòmic i l’equilibri social són dues cares bàsiques de la nostra societat”.
Teràpia de xoc: Aturar la subvenció a l’hostaleria i transformar el sistema educatiu
Una regressió parcial de la globalització entesa com un “fenomen estructural”, el renaixement de “nacionalismes econòmics”, el canvi de prioritats europees de la sostenibilitat a la competitivitat i la seva “incapacitat d’oferir recursos comuns” per afrontar tots aquests problemes. Quatre situacions internacionals davant de les quals Oliver crida a l’acció activa a través de polítiques industrials, com la promoció de sectors tecnològicament avançats (“que ja ho estem fent”, ha concedit) i la recuperació del valor afegit de “branques tradicionals del país”, com ho és la indústria.
Però també amb una proposta que suposa llançar-se de cap a una piscina de fang: “Atesa l’especificitat catalana, podríem afegir la conveniència de retirar part de la subvenció fiscal implícita a una branca tan rellevant com l’hostaleria i la restauració”. En concret, Oliver proposa retirar l’IVA subvencionat d’aquestes activitats, com també del comerç “de l’alcohol i el tabac” i dels peatges de les autopistes: “Ho sumes tot i estem fent una política de foment del turisme”.
Aquesta és una de les dues grans demandes que ha fet Oliver en la inauguració de la 30a Jornada dels Economistes. L’altra, també dirigida en bona part a l’administració, és un canvi de perspectiva de què vol dir l’èxit econòmic: “Si es descompon el creixement del valor afegit dels últims sis o set anys, trobem la molt dolenta notícia que és el creixement de l’ocupació el que ha impulsat el creixement del valor”. O dit en altres paraules, activant el mode Daenerys Targaryen: “El fet que ens hagi passat això fins ara no és argument per continuar amb aquesta roda. L’hem de trencar, i ubicar el focus des de l’ocupació cap a la productivitat”.
I per fer-ho, Oliver és agressiu amb les propostes, dirigides principalment al capital humà: combatre intensament el fracàs escolar en educació primària i secundària i fomentar un canvi en l’especialització dels estudiants universitaris, que segons el catedràtic tenen “un marcat biaix en titulacions d’Humanitats i Ciències Socials”. “Tenim un baix nivell en formacions en matemàtiques i ciències”, ha lamentat Oliver, qui també ha assenyalat que aquest desequilibri provoca una “sobrequalificació de la mà d’obra” allà on es titulen més persones. Solució? “No solament cal reduir el volum de les formacions, també caldria redefinir els pesos de les diferents titulacions per intentar portar part de la població a sectors formatius més adients al canvi que estem afrontant”.