
És una peculiaritat més quan es viatja a Bèlgica. Arribes i, en demanar un cafè o té, te’l serveixen sempre acompanyat d’una galeta. I gairebé sempre és la mateixa: una amb un sabor caramelitzat únic. Al país se la coneix com a speculos. A la resta del món, Biscoff o Lotus, pel nom de la marca comercial que l’ha exportat arreu del món. Aquesta galeta ha fet un salt internacional que l’ha llançat a ser omnipresent: amb gelats, pastissos i, fins i tot, cafès amb sabor a aquesta galeta.
Però mentre que a Catalunya o a la resta d’Espanya no s’ha començat a veure fins fa relativament poc, a Bèlgica fa segles que hi és i és part de l’imaginari col·lectiu gastronòmic del país.
El seu origen data del segle XVII, a Flandes, llavors un territori que formava part de la corona espanyola i que deu el seu sabor distintiu a la cassonade, un tipus de sucre no refinat que sorgeix amb el xarop residual que queda de la cristal·lització d’aquest producte. I, per descomptat, també a les espècies, provinents de l'Àsia, que van portar els navegadors neerlandesos al país: concretament la canyella, el cardamom, el clavell i el pebre blanc.
Des de fa segles, els nens (i no tan nens) reben com a regal una galeta speculos de Sant Nicolau (sovint amb la forma d’aquest sant), que segons la tradició ve d’Espanya i porta també taronges als infants que s’han portat bé la nit del 5 al 6 de desembre. Segons la llegenda, Sant Nicolau va ressuscitar a tres nens i, per calmar-los, els va donar una galeta speculos.
La llegenda vincula les galetes 'speculos' a Sant Nicolau
La marca que ha popularitzat i democratitzat aquesta galeta és l’empresa belga Lotus, que s’ha dedicat a explotar el producte des de la dècada dels anys 30 del segle passat. Fins al 2021, tant a Bèlgica com als Països Baixos i França les galetes es coneixien com a speculos, que és l’etimologia utilitzada popularment en el país. El seu origen no està del tot clar, però es creu que ve de la paraula speculaas (especulador), del dialecte neerlandès brabançó, i que sovint s’utilitzava com a sinònim de benefactor; del llatí species (espècies) o una contracció de les paraules neerlandeses spek (dolç) i Klaas (abreviació de Sinterklass, Sant Nicolau, com es coneix en flamenc).
Entre la internacionalització i el patrimoni cultural
Sigui com sigui, tot i la seva popularitat, l’empresa va decidir trencar amb la tradició i comercialitzar a tot arreu amb el mateix nom Biscoff, que és com ja es coneixia en altres països, i que neix de la contracció en anglès del nom biscuit (galeta) i coffee (cafè). El president de l’empresa, Jan Boone, va defensar el canvi perquè només a Bèlgica, França i Països Baixos es deia amb el nom original. En un canvi comercial, es va voler englobar a tot arreu amb el mateix nom i apostar per “una sonoritat més internacional”. Així i tot, en el país de la xocolata ningú coneix a la galeta amb el nou nom, i tothom li diu speculos. Quan es va anunciar el canvi es va crear un rebombori, i a les xarxes socials es va popularitzar el hashtag je suis speculos per mostrar el descontentament. Per la seva banda, la premsa alertava que el tresor patri calia “protegir-lo de la mundialització”. Cal tenir en compte que la galeta és patrimoni immaterial de la regió de Brussel·les i reconeguda com a tal a la UNESCO.
Però el cert és que la galeta ha fet un gran salt internacional, sigui sota el nom de Biscoff o de Lotus, i els seus productes es venen arreu del món (amb les galetes o els gelats com a productes estrella) amb el perill que acabi embafant. Segons dades facilitades per l’empresa, l’any passat el volum de vendes va arribar als 1.200 milions d’euros, un nou rècord per a la companyia, que en tan sols quatre anys ha apostat per consolidar-se a escala mundial (el 2023 va superar per primera vegada els 1.000 milions) i ha aconseguit escalar en la llista internacional, convertint-se en la cinquena galeta més popular del món. L’empresa ara aspira a pujar molt més.
Ja no és només un dolç emblemàtic, volen ser també un símbol més de Bèlgica, juntament amb la xocolata, la cervesa i les patates fregides. I, per cert, també és símbol d’amor: antigament, si un noi estava interessat a festejar amb una noia, li donava una galeta speculos. Si ella l’acceptava, estaven oficialment en una relació.