En aquesta època de vacances imminents, molta gent escull anar als Estats Units. Així i tot, per primera vegada des de la pandèmia, ha baixat la demanda i les aerolínies s’han vist obligades a abaixar els preus un 15%. El país, que funciona a cop de decret i segons l’humor del seu president, ja no està de moda. Els Estats Units muscle econòmic, primera potència mundial, i que durant dècades ha estat un mirall en la investigació i la innovació ja no sembla voler-ho ser, amb retallades de milers de milions de dòlars dedicats a institucions dedicades a aquest camp. Ara, Europa, la Xina, Corea o Canadà volen aprofitar el moment.
Per això, és clar, es necessiten diners. La Comissió Europea recentment va llançar el seu pla “Escull Europa”, dotat de forma inicial amb 500 milions d’euros pels pròxims dos anys i atreure talent provinent dels Estats Units. En una conferència a la prestigiosa Universitat de la Sorbona, a París, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va convidar a tots els investigadors dels Estats Units a què s’instal·lin als països de la Unió Europea: amb incentius econòmics, contractes llargs, menys burocràcia i assegurar que la llibertat per poder investigar sempre estarà blindada. “Europa té tot el necessari perquè la ciència prosperi: un ambient estable, infraestructures, tenim el compromís d’una ciència oberta i col·laborativa; una economia social que permet bones escoles, educació I atenció mèdica per a tothom”, va defensar Von der Leyen en el seu anunci.
Aquest nou pla de Brussel·les s’integrarà part del principal programa d’investigació de la Unió Europea, Horitzó Europa, amb un pressupost total de 93.000 milions d’euros. Europa vol treure pit dels seus mèrits, potser encara no pot competir amb diners, però sí en model de vida, I també per ser el lloc d’origen de la tecnologia ARN missatger (que va possibilitar, entre d’altres, les vacunes de la covid-19), d’on es va impulsar l’experiment per captar una fotografia d’un forat negre i també per comptar amb el Consell Europeu de Recerca, un organisme impulsat per la Comissió Europea, però que es dirigeix i funciona exclusivament per científics.
Així i tot, la Unió Europea haurà de fer molt més i incrementar significativament la seva inversió en innovació si vol realment competir amb altres països interessats, com Corea, la Xina i el Japó, que segons dades de l'OCDE, estan molt per sobre de la Unió Europea. L’objectiu de la Comissió Europea és arribar al 3% del PIB el 2030 (ara es troba una mica per sobre el 2%); Corea del Sud, per exemple, supera el 5%.
La Generalitat va anunciar recentment un pla, anomenat Catalunya Talent Bridge, amb un pressupost de 30 milions d’euros destinats a aquest fi
Ara és el moment d’apostar per la investigació, també a Catalunya creuen que ara ho és, i ja s’ha començat a animar a investigadors que vulguin deixar els Estats Units i s’hagin vist perjudicats per les polítiques de Trump. La Generalitat va anunciar recentment un pla, anomenat Catalunya Talent Bridge, amb un pressupost de 30 milions d’euros destinats a aquest fi.
Von der Leyen, per la seva banda, va lamentar a principis de juny en un discurs al Parlament Europeu que “quan els programes científics message exitosos pateixen retallades en algun lloc del món, afecta a tothom”, i va prometre que el nou pressupost europeu que ha de proposar aviat l’Executiu mantindrà els diners necessaris per seguir fent competitius el món.
Trump s’està carregant la base de dècades d’investigació puntera, no només amb les retallades, també amb la pressió a prestigioses universitats com Harvard, pels seus plans sobre diversitat. S’han suspès més de 200 subvencions, retallades investigacions del virus del VIH i també programes de finançament centrats en la covid-19 i les seves conseqüències. Segons la revista Nature, tres de cada quatre investigadors estudien marxar del país, i hi ha hagut un increment de més del 30% de sol·licituds de feina fora dels Estats Units.
Els Estats Units poden perdre grans investigadors que potser decidiran marxar al Canadà o a la Unió Europea, amb l’esperança que tota la feina no quedi entre laboratoris tancats per una serra elèctrica que decideix cap a on ha d’anar la despesa pública, tan important per invertir en el present I futur de la humanitat.
La Unió Europea sempre ha tingut com una assignatura pendent l’augment de la inversió en recerca I innovació. Podria ser aquesta l'oportunitat que els vint-i-set sempre han estat esperant.