CA | ES

Caplan: "El sistema d'educació és una pèrdua de temps i diners"

L'economista nord-americà alerta que "l'educació és un passaport per a la feina"

Bryan Caplan és un professor nord-americà d'Economia. | Cedida Bryan Caplan és un professor nord-americà d'Economia. | Cedida

Bryan Caplan és professor d'Economia a la George Mason University i investigador al Mercatus Center. Col·labora amb el New York Times, el Washington Post, el Wall Street Journal o Time així com el think tank català Institut Ostrom. Ha escrit best-sellers econòmics com The Myth of the Rational Voter, Selfish Reasons to Have More Kids i The Case against Education. Fem un cafè a l'Hotel Hesperia i parlem de l'educació, de títols i coneixement, de pensament crític, de temps i diners, de votants racionals i emocionals o de les "raons egoistes" per tenir fills. A contracorrent i sense pèls a la llengua. 

Els títols són més importants que el coneixement? 

Les empreses valoren més els títols que el coneixement, generant incentius perversos per als estudiants i per a la societat que ho finança. Moltes de les lliçons que s'aprenen a l'escola no serveixen al món real. Quina és la millor escola a Espanya? 

[Assessor]: Aula Escola Europea és una de les millors i està molt ben posicionada als rànquings. 

Què prefereixes l'educació o el diploma d'Aula? Què és millor? El diploma et dóna una feina, diners... Però, els títols no ajuden a l'èxit, la pau o la llibertat d'una societat. La tragèdia de l'educació és que allò que és veritat per a l'individu, no ho és per a la societat. És l'oposat. Com més temps es passa la gent estudiant, la societat s'empobreix i perd temps i contribuents. 

"Les empreses valoren més els títols que el coneixement, generant incentius perversos per als estudiants i per a la societat que ho finança"

Un problema d'incentius? 

Sempre descric l'educació com la pol·lució. L'individu vol contaminar, però si tothom ho fa llavors tenim aire de mala qualitat i sorgeixen problemes greus. Vas a l'escola per aprendre habilitats i experiències reals. Vas a l'escola per convertir-te en enginyer nuclear i aprendre a operar un planeta nuclear. Això sí que és útil! Si aprens història del segle XVIII d'Espanya i treballes en banca no és útil per a la societat. M'agrada parlar de la inflació dels títols. 

Què és i què no útil? 

Llegir, escriure o l'aritmètica és molt útil. A les escoles nord-americanes s'ensenya però de forma pobra. Això és útil: els nens necessiten anar a algun lloc i així els pares poden treballar. Fins i tot, quan parles amb programadors et diuen que la gran part del que van aprendre a l'escola no era útil... L'educació és un passaport per la feina que és l'entrenament real. 

Ens falta empatia o pensament crític?

Les escoles fan una molt mala feina a l'hora d'ensenyar coses bàsiques. Ensenyar el pensament crític és com dir-li a la gent que els ensenyaràs a volar movent els braços! Hi ha molta recerca sobre el pensament crític i és molt complicat d'ensenyar. Molt. Pots ensenyar als alumnes a aprovar un test de pensament crític, però ensenyar-los a utilitzar el pensament crític a les seves vides és pràcticament impossible. L'aprenentatge real és molt específic. La gent aprèn. Com? Fent. És el learning by doing

"L'educació és un passaport per la feina que és l'entrenament real"

De la teoria a la pràctica. 

Normalment, els professors saben la teoria però no la pràctica. Expliquen allò que saben i tal com els agrada. Expliquen allò que els van ensenyar i tornen al passat. 

Per què defensa que el sistema educatiu és una pèrdua de temps i diners? 

La gran majoria d'assignatures que s'estudien no són rellevants per a la vida real. Pràcticament tothom ho sap. L'estudiant aprèn un concepte per a un test i després, l'oblida. A qui li importa? No seria més fàcil aplicar allò que s'aprèn? El sistema és una despesa no raonable de recursos, de mal ensenyament i d'assignatures que no són massa interessants. Multiplica això per tot el que hi ha i et faràs una idea de fins a quin punt el sistema és una horrible pèrdua de temps i diners. 

Bryan Caplan i Víctor Costa

Mals incentius: aprovar l'examen és més important que aprendre. 

Correcte. De fet, normalment això és una mentida i els estudiants saben la veritat que és que l'examen és més important per a la vida real perquè els permet entrar a bones universitats, tenir bones feines, guanyar diners... Però, si aprenen bé i no treuen un bon resultat a l'examen, què obtenen a la vida? No massa... 

Potser s'hauria de canviar el sistema d'avaluació. 

Bé, com d'important és tenir un examen millor si l'assignatura ja no és important?

L'economista Xavier Sala-i-Martín també alerta sobre el problema de senyalització. Com s'hauria de dissenyar el sistema?

Sí, abaixa les teves expectatives fins que siguin raonables i llavors puguis fer una bona feina. Les escoles nord-americanes són fins i tot pitjor que les vostres. S'ha d'intentar ser bo en llegir, escriure i aritmètica. Hi ha moltes evidències de com fer una feina millor, però les escoles no ho volen canviar. Els professors volen seguir fent allò que han fet tota la vida. 

"Al sistema alemany o suís no diuen que tothom pot ser el pròxim Einstein" 

I què han fet tota la vida?

L'anomenat Wishful thinking. S'ha de donar el material als alumnes, fer-los treballar, practicar, practicar i practicar. Donar-los un test i repetir-lo. Això no és divertit per als professors que diuen que no volen ser robots i prefereixen la llibertat o la creativitat. Però, no aprens matemàtiques sent creatiu. Treballa de valent i torna-hi una i altra vegada. Si un estudiant no sap llegir o escriure, quin sentit té ensenyar-li una altra llengua? S'ha de prioritzar. El sistema alemany i suís ho han fet bé, no intenten que tothom sigui de tot. No diuen que tothom pot ser el pròxim Einstein. Ensenyem coses útils i aconseguim que les persones siguin independents. 

I el sistema educatiu espanyol?

El conec molt poc. S'assembla al francès, l'italià o l'anglès? El més important és no demanar assignatures que la gent no necessita. Els nens tenen molts deures i no tenen temps per gaudir de les seves vides. Tenen només feina per ocupar-los temps, però no per preparar-los per un futur brillant. 

De la cultura educativa a la cultura laboral. 

Allò que aprens a l'escola està molt poc relacionat amb allò que fas. Si se'm fa cas, la gent tindrà les feines que ja té ara però abans. Seran adults independents amb 16 anys en comptes de 20, o 20 anys en comptes de 24. Els treballadors seran millors amb menys educació que és només un passaport per viatjar al món laboral. 

"Allò que aprens a l'escola està molt poc relacionat amb allò que fas a la vida laboral" 

Hi ha un desajust entre oferta i demanda? 

A Espanya teniu oferta, demanda i molta regulació. Necessiteu desregular i solucionar l'atur com ho han fet Alemanya, els Països Baixos, Dinamarca o Anglaterra. El resultat de tanta regulació és que és complicat tenir una feina. A Estats Units tenim un atur que ronda el 3,5%. Encara podem millorar, però copieu-nos! Necessiteu el coratge per dir "ho hem fet malament". Les empreses fan gran part de la feina i les escoles han fet una mala feina. Com abans es comença a treballar, millor. 

Un dels seus llibres tracta el mite del votant racional. 

No he conegut mai cap país on els votants estiguin a prop de ser racionals. Som tan emocionals i estem tan centrats en el wishful thinking que la gent prediu allò que vol que passi, però no allò que té més probabilitats de passar. Pensem que els sentiments poden canviar les matemàtiques i la política. 

Més emocionals que racionals?

Pràcticament tothom, fins i tot els més intel·ligents quan parlem de política desconnecten el seu cervell i es tornen idiotes normals. El meu pare és molt intel·ligent, però només repeteix allò que escolta a les notícies. Amb molta energia! Som com cheerleaders. Sembla que fem prediccions, però quan hi pares atenció... La independència de Catalunya reduirà la taxa d'atur? Això pot ser demostrat? Sempre afegim paraules extra, que diu Thomas Friedman. A la gent li encanta parlar de terrorisme i és una de les coses en què el govern gasta més diners. Quin és el problema? La gent no té en compte les xifres. Si els votants fossin racionals no es preocuparien pel terrorisme. Però hi ha moltes pel·lícules de terrorisme i la gent parla de política com si estiguessin escrivint o llegint ficció. És fantasia i no prova res. Mira la vida real!

"Pensem que els sentiments poden canviar les matemàtiques i la política. Si fóssim racionals..." 

Ha vist la pel·lícula Vice protagonitzada per Christian Bale?

Es prou fidel... 

Un altre dels seus llibres tracta "les raons egoistes" per tenir fills. 

Alguns estudis defensen que cada nou fill implica un 1,2% menys de felicitats pels pares. Però, el problema no són els fills sinó els pares. Una paternitat feliç esdevé quan t'adones que el teu fill és una persona independent i procures fer coses amb ell i gaudir. Hi ha molta teoria sobre com els pares es preocupen pel llarg termini i quasi tot és genètica. S'ha de reduir el cost psicològic i intentar no obligar als teus fills a fer coses que no volen fer. Si no volen jugar a futbol o aprendre xinès, que no ho facin. No diguis que els estàs preparant per a la vida! La paternitat no és una obligació. 

Més informació
El Pla d'Educació Digital de Sòcrates
Barcelona, 'hub' mundial de referència en educació
Sala-i-Martin: "La mateixa tecnologia pot salvar el Titànic o fer-te avortar a la Xina"
Avui et destaquem
El més llegit