CaixaBank calcula que el nou impost que tramita el Govern d’Espanya sobre la banca, de portar-se a terme tal com s’ha anunciat, li suposarà un impacte d’entre 400 i 450 milions d’euros per a l’any 2023. Aquesta és la xifra que ha avançat el conseller delegat de l’entitat, Gonzalo Gortázar, en la roda de premsa de presentació dels resultats del primer semestre de 2022.
Gortázar qualifica la mesura impulsada pel Govern “d’equivocada i errònia per tres motius: és injusta, distorsionadora i contraproduent”. Sobre les raons per les quals la considera “injusta”, indica que s’ha plantejat "sobre la base que les entitats financeres tenen uns resultats extraordinàriament elevats", quan “això no és així perquè la rendibilitat mitjana és del 5,37%, i no és una rendibilitat extraordinàriament elevada sinó baixa”. Subratlla que els bancs estan “a la cua de la rendibilitat” pel que fa a les empreses que cotitzen a l’IBEX.
Gonzalo Gortázar, dirigint-se al Govern d’Espanya: “¿deixaran que els fons voltors siguin més competitius perquè ells no tenen aquest gravamen?”
Respecte al qualificatiu de “distorsionador”, Gortázar recalca que no ajuda a una “competència sana”. Recorda que el Govern només planteja aplicar-lo a les entitats financeres amb uns ingressos de més de 800 milions d’euros, quan els grans bancs estan competint amb entitats locals o sectorials que, tot i no arribar a aquest llindar, són “molt potents” en els segments on operen. A més, també recorda que competeixen amb sucursals de bancs estrangers que tampoc arriben a aquest llindar, de manera que “no té sentit que es perjudiqui als bancs espanyols” que financen als ciutadans i empreses d’aquí. En to de pregunta, adverteix sobre si “deixaran que els fons voltors siguin més competitius perquè ells no tenen aquest gravamen”.
Sobre la prohibició de repercutir aquest gravamen en els clients, Gortázar precisa que la normativa europea “obliga” a repercutir aquest tipus de costos en els clients mentre que la proposta del Govern va en sentit contrari.
Gortázar adverteix que si s’incrementen els impostos es reduirà l’aportació a l’obra social
I argumenta que seria “contraproduent” perquè frenarà la concessió de crèdits. Gortázar adverteix que se’ls situa en la disjuntiva de “fer cas a la normativa europea o deixar de donar crèdits”. A més, recorda que el 30% dels beneficis de Caixabank va a l’obra social i, per tant, es reduirà l’aportació si s’incrementen els impostos.
A la pregunta de si considera que la rendibilitat dels bancs és baixa quan han presentat uns guanys de 1.573 milions d’euros durant el primer semestre del 2022, Gortázar insisteix en que és de les més baixes de l’IBEX i que, si es mira pels “números absoluts”, són a conseqüència de la dimensió de la entitat, no de la rendibilitat.
CaixaBank ha guanyat 1.573 milions d’euros durant el primer semestre del 2022, un 17,1% més respecte del mateix període de l’exercici anterior. El resultat comptable augmenta un 23,1% sense incloure els efectes extraordinaris derivats de la integració amb Bankia. No obstant, tenint en compte els impactes generats per aquesta integració, el resultat cau un 62,4% en taxa interanual.
Perjudicis pels accionistes
Gortázar recorda que Caixabank té 350.000 accionistes, entre els quals destaca la participació de la Fundació Caixabank (30%) i el FROB (16%). Sobre la participació que ostenta l’Estat, indica que “s’han de separar les posicions del FROB i les del Govern”, tot i que aquest últim controla el primer. Als accionistes també els afectaran les mesures que prepara l'executiu de Pedro Sánchez.
En aquest sentit, César González Bueno, conseller delegat de Banc Sabadell, ja va advertir el dijous que els principals afectats pel nou impost a la banca seran els petits accionistes. En aquest sentit, va recordar els 800 milions d'euros en tributs pagats per Banc Sabadell durant el 2021 enfront de 530 milions de beneficis.
Amb l’objectiu de recaptar 7.000 milions d’euros en dos anys, el Govern central va anunciar aquest dijous que es gravarà amb un 4,8% el marge d’interessos i les comissions dels bancs, i amb un 1,2% els ingressos de les energètiques. En total, aquestes mesures afectaran una vintena de grans empreses. No podran repercutir aquest gravamen als seus clients i, si ho incompleixen, s’exposen a sancions del 150%.