El calçot és una hortalissa molt social: gairebé tot el seu consum es fa en calçotades amb amics, família o companys de feina, tant en restaurants com en masies particulars. La crisi sanitària del coronavirus ha tocat de ple el sector: amb els establiments de restauració tancats i la vida social sota mínims, ja no hi ha demanda de calçots.
"El calçot és una hortalissa molt social"
El sector calcula que es perdrà una quarta part de la collita. Fins a l'esclat de la crisi s'havien completat tres quartes parts de la temporada, que s'havia d'allargar fins a meitats o finals d'abril. Des de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçots de Valls calculen que els seus socis deixaran de vendre un 25% dels calçots: aproximadament uns cinc milions d'unitats. "Això equival a uns 450.000 o 500.000 euros menys que ingressarem els membres de la IGP", assegura Francesc Xavier Amill, president de la IGP. Aquestes xifres són només les de la IGP: un segell de qualitat que agrupa productors de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. S'hi han de sumar, també, els pagesos d'aquestes comarques que no cultiven sota els paraigües de la IGP, així com la resta de productors d'altres zones: Maresme, Lleida, Girona, Andalusia...
Previsions truncades
A principis de març, abans de la crisi i de l'estat d'alarma, les previsions eren molt bones. Tot i que no havia acabat la temporada 2019-2020, tot apuntava que seria de rècord: "Les expectatives que teníem es compleixen a l'àrea de Valls, i en general hi ha moviment de calçots a tot arreu", assegurava a principis de març a VIA Empresa, Rafel Castells, secretari general de la Cambra de Comerç de Valls i coordinador de la Gran Festa de la Calçotada.
Amill: "Molts majoristes i restauradors de la zona deien que havien arribat a nivells d'abans de la crisi de 2008"
Els productors de calçots també coincidien en les bones previsions: des de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçots de Valls estimaven una xifra de producció de 18 milions de calçots. Fa tres anys se'n van fer 14 milions; fa dos anys, 15 milions; i l'any passat, 16 milions. Aquest any, coincidint amb el 25è aniversari de la IGP, es volia superar el rècord. De fet, la IGP calcula que ja portaven 15.000 calçots venuts i que, per tant, el recompte final encara hauria estat més alt. "Era una campanya molt bona: la nostra llavor havia sortit molt bé, el temps havia estat ideal perquè no havia fet ni molt de fred ni molta calor... i hi havia molta gana. Molts majoristes i restauradors de la zona deien que havien arribat a nivells d'abans de la crisi de 2008", explica Amill.
L'Alt Camp, la comarca més afectada
Tot i que cada cop és més habitual trobar restaurants que fan calçotades arreu del territori català, és a la comarca de l'Alt Camp, d'on és originària aquesta tradició, on les calçotades s'han convertit en un autèntic motor econòmic: el volum de negoci que generen se situa, cada temporada, al voltant d'uns 12 milions d'euros. Uns 50 restaurants de la comarca ofereixen menús amb calçots i carn, i també es promocionen altres activitats paral·leles per la zona.
L'època del calçot s'ha convertit en la temporada turística més important per la comarca, i en la segona més important de la demarcació de Tarragona, després de la temporada de sol i platja a la Costa Daurada. Que la crisi del coronavirus hagi començat el mes de març obliga aquest sector a renunciar a una quarta part de la temporada.
#CalçotadaACasa, una crida a incentivar el consum
Per intentar donar una sortida als calçots que s'han quedar sense collir, s'ha començat a difondre la campanya #CalçotadaACasa, que té com a objectiu incentivar el consum de calçots a les cases mentre duri el confinament. "La cuina del calçot és molt bona: hi ha moltes receptes casolanes que es poden fer, i receptes de xefs reconeguts. Pizzes de calçots, coques de calçots, pa de calçots...", explica Amill. El col·lectiu Espigoladors és una de les entitats que més difusió ha fet de la idea a través de xarxes socials. Després d'una primera setmana que la producció estava totalment aturada, sembla que la iniciativa ha generat una mica de moviment en les vendes. "No es pot comparar la quantitat que es gasta a casa amb la dels restaurants o les calçotades, però si aconseguim que se'n venguin alguns, com a mínim ja s'hauran venut", assegura el president de la IGP.
Amill: "La cuina del calçot és molt bona: hi ha moltes receptes casolanes que es poden fer, i receptes de xefs reconeguts. Pizzes de calçots, coques de calçots, pa de calçots..."
L'esperança: la temporada vinent
Per alguns productors, la situació serà dura, especialment per aquells que havien optat pel monocultiu o que encara tenien una part important de la collita per vendre. Pel sector en general, l'esperança està posada ja en la propera temporada. "Confiem que la gent es refaci i la temporada que ve pugui anar bé", assegura Amill. I és que la inèrcia, fins ara, era molt bona. El número de restaurants, la quantitat de calçots, el volum de negoci: tot el que té a veure amb les calçotades no havia parat de créixer exponencialment en els últims anys. El fenomen, que semblava no tenir sostre, haurà d'esperar un any més per batre de nou els seus últims rècords.