La Cambra de Comerç de Barcelona calcula que l'impacte dels aranzels dels Estats Units en les exportacions serà d'uns 1.055 milions a Catalunya, unes tres dècimes del PIB. L'impacte directe es preveu més "moderat i acotat" amb uns 281 milions d'euros (les exportacions de Catalunya als Estats Units només van representar un 4,3% del total el 2024), mentre que l'impacte indirecte serà més rellevant i pujaria fins als 774 milions.
No obstant això, l'entitat manté la previsió de creixement del 2,7% del PIB per al 2025 gràcies al "dinamisme" de l'economia catalana. "La resiliència del consum i el bon comportament de la inversió mantenen el creixement, tot i la incertesa dels aranzels", ha afirmat el president de la Cambra de Comerç, Josep Santacreu.
"Sense els aranzels, la previsió de creixement de l'economia catalana per al 2025 s'hauria revisat a l'alça unes tres dècimes i la xifra s'aproparia al 3%", ha recalcat el cap del gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira, que ha precisat que amb l'anunci de les taxes de Trump s'ha 'congelat' aquest augment del PIB. "Però hem decidit mantenir la previsió del 2,7%, ja que les tres dècimes que es poden perdre pels aranzels es compensen amb les tres dècimes pel dinamisme de l'economia catalana", ha insistit Rovira. "Això sí, per a l'any 2026 reduïm la previsió inicial dues dècimes per l'efecte aranzels, passant d'un creixement del PIB del 2,6% al 2,4%", ha matisat el cap del gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Segons l'entitat, els factors principals que impulsaran el creixement econòmic els trimestres vinents seran el consum privat i la inversió, gràcies al vigor del mercat laboral, la reducció dels tipus d’interès, l'energia més barata i el desplegament creixent dels fons Next Generation EU. En paral·lel, es preveu que la mitjana anual de la taxa d'atur continuï reduint-se fins al 8,5% l'any 2025. El dinamisme de l'ocupació, amb un augment del 2,0% el 2025 i de l'1,6% el 2026, juntament amb el descens de l'atur i el descens dels tipus d'interès, haurien de traduir-se en un consum privat resilient.
En contrast amb la demanda interna, es preveu una menor contribució del sector exterior, en part a causa dels impactes negatius de la política aranzelària dels EUA. "Tot i això, Catalunya ha mostrat un excepcional bon comportament de les exportacions de béns els primers dos mesos de l'any, en contrast amb la caiguda a altres països europeus", ha posat sobre la taula el president de la Cambra de Comerç. "Serà essencial mantenir la competitivitat amb la nova política aranzelària dels EUA", ha reflexionat en veu alta Santacreu.
Cosmètica, vi i oli, entre els sectors més afectats pels aranzels
Les exportacions catalanes als Estats Units van representar 4.351 milions el 2024, el 4,3% del total de vendes a l'exterior i un 1,4% del PIB català. En total, hi ha 3.161 empreses catalanes que exporten regularment als EUA. "Davant l'augment dels aranzels, les empreses catalanes afectades poden optar per repercutir-ho totalment o parcialment als preus, reduir els marges de benefici o deixar d'exportar als Estats Units", ha enumerat el president de la Cambra de Comerç. "L'opció que es prengui en cada cas dependrà de la naturalesa del producte i de les condicions de demanda, oferta i competència a cada sector", ha valorat Santacreu, que ha tornat a posar sobre la taula el càlcul de 1.055 milions d'impacte dels aranzels en les exportacions catalanes.
"Negociar tot el que sigui possible" amb els EUA
"A Barcelona, el principal producte exportat als EUA són els perfums i els productes de cosmètica. A Girona, els productes carnis, mentre que a Lleida és l'oli i a Tarragona els productes bàsics de la química orgànica", ha revelat Rovira, que té clar que dues de les mesures primordials passen per "negociar tot el que sigui possible" amb els Estats Units i també activar polítiques públiques de suport al teixit empresarial, com el pla Responem de la Generalitat o el pla del govern espanyol que vol mobilitzar 14.100 milions d'euros. Finalment, des de la Cambra de Comerç s'aposta també per la "diversificació" dels mercats i centrar-se a mitjà i llarg termini en països emergents del Mercosur, el Marroc o el sud-est asiàtic.