D’aquí a només tres dies, roses, senyeres i dracs de totes les mides farciran els carrers de pobles i ciutats de tot Catalunya. La paradeta que munten els adolescents per finançar-se el viatge de fi de curs, l’escapadeta de la feina per comprar un ram de flors i el “va, avui podeu sortir una mica abans” a l’oficina són petites excepcions de la rutina que marquen una jornada que, malgrat el desconhort d’alguns, fan de Sant Jordi molt més que el Dia del Llibre.
Però no ens enganyem: amb el permís de les roses —Mercabarna espera igualar enguany els set milions d’unitats de 2025—, la literatura continua sent el gran protagonista de Sant Jordi. Són comuns els reculls de recomanacions abans i durant la celebració, així com els rànquings d’exemplars més venuts durant la data assenyalada. I en la gran diversitat temàtica que encapsula el sector editorial, a VIA Empresa posem el focus, com cal esperar, al món de l’economia i de l’empresa.
Malauradament, no disposem de rànquings oficials específics d’aquesta temàtica concreta, atès que les dades oficials de vendes disponibles, publicades pel Gremi de Llibreries de Catalunya, només desagreguen els llibres més venuts entre tres categories (ficció, no-ficció i infantil i juvenil) i entre català i castellà. Amb tot, això no és un obstacle per identificar aquells títols i autors que, des d’una perspectiva econòmica (o bé amb prou vincles per parlar-ne), han aconseguit alçar-se al capdamunt dels tops de vendes dels darrers anys.
L’economia de “les intel·ligències” de Sala i Martín
Des d’aquesta perspectiva, un dels autors més reeixits dels darrers anys en l’àmbit de la no-ficció és, també, un dels economistes catalans més reconeguts internacionalment. Parlem de Xavier Sala i Martín, professor a la Universitat de Colúmbia des de 1996 que l’any passat va encapçalar els més venuts de Sant Jordi amb el llibre Entre el paradís i l'apocalipsi: l’economia de la intel·ligència artificial, editat el 2025 per Rosa dels Vents en català i per Conecta en castellà. Amb el seu habitual to divulgatiu, Sala i Martín dissecciona la tecnologia més mediàtica de la que anomena la “tercera gran onada d'idees transcendentals i revolucionàries”, posant el focus en l’impacte que tindrà la IA en àmbits com la salut o el món empresarial.
“Llegint-lo, sentireu la veu, el to i la retòrica entusiasta del Xavier Sala i Martin fent-vos entendre com els ordinadors juguen a escacs, com funciona una neurona artificial i com crear una empresa de menjar de gats amb el ChatGPT”, escrivia l’any passat Josep M. Ganyet sobre aquest títol en el seu recull de recomanacions de llibres que no compraria per Sant Jordi —perquè ja els tenia—. Un Ganyet que, de fet, va portar a aquestes planes digitals la seva conversa amb el professor Sala i Martín sobre intel·ligència artificial, on quedava clara la tesi del llibre: “Ni serà l'apocalipsi, ni serà el paradís on el robot anirà a treballar per nosaltres, li donarem un petonet al matí i tornarà la nit amb el salari”.
Amb tot, Entre el paradís i l’apocalipsi no és l’únic llibre que Sala i Martín ha aconseguit col·locar entre els més venuts de les darreres diades de Sant Jordi. Dos anys abans, el 2023, el professor de la Universitat de Colúmbia arrasava amb De la sabana a Mart: L’economia de la intel·ligència natural, publicat novament per Rosa dels Vents en català i per Conecta en castellà. En aquest títol, l’economista para l’atenció a l’evolució de la intel·ligència dels éssers humans des de l’inici de la nostra espècie, analitzant com el cervell treballa amb les idees científiques, tecnològiques i socials. “Com a individus som patèticament inútils i precisament per això, els humans que van sobreviure als atacs de les feres del Plistocè són els que van saber treballar en equip”, resa la descripció del llibre.
Anna Pacheco i l’economia del turisme
A cavall dels hits de Sala i Martín, el 2024 va destacar entre les obres de no-ficció en castellà el llibre de la periodista barcelonina Anna Pacheco, Estuve aquí y me acordé de nosotros: Una historia sobre turismo, trabajo y clase. Publicat per Anagrama, el llibre es presenta com una crònica dels efectes negatius que el sector turístic ha provocat a la ciutat de Barcelona. Per dur-la a terme, l’autora va infiltrar-se en diverses ocasions com a empleada en tres hotels de luxe de Barcelona, uns moments que li permeten relatar des de dins com viuen els treballadors d’aquests negocis el dia a dia a l’empresa i fer un retrat crític d'una de les indústries més actives a la capital catalana.
L’economia postpandèmica segons Santiago Niño-Becerra
En ple 2022, quan la pandèmia de la covid-19 començava a quedar enrere i, a poc a poc, el concepte “nova normalitat” abandonava l’adjectiu, l’economista barceloní i catedràtic d’Estructura Econòmica a la Universitat Ramon Llull (URL) Santiago Niño-Becerra triomfava per Sant Jordi amb Futur, quin futur? Claus per sobreviure més enllà de la pandèmia. Publicat simultàniament en castellà per Ariel i en català per Pòrtic, amb traducció de Marc Barrobés, l’obra de Niño-Becerra intenta donar respostes als dubtes que en aquell moment sorgien sobre com seria l’economia postcovid-19. I el futur que planteja contempla una automatització accelerada, un augment de l’atur estructural i de les desigualtats econòmiques i una consolidació del poder de les grans corporacions.
Intel·ligència artificial, turisme i l'economia postpandèmica marquen les grans temàtiques dels 'hits' literaris d'economia i empresa
El canvi de model econòmic reclamat per Arcadi Oliveres
En canvi, a principis de 2021 la pandèmia continuava ben present en el dia a dia de la ciutadania. Testimoni d’aquest pensament és el llibre Paraules d’Arcadi, un recull de reflexions de l’economista i activista català Arcadi Oliveres publicat el febrer d’aquell any, dos mesos abans de la seva mort. En el llibre, editat i prologat per la periodista Mar Valldeoriola i publicat en català per Angle Editorial, Oliveres repassa les grans temàtiques que han guiat les seves tesis i investigacions: el capitalisme, que qualifica de “sistema injust i assassí que hem d’erradicar”; el frau fiscal, l’especulació, el canvi climàtic o el pacifisme. “Les converses que té amb els seus nets van inspirar aquesta edició, prenent com a fil conductor quin és el món que deixem a generacions futures i quines són les claus que ens permetrien capgirar algunes situacions”, relatava en el seu moment Valldeoriola a Vilaweb.
Canosa, Juliana o Villena, entre els aspirants de 2026
Però més enllà dels més venuts del darrer lustre, què podem esperar del Sant Jordi d’enguany? A falta de descobrir el rendiment de les novetats estrenades durant la mateixa Diada, les xifres de llibres més venuts que publica setmanalment el Gremi d’Editors de Catalunya a partir de l’informe LibriData ens permeten assenyalar alguns aspirants a ocupar alguna plaça entre els més venuts d’enguany en la categoria de no-ficció.
Així, observant els títols més venuts de les darreres setmanes, trobem entre els publicats en castellà Las élites que dominan España, obra d’Andrés Villena Oliver publicada per Libros del K.O., en què l’autor investiga els “lobbies empresarials, bancs, sagues familiars, institucions polítiques i mitjans de comunicació” que han mantingut el poder a l’Estat des de 1939.
Per la seva banda, el també periodista Francesc Canosa ha publicat aquest mes de març, de la mà de Comanegra, La Catalunya discoteca. Big Ben, la conquesta de la nit. Un llibre que, coincidint amb el 50è aniversari del naixement de la discoteca Big Ben a Golmés (Pla d’Urgell), analitza “la ‘ruta invisible’ de la festa catalana”, el nom amb què denomina les més de 500 discoteques i pubs que van concentrar-se entre Cervera i Fraga a finals del segle XX.
'La Catalunya discoteca' o 'Las élites que dominan España', entre les obres de no-ficció més venudes a Catalunya en les setmanes prèvies a Sant Jordi
Als més interessats en geopolítica els cridarà l’atenció Viaje a un nuevo mundo, el llibre que han escrit el periodista català Enric Juliana i el periodista madrileny Esteban Hernández. Publicat en castellà pel segell Arpa Editores, ambdós autors exploren l’actual panorama internacional i analitzen tendències com el retorn dels imperis, la crisi del projecte europeu o l’alça de lideratges autoritaris, sense perdre de vista el paper que l'estat espanyol pot jugar en aquest nou ordre.
Continuant amb l’òptica politicoeconòmica, l’autora albanesa Lea Ypi, professora de teoria política a la London School of Economics, ha destacat les darreres setmanes amb el seu Fronteras de clase: Desigualdad, migración y ciudadanía en el Estado capitalista. Aquest petit assaig, publicat en castellà per Anagrama amb traducció d’Albert Fuentes, analitza també la crisi en què es troben immerses les democràcies liberals contemporànies i posa el focus en les polítiques immigratòries i el seu efecte en la divisió entre classes socials.
Finalment, des d’una perspectiva més filosòfica, el gran nom és el de Byung-Chul Han, filòsof sud-coreà amb carrera acadèmica a Alemanya i Premi Princesa d’Astúries de Comunicació i Humanitats 2025. El títol que l’ha fet destacar entre els més venuts és la versió en castellà de La societat del cansament, obra publicada tant en castellà (reeditat el 2024, amb una nova traducció) com en català (el 2015, amb traducció de Jordi Rosique Piqué) per l’editorial Herder. En aquesta obra, Han defensa que l'excés de positivitat ha conduït a una societat del cansament en què les persones s’escarrassen a “explotar-se a si mateixes”. Així, el filòsof sud-coreà critica els efectes nocius de l’autoexigència en el rendiment propi, com són el cansament, l’avorriment o la indiferència.