Set milions de roses. Catalunya es prepara per rebre el primer Sant Jordi laborable després de la pandèmia amb un ritme frenètic pel que fa a les vendes. Ni l'amenaça de pluja ni el fet de celebrar la diada un dimarts sembla que aturarà a catalans i catalanes a sortir el carrer i comprar gairebé una rosa per habitant de mitjana. Enguany, s'estima que es regalin un 20% més que el 2023, segons el Gremi de Majoristes de Mercabarna-flor. Només el 23 d'abril suposa un 30% del volum de vendes del sector de les floristeries catalanes. També les editorials i els llibreters es freguen les mans: les paradetes als carrers animen a la gent a adquirir més llibres que mai. Però Sant Jordi es tracta d'una jornada que va més enllà d'aquests dos negocis.
"És un dia de sortir al carrer, i això sempre és bo per al consum. L'impacte en aquests dos sectors és obvi, però l'altre gran beneficiat és el sector de la restauració", apunta David Sánchez, president de Comertia. "Sempre que hi ha jornades al carrer, la gent tendeix a consumir, a dinar, esmorzar i berenar fora", afegeix. Només cal fer un exercici de comprovació: és gairebé impossible trobar un forat per dinar als restaurants amb millor valoració a barris com Gràcia o l'Eixample, a Barcelona. La disponibilitat és gairebé nul·la des de fa dies, tot i ser horari de migdia. Molts restaurants ofereixen directament taula per sopar.
No hi ha prevista cap campanya de promoció entre els establiments propers a les parades amb el fi de respectar el sector de la floristeria i els llibreters
Però no només bars, cafeteries i restaurants s'omplen les butxaques durant la diada. "També hi ha un benefici per al sector de la moda i aquells establiments situats a les artèries principals de les grans ciutats com Barcelona, Manresa o Vic, per exemple, però no d'igual manera. Diríem que mourien xifres similars a la de qualsevol dissabte de compres", subratlla Sánchez. És a dir, els negocis de serveis pròxims a les paradetes de roses i de llibres acabant sortint beneficiats de retruc. Tot i això, no hi ha prevista cap campanya de rebaixes ni de descomptes, tal com succeeix amb altres dates del calendari. "No fem cap promoció perquè entenem que aquest és un dia important per als sectors de la floristeria i les llibreries, i han de tenir la seva jornada pròpia. Diguem que si una persona té 100 euros per gastar-s'hi, els diners s'han de destinar per llibres i roses", afirma el president de Comertia.
El turisme, fora de joc
Però no tot el sector dels serveis surt beneficiat: els hotels, per exemple, no noten aquesta jornada. Tant el Gremi d'Hotels de Barcelona com l'Oficina de Turisme de Catalunya asseguren no tenir un impacte extraordinari pel que fa a nombre de reserves. La dada confirma el que ja sabíem: Sant Jordi continua sent una festa tradicional catalana i que encara no traspassa les fronteres. "És un dia important perquè impacta, a la gent li agrada quan passeja, veu com estan els carrers i com es regalen roses i llibres. Crec que s'ha de fer promoció per atraure, com fan altres cultures i poblacions amb les seves festivitats. Hem de fer una feina de comunicació i d'integració perquè els que vinguin de fora gaudeixin, se sentin part i si després ho volen replicar allà d'on siguin, que ho facin", explica Sánchez.
Aquest fet obre un vell debat entre la població catalana. Hauria de ser Sant Jordi festiu? Estem parlant de la jornada més assenyalada del calendari cultural del territori, juntament amb la Diada de Catalunya. És una pregunta complicada i que no compta amb unanimitat al món del comerç. "Evidentment, es notaria. Quan Sant Jordi cau en dissabte hi ha més disponibilitat perquè la gent té tot el dia. Per tant, hi ha més tràfic i és més dispers", argumenta Sánchez. Però des del punt de vista del president de Comertia, hi ha derivades que pesen més com és el cas de la meteorologia. "Si el temps no respecta, impacta més que si el dia coincideix en festiu o laborable. Potser qualsevol altra persona et diria el contrari, però jo penso que entre la part econòmica i la sentimental, ha de pesar més la segona en dates com Sant Jordi", assevera.
El 2024, l'últim Sant Jordi amb roses catalanes
Tot i que el sector de la floristeria factura més que mai, no tot són bones notícies. Cada cop hi ha menys roses catalanes el dia de Sant Jordi. Per aquest 2024, està previst que només un 2% de les set milions de flors que es vendran siguin produïdes a l'Estat espanyol. Colòmbia lidera el rànquing amb el 63% del total, i Països Baixos (20%) i l'Equador (15%) tanquen les tres primeres posicions. Normalment, aquest últim país és el principal proveïdor, però enguany ha frenat en sec la seva producció a causa de diverses incidències climatològiques. El seu preu va pujar, i per tant els floristes catalans van haver de buscar al país veí.
Segons Miquel Batlle, president del Gremi de Majoristes de Mercabarna-flor, el d'enguany serà l'últim Sant Jordi amb roses catalanes. "Actualment, no és rendible produir el volum de roses que demana Sant Jordi. Es necessiten unes infraestructures molt ben muntades i això val molts diners", lamenta Batlle. Tot i això, el dirigent té molt clar que hi ha el "terreny per cultivar, però no hi ha gent que ho faci". Tampoc la sequera és un factor que influeixi en aquest cas. De fet, segons va explicar el florista Eduard Maynegra a l'ACN, a vegades "les roses tenen malalties per excés d'aigua" i, de fet, les d'aquest any "són de molt bona qualitat".
Entre 96 i 485 euros, el preu de lloguer d'un espai per muntar una paradeta aquest 2024 a Barcelona
Tampoc és el millor Sant Jordi per al sector dels llibres. Barcelona es converteix cada 23 d'abril en la capital mundial de la literatura, no només per la quantitat d'obres que es venen a l'aire lliure, sinó per la presència d'alguns dels millors autors del món, que aprofiten la cita per signar els seus treballs a peu de carrer. Altres negocis opten per muntar la seva paradeta i vendre in situ els seus productes. Enguany, però, la cosa ha canviat a la ciutat comtal. La Cambra del Llibre va anunciar que aquest 2024 hi hauria tarifes d'entre 96 i 485 euros, que variarien en funció de la mida de cada parada.
El motiu té a veure amb la densitat d'establiments. "L'espai urbà que s'ocupa és molt extens, cal una aportació important per part de les administracions i una altra per part de la Cambra del Llibre", exposa Éric del Arco, president del Gremi de Llibreters. En aquest sentit, el Govern es farà càrrec de 200.000 euros i l'Ajuntament de Barcelona de 30.000 euros. Està previst que l'aportació amb la nova quota arribi als 45.000 euros com a màxim, és a dir, un 17% del cost total. "A la fira del llibre de Madrid, el cost per cada paradeta es troba entre els 2.000 i 3.000 euros", recorda Del Arco. Això sí, la cita dura tres setmanes i no es tracta d'una jornada única, com és el cas de Barcelona.