Fa anys que l’economia circular es presenta com l’antídot al model econòmic lineal. Substituir el model lineal de “produir, consumir i llençar” per un sistema on els materials es mantinguin en ús durant més temps, es reutilitzin i es regenerin ha semblat la via òbvia cap a la sostenibilitat. Però mentre la narrativa s’ha consolidat, la pràctica avança a pas lent. La pregunta clau avui és: estem avançant de debò cap a una economia circular o el concepte corre el risc de quedar-se en retòrica?
El Circularity Gap Report 2024, elaborat per la fundació Circle Economy, ofereix una imatge preocupant: només el 6,9% dels materials utilitzats a l’economia global es reutilitzen, una xifra inferior al 9,1% que es registrava el 2018. A contrario sensu, el 93% dels materials que consumim són d’un sol ús. És a dir, no només no avancem, sinó que el major ritme de creixement del consum de recursos en comparació amb el d’adopció de l’economia circular ens fa retrocedir. Aquesta dada evidencia que l’economia mundial continua profundament arrelada en un model lineal, i que el creixement econòmic continua estirant de l’extracció de recursos primaris, amb els impactes ambientals que això comporta.
Només el 6,9% dels materials utilitzats a l’economia global es reutilitzen
Aquesta paradoxa —entre el discurs de la circularitat i la realitat material— obliga a revisar què entenem per economia circular, com s’està implementant i qui està realment assumint responsabilitats.
Els experts coincideixen que la nostra economia depèn de forma crítica dels materials. El model actual consumeix més de 100.000 milions de tones de recursos a l’any, amb una dependència creixent de sectors com la construcció, la mobilitat o l’electrònica. I en molts casos, els materials utilitzats acaben en abocadors o incineradores després d’un sol ús. Aquest malbaratament no només té un cost ecològic, sinó també econòmic.
El mateix Circularity Gap Report calcula que si es despleguessin estratègies circulars en sectors clau —com l’edificació, l’alimentació, la indústria o la mobilitat— es podrien reduir les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle en gairebé un 40% i gairebé triplicar la taxa de circularitat global fins al 17%. Les solucions existeixen, però encara no han assolit escala.
És en aquest context que les empreses juguen un paper decisiu. En molts casos, són responsables directes del disseny de productes, de les cadenes de subministrament i de les decisions sobre el final de vida dels materials. Però massa sovint, les iniciatives de circularitat són anecdòtiques, enfocades en el màrqueting o limitades a projectes pilot.
Massa sovint, les iniciatives de circularitat són anecdòtiques, enfocades en el màrqueting o limitades a projectes pilot
La transformació circular no pot ser un apèndix del departament de sostenibilitat. Cal que s’integri al nucli del model de negoci, redefinint com es crea, captura i distribueix el valor. Això implica repensar des del disseny del producte fins als serveis postvenda, passant per la col·laboració entre empreses per compartir actius, materials o infraestructures.
Alguns exemples inspiradors ja existeixen: empreses que ofereixen productes com a servei (per exemple, lloguer de roba o equipaments), plataformes de reutilització d’actius industrials, fabricació amb materials reciclats o processos que valoritzen residus com a nous recursos. Però el repte és fer que aquestes pràctiques es converteixin en norma, no en excepció.
Ara bé, més enllà de la responsabilitat ambiental, l’economia circular pot generar avantatges competitius reals i esdevenir un factor de diferenciació. Empreses que aposten per models circulars poden:
- Reduir costos operatius gràcies a l’eficiència en l’ús de recursos i l’aprofitament de materials secundaris.
- Diversificar ingressos mitjançant nous models de negoci basats en serveis (com el lloguer, la reparació o la reutilització).
- Incrementar la resiliència davant crisis de subministrament i fluctuacions en el preu de matèries primeres.
- Millorar la reputació de marca i fidelitzar consumidors cada cop més exigents amb el compromís ambiental.
- Facilitar l’atracció i retenció de talent (especialment, el jove!) fruit d’un propòsit engrescador com a empresa vinculat a la sostenibilitat.
- Anticipar regulacions futures, guanyant temps i posicionament en mercats emergents.
La bona notícia és que el moment és oportú. L’emergència climàtica, les tensions geopolítiques i la inestabilitat dels mercats de matèries primeres estan obrint una finestra per a models més resilients i eficients. La digitalització, les plataformes col·laboratives i la pressió creixent dels consumidors ofereixen palanques reals per escalar solucions circulars.
Però el temps juga en contra. Si la circularitat ha de ser una resposta transformadora, caldrà més ambició, més regulació, més inversió i una aposta decidida per repensar com produïm, com consumim i com mesurem el valor.
L’economia circular no és només una qüestió ambiental. És una nova manera d’entendre l’economia. I només avançarem si deixem de veure-la com una opció i la comencem a entendre com una necessitat i aposta estratègica amb visió de futur.