L'ambientalista Desirée Knoppen és investigadora, consultora i docent especialitzada en economia circular i canvi climàtic. Ha treballat en un ampli ventall de sectors i països acompanyant les empreses en la seva transformació "cap a una sostenibilitat genuïna". Actualment és la responsable del Sustainability Hub i del Departament de Màrqueting, Operacions i Supply Chain d'EADA i, de fet, va ser una de les cares més visibles de l'esdeveniment anual que va celebrar l'escola de negocis divendres passat en el Palau de Congressos de Barcelona, davant 1.600 assistents.
Què és l'economia circular?
L'economia circular és regenerativa per disseny. És a dir, es tracta de dissenyar models de negoci amb productes i serveis regeneratius que ajudin a regenerar sistemes socials i mediambientals. En poques paraules, ho solem resumir amb les tres R: reduir, refusar i reciclar. L'objectiu és mantenir el valor dels productes, components i materials durant el màxim temps possible, abans d'haver-los de descartar.
L'economia circular no és gestionar bé els residus. Abans de la gestió de residus, cal evitar que es generin aquests residus. Es tracta de dissenyar productes que siguin més duradors.
Com?
Rebutjant i reduint certs consums, i reduint també la nostra necessitat material i energètica. Hi ha una jerarquia d'accions: la primera és el disseny de productes i de components, la segona és la reciclabilitat, i només al final d'un llarg recorregut, arriba la gestió del residu.
La part més cridanera i la que protagonitza més titulars i informes és la gestió de residus.
Perquè ajuda a visualitzar. Però el procés comença molt abans.
Estem equivocats si pensem que reciclant hem fet prou. El procés comença pensant en els materials que produïm, i els productes i serveis que consumim.
I moltes vegades les polítiques públiques posen l'èmfasi i la inversió en la gestió de residus, però és un parany, perquè acabem pensant que podem continuar consumint com ho estem fent. Però aquesta visió lineal d'agafar una cosa de la naturalesa, produir quelcom amb això, consumir-ho i descartar-ho quan ens doni la gana és una visió que hem de deixar enrere.
"Amb el model actual lineal estem sobrepassant els límits planetaris"
I realment, com a societat, estem deixant enrere aquesta visió?
Cada vegada som més conscients que per tenir benestar hem de cuidar certs indicadors bàsics relacionats amb el medi natural. Quan veiem que un medi natural està sec, que no hi ha aigua, que està contaminat, o que s'estan esgotant recursos, ens n'adonem, tant com a professionals com a consumidors, que amb el model actual lineal estem sobrepassant els límits planetaris. I per això, l'entorn natural està reaccionant cada vegada d'una forma més agressiva, amb fenòmens meteorològics més extrems: les sequeres, inundacions i incendis estan augmentant en freqüència i en magnitud.
Hem anat prenent consciència, però què ens diuen les dades sobre la circularitat de la nostra economia?
Ho podem veure en el Circularity Gap Report, un informe anual que publica un indicador per valorar la circularitat global de l'economia, tenint en compte la circularitat dels materials. És a dir, la fracció dels materials que es reinsereix en l'economia.
Doncs segons aquest informe, teníem una circularitat del 9,2% el 2018, i el 2023 estava en 7,2%. És una ràtio molt baixa i a més va en descens.
I això que estem reciclant...
Estem realitzant millor la gestió de residus... però tenim un problema en l'extracció de materials verges. El nostre consum encara requereix una excessiva taxa d'extracció de materials verges.
Aquesta xifra, però, és global. Com podem valorar la nostra economia?
Per avaluar com anem, hem de ser molt holístics. Cal mirar des de l'inici, què comprem, quant consumim i quant temps aconseguim que duri allò que utilitzem, com ho compartim, com ho reutilitzem quan no serveix i, com dèiem, al final, com gestionem el residu.
Per exemple, ens pensem que a Alemanya són molt bons, perquè allà reciclen i tenen un molt bon sistema de recirculació d'envasos que aquí no tenim. Però en canvi, a Alemanya, el consum d'envasos d'un sol ús és molt major que el d'Espanya.
I a Espanya, quin indicador ens pot servir?
No hi ha un únic indicador que ens doni la resposta, ni cinc. És una informació que està molt fragmentada i que, encara, està massa enfocada en la gestió de residus. De fet, en els plans de circularitat dels països, veiem el mateix: hi ha molts indicador de gestió de residus, però no hi ha tants sobre com evitem el sobreconsum o quant temps hem utilitzat un producte abans de tirar-ho.
"Espanya és el sisè país de la Unió Europea que genera més residus d'envasos i embalatges per càpita"
En terme d'indicadors és difícil de delimitar, però podem repassar alguns. Com el packaging waste, un indicador que compara el que es genera i el que es recicla. Espanya és el sisè país de la Unió Europea que genera més residus d'envasos i embalatges per càpita. I, quant a taxa de reciclatge, se situa en la mitjana europea.
També podem mirar la petjada d'aigua versus la disponibilitat d'aquest recurs. I en aquest cas, tenim un greu problema. En energia renovable, per exemple, anem molt bé: el 60% de l'energia elèctrica que consumim a Espanya procedeix de fonts renovables.
Un altre indicador que ens pot servir és mirar la nova creació de negocis d'economia circular. Per exemple, en el Circular Startup Index que ha publicat l'Ellen MacArthur Foundation, en el qual presenta a 500 startups d'economia circular, pots veure que Espanya té una bona representació, i ocupa la vuitena posició. La primera l'ocupa el Regne Unit.
Quins sectors es poden veure més interpel·lats davant la necessitat d'implantar una economia circular?
El sector agroalimentari, per l'aigua i per la productivitat del sòl. Amb les tècniques actuals, no tindrem suficient aliment per a la societat d'aquí a 40 anys. Les agricultures regeneratives seran fonamentals per garantir una productivitat del sòl a llarg termini.
"Amb les tècniques actuals, no tindrem suficient aliment per a la societat d'aquí a 40 anys"
I més concretament, en la indústria alimentària, hem de replantejar-nos tant la generació d'aliments com la manera en la qual comprem, amb molts envasos d'un sol ús, amb quantitats molt petites... Cal pensar en com es distribueixen els aliments, com es venen i també en el tipus d'aliment que estem consumint.
El replantejament arriba fins a la nostra dieta, quins aliments decidim menjar i com els decidim menjar.
Exacte. Hem d'orientar-nos cap a una dieta més vegetal, amb menys proteïna animal. Amb més verdures, llavors, fruits secs...
Quins sectors estan duent a terme una transició exemplar cap a models d'economia circular?
En el sector de la construcció i l'arquitectura, per exemple, cada vegada s'està acollint més la filosofia de bressol a bressol. En aquesta filosofia, des del disseny ja es busca aquesta longevitat, modularitat, eficiència energètica, cerca de nous materials... Aquest sector va començar a plantejar aquest model des dels anys 90, quan ningú parlava d'economia circular.
"En l'economia circular res va al cementiri, res mor, tot segueix en circulació"
Del bressol al bressol?
Res va al cementiri, res mor, tot segueix en circulació. Véns del bressol i tornes al bressol.
Quines accions estan duent a terme les empreses que decideixen transitar cap a un model de negoci més circular?
Dins de l'economia circular hi ha una sèrie de valors que mai havíem considerat, i que donen motiu a ser molt creatiu i a innovar. Per exemple, hi ha empreses que estan generant nous materials a partir d'uns altres que abans es descartaven o contaminaven. Hi ha companyies que, en comptes de comprar materials verges, s'estan aprofitant de fluxos de residus. També hi ha que han trobat valor en el fet de facilitar que el seu producte es comparteixi, perquè les taxes d'utilització siguin més altes. També hi ha companyies que han començat a desmaterialitzar la seva oferta, i vendre un producte com a servei.
I moltes d'aquestes accions, s'aconsegueixen gràcies a aliances entre companyies; i d'aquí sorgeixen aquests bucles inversos de reparació, compartició, desmantellament, reciclatge... tot són fluxos que abans no existien. I d'aquestes aliances, sorgeixen també nous agents, nous negocis i també nous tipus d'ocupació.
"Tots portem molts barrets i podem actuar des de tots ells"
L'economia circular no només apel·la les empreses, també al ciutadà.
Sí, perquè tots portem molts barrets. Som empresaris o professionals, som progenitors, som fills, som ciutadans amb drets i deures, som influencers per a la gent del nostre entorn, potser també som inversors... i en tots aquests aspectes, podem ser actius. De vegades la gent pensa que, des de la seva posició, no està prou empoderada per realitzar un canvi, però en el fons, tots juguem molts papers; i podem actuar des de tots ells.