Cada cop escoltem més sovint la pregunta de cap on va la indústria. Aquest va ser, per exemple, el títol d’una jornada recentment organitzada pel Packaging Cluster que presideix Martina Font. Des de fa uns anys i, especialment, a partir de l’arribada de la covid en 2020, les dades de la indústria no van del tot bé. La indústria representa, actualment, a Catalunya al voltant del 20% del PIB. La dada no és dolenta si la comparem amb l’estat espanyol, on la indústria representa un 15%, i si li traiem Catalunya el percentatge seria encara més baix.
El 20% de pes de la indústria a Catalunya tampoc és una mala dada si la comparem amb la Unió Europea, ja que té un percentatge similar. Ara bé, des de fa unes dècades, el pes de la indústria a Catalunya va caient. Per exemple, en 1955 la indústria representava el 43% del PIB català. I a partir de la covid, mentre sectors com els serveis i la construcció han recuperat el pes que tenien a principis de 2020, en el cas de la indústria no hem recuperat els nivells precovid. Segons el BBVA, la indústria a Catalunya ha caigut en 2022 un 2%, mentre que el conjunt de l’economia va créixer un 5,6%. I en 2023, les dades continúen sent negatives per a la indústria, ja que el passat mes de setembre, segons l’INE, l’índex de producció industrial va caure un 4,1% sobre setembre de l’any anterior.
Segons el BBVA, la indústria a Catalunya ha caigut en 2022 un 2%, mentre que el conjunt de l’economia va créixer un 5,6%
Que la indústria perdi pes és normal, ja que fa cent anys vàrem començar a passar d’una economia basada en l’agricultura a una economia basada en la indústria, i ara estem passant a una economia basada en els serveis. Però si la indústria perd pes en xifres absolutes, que és el que ens diu la caiguda de l’índex de producció industrial, vol dir que tenim menys indústria. Si ens preguntem per què no és una bona notícia, podem apuntar diversos motius.
Per començar, la indústria crea llocs de treball que generen més valor afegit i per això tenen millor retribució i millors condicions laborals. Però també són llocs de treball que tenen més continuïtat i menys temporalitat, especialment si ho comparem amb el turisme. Per tant, estem parlant que la indústria crea llocs de treball de més qualitat i menys precarietat.
A la vista d’aquest problema, cal conèixer les causes i també cal prendre mesures. Sobre les causes, n’hi ha d’estructurals que arrosseguem de fa anys, les més importants el dèficit d’inversió en infraestructures (corredor mediterrani, connexions ferroviàries amb els ports, infraestructures d’informació i comunicacions als polígons industrials, etc.) i la insuficient inversió en R+D que fa que les empreses perdin competitivitat i ho basin tot en els preus baixos. També hi ha problemes més conjunturals que han perjudicat la indústria, com és l’increment del preu de l’energia i altres components en 2021 i 2022. Molts d’aquests problemes ja varen ser diagnosticats en el primer Pacte Nacional per a la Indústria de 2017. Tot i l’ample consens amb el qual va comptar, a la pràctica no s’hi varen posar recursos, de manera que no va poder ser implementat tal com calia. Ara en 2022 s’ha fet un nou Pacte Nacional per a la Indústria 2022-2025, de nou amb un ampli consens de tots els agents socials. L’objectiu és que el pes de la indústria a Catalunya pugi fins al 25% en 2030.
La indústria crea llocs de treball de més qualitat i menys precarietat
Com deia ahir en aquest mateix mitjà el conseller Torrent: Reindustrialitzem Catalunya. La bona notícia és que sembla que aquest cop sí que s’hi posaran els diners que calen (uns 3.200 milions d’euros). En els primers mesos d’aplicació del pla ja estem veient les primeres mesures efectives. Un exemple, el tenim aquest mateix dimarts quan el Departament d’Empresa ha posat en marxa ajuts de 45 milions d’euros a 205 empreses, el 70% de les quals són pimes, per a inversió en maquinària que permeti guanyar competitivitat. Per tant, s’estan implementant mesures per a revertir la situació. Ara han de seguir mesures efectives per millorar la digitalització, la sostenibilitat, el finançament...
Però, a més caldrà resoldre d’una vegada el dèficit d’infraestructures i que les empreses apostin més per la R+D per a tornar a guanyar competitivitat. I un altre tema cabdal: reduir la teranyina burocràtica que amb els excessos de paperassa i la lentitud en els tràmits ofega moltes indústries. Una indústria més competitiva és el que pot deixar enrere una economia basada en costos baixos, que al final vol dir ingressos baixos i menys benestar.