Escolta l'article ara…
Una de freda i una de calenta. És una expressió que, de manera simplificada, resumeix la relació de Catalunya amb les renovables: mentre el Principat es troba a la cua de la instal·lació de renovables a l’Estat, és també un dels líders en autoconsum fotovoltaic i en punts d’emmagatzematge. Assenyalades com un dels grans deures pendents del sistema energètic espanyol —especialment, després de l’apagada de 2025—, les bateries estacionàries han guanyat tracció a escala mundial dins de l’ampli sector de les bateries, i són les grans protagonistes de la primera edició del Battery & ES Tech Europe, el congrés celebrat entre el 8 i el 9 de setembre al recinte Gran Via de Fira de Barcelona.
La mobilitat en conjunt, i el vehicle elèctric en particular, és i ha estat fins ara el gran protagonista del mercat en els darrers anys: el 2021 representava el 53,1% de la quota de les aplicacions de les bateries d’ió liti a escala mundial, segons xifres de BIS Research. Però l’auge de l’electrificació de l’economia, sumada a l’alta variació de preus durant el dia de l’energia renovable, han fet necessari ampliar l’aposta per les bateries estacionàries. “El problema de les energies renovables és que fluctuen molt. Ara ja s’ha vist que un projecte de desplegament d’energies renovables no és viable si no està vinculat a un projecte d’emmagatzematge elèctric”, comparteix la consultora en descarbonització industrial d’Acció i de la direcció general d’Indústria, Ana Bellart. El mateix estudi de BIS Research calculava que la quota de l’emmagatzematge d’energia passaria del 20,3% de 2021 al 25,2% el 2031.
En aquest context, l’ecosistema de les bateries reunia a Catalunya un total de 267 empreses el 2024 segons un informe d’Acció, el més recent fins ara, una xifra que suposava un augment del 26% respecte al mapatge de 2022. Més encara va créixer, un 53%, la facturació (de 2023), fins als 1.044 milions; i també l’ocupació, que el 2023 va arribar a les 4.476 persones, un 49% més. Unes xifres que justifiquen l’elecció de Barcelona com a seu d’aquesta primera edició del Battery & ES Tech Europe, que Bellart veu com “una molt bona notícia”, però que també empal·lideixen quan es comparen amb el context internacional.
El sector de les bateries reunia 267 empreses a Catalunya el 2024, un 26% més que el 2022
I és que la Xina és, amb una enorme diferència, el gran dominador d’aquest mercat en auge. El 2022, el gegant asiàtic representava el 76,4% del total de bateries d’ió liti fabricades a tot el món, mentre que els Estats Units representaven un 9% i Europa, un 8,3%, segons xifres de Statista i S&P Global. Els mateixos autors calculaven una diversificació geogràfica més gran d’aquí a 2030, però amb una Xina que encara representaria el 68,5% del mercat.
La dependència de les cel·les xineses
Tot i que els xinesos dominen tota la cadena de producció de les bateries, on mantenen el domini més ferri és en la producció de les cel·les electroquímiques, la unitat bàsica de les bateries que s’encarreguen de generar electricitat a partir de la càrrega i la descàrrega elèctrica. “Catalunya, com tot Europa, té una debilitat important: les cel·les venen, tant sí com no, de la Xina. I canviar això és difícil a curt termini”, assegura el CEO i cofundador de l’empresa Wattius, Xavier Massot.
Una de les principals raons és la dependència de minerals crítics i poc abundants amb què es fabriquen aquestes cel·les, entre els quals destaquen el liti o el níquel. Aquesta primera etapa de la producció de bateries és “la baula més feble de la cadena de valor a Catalunya”, a parer del director de projectes singulars d’Eurecat i director tecnològic de Battech, Agustí Chico. La situació no és molt millor a la resta de l’Estat o d’Europa, tot i que “hi ha projectes que esperem que, a poc a poc, vagin creixent i consolidant-se”.
Chico (Eurecat): “Les cel·les són la baula més feble de la cadena de valor de les bateries a Catalunya”
Des de Battech, la iniciativa conjunta entre Eurecat i l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) per cobrir tota la cadena de valor de les bateries, han treballat en un d’ells, el Projecte COBRA, que consisteix a dissenyar bateries de liti que no incloguin cobalt. L’objectiu no és altre que “buscar materials que siguin més abundants i més amigables amb el medi ambient”, especialment amb un mineral que, per com s'extreu a la República del Congo, també presenta “conseqüències socials” i humanitàries que es busquen evitar. Aquesta diversificació, que per Chico és el camí que hauria de seguir Europa per diferenciar-se del model xinès, ja ha explorat l’ús de materials com el sodi, un mineral abundant del qual “a Cardona i a Súria en tenim muntanyes”.
Components, assamblatge i protecció de bateries
Perquè més enllà de les cel·les electroquímiques, la Xina continua capdavantera, però tant Catalunya com Europa tenen més cartes sobre la taula. “Tenim una cadena de proveïdors importants en components, com connectors, electrònica de potència, desenvolupadors de mòduls i packs de bateries o mollistes que poden fer peces de plàstic o metàl·liques”, assegura Chico. Seat i Cupra des de Martorell, Millor Battery des de Cerdanyola i Sant Cugat o Bold des de Montmeló ja actuen com a “fabricants de bateries a partir de cel·les per a una aplicació concreta”, però el Principat també allotja empreses especialitzades en components molt més concrets.
Una d’elles és la ja citada Wattius, una companyia fundada el 2018 a Granollers per Xavier Massot i Eduard Godori que s’especialitza en els sistemes de gestió de bateries (BMS per les sigles en anglès), “l’electrònica que regula la càrrega i la descàrrega i que totes les cel·les estiguin dins del rang segur d’operació”, explica Massot. Amb experiència amb el vehicle elèctric tant al món empresarial com per la seva participació en la Formula Student durant l’etapa universitària, els dos fundadors van muntar l’empresa arran d’un primer projecte de bateries a mida amb Estabanell, però aviat van decidir centrar-se únicament en l’àmbit dels BMS: “Vam identificar que el nostre punt diferencial era que podíem desenvolupar i fabricar la nostra pròpia electrònica de control, quan molts altres actors del sector no ho feien, ho compraven a tercers”.
Wattius dissenya i fabrica des de Granollers sistemes de gestió de bateries per a clients de tot Europa
Amb una plantilla de divuit treballadors i un mercat eminentment europeu —venen sobretot a Alemanya, Països Baixos, Espanya i Portugal—, Wattius és l’única firma que dissenya i fabrica tot el producte des del continent, i el seu és també l’únic BMS off the shield certificat per seguretat funcional industrial a Europa. “Tenim un producte estàndard, que és molt flexible i que es pot fer servir per a un rang d’operacions molt ampli”, apunta Massot, un model que marca distàncies amb l’habitual dins del sector de l’automoció, basat en BMS dissenyats i fabricats específicament per a una bateria concreta. Wattius també ha preparat un programari que permet que siguin els mateixos clients els qui puguin “configurar de manera molt fàcil i molt àgil tots els paràmetres”. “El mateix sistema serveix per a una moto elèctrica, una màquina excavadora, un dron militar o un contenidor industrial”, assegura el cofundador.
Però no només de startups viu el sector català de les bateries. Una multinacional com Relats, fundada el 1957 a Caldes de Montbui (Vallès Oriental) i amb més de 1.300 treballadors arreu del món, també ha tret el cap en el món de l’emmagatzematge. Especialitzada en el disseny i la producció de materials tèxtils amb funcions protectives, tradicionalment s’ha enfocat principalment a l’automoció i, més secundàriament, a altres indústries. I amb l’auge dels vehicles elèctrics, va esdevenir un pas “natural” interessar-se en aquest sector, segons relata el director comercial de la companyia, Paul Ashworth.
“Tenim una gamma de materials que estan dedicats a la protecció de les platines (buspes) i que poden protegir-les fins als 1.000 graus de temperatura en el cas d’una avaria o d'un incendi”, assegura Ashworth, un rendiment que “supera tots els nostres competidors”. Una altra de les aplicacions són les gomes de silicona ceràmica en forma de mantes, cintes o escumes, pensades per aïllar els diferents components dins dels mòduls i packs de bateries.
L'oportunitat digital i els deures de la segona vida
Juntament amb tots aquests “fabricants de nínxol”, Chico també valora positivament l’àmbit de la fabricació de mòduls i d’aplicacions concretes, així com l’electrònica de potència, és a dir, la producció de carregadors o inversors elèctrics. “En l’àmbit dels béns d’equip, Catalunya està molt ben posicionada; hi ha oportunitats de creixement en totes aquestes empreses”, considera el director de projectes singulars d’Eurecat. Des de Battech aporten també el seu granet de sorra en aquesta fase amb el Projecte MARBEL, en el qual han conceptualitzat uns mòduls de bateries per a automoció que, sense perdre prestacions, són més fàcils de desmuntar en la fi de la seva vida útil per donar-li un segon ús o facilitar-ne el reciclatge.
Chico no s’oblida tampoc de l’àmbit digital, és a dir, del desenvolupament de solucions de programari que permetin una millor gestió del funcionament de les bateries i del consum elèctric. L’expert cita com a exemple el cas de Bamboo Energy, empresa derivada de l’IREC que ha desenvolupat un sistema d’intel·ligència artificial que treballa amb la flexibilització de l’electricitat per optimitzar-ne els preus. “En tot el tema de sistemes digitals i intel·ligència artificial, Barcelona i Catalunya tenen un bon posicionament”, confirma. Per Chico, les propostes digitals són, juntament amb la cerca de nous materials més abundants per a la fabricació de cel·les de bateries, els dos nínxols en què Europa s’hauria de diferenciar: “Podem ser pioners i que això aporti negoci i pugui ser extrapolable a la resta del món”.
Finalment, l’àmbit en què l’expert d’Eurecat creu que encara hi ha marge de millora és el del reciclatge i segona vida de les bateries. A parer de Chico, encara no hi ha “prou volum de bateries perquè hi hagi recicladors que els interessi el negoci”. Tanmateix, argumenta, és un camp que interessa a Europa per un doble vessant: el primer, la ja coneguda aposta per la descarbonització del continent; i el segon, per la recuperació de minerals com el cobalt, el manganès o el níquel, “materials crítics que hem importat de països de fora, que fem servir i que no tindria sentit enviar-ho a fora perquè algú ens ho reciclés”.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat