Catalunya va tancar el 2023 amb 103 morts d'accidents laborals

Segons les dades de l'Observatori del Treball i Model Productiu, 74 van ser durant la jornada de treball i 29 van ser en desplaçaments cap a la feina

Operatiu d'emergència per un accident laboral a la mina de Súria | ACN Operatiu d'emergència per un accident laboral a la mina de Súria | ACN

Els accidents laborals van causar 103 morts a Catalunya el 2023, onze més que l'any anterior. Segons les dades de l'Observatori del Treball i Model Productiu, del total, 74 van ser durant la jornada de treball, quatre més que el 2022, i 29 van ser en desplaçaments cap a la feina, els anomenats in itinere, set més que l'any anterior. Dels que van ser durant les hores laborals, 70 van ser homes i 4 dones. La majoria es van concentrar en els assalariats (61) i 13 van correspondre a autònoms. Per sectors, bona part van ser en els serveis (38), seguit de la indústria (19), la construcció (11) i l'agricultura (6). La UGT ha assenyalat que els accidents mortals són l'única tipologia d'incidents que va empitjorar els registres interanuals.

Per aquest motiu, el sindicat ha demanat continuar implementant l'Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral 2021 – 2026 per millorar les condicions de seguretat i salut en el treball i en la reducció de la sinistralitat. Sense deixar l’àmbit laboral, Espanya va tancar el 2023 amb una taxa d’absentisme del 7%, una xifra que representa un increment d’un 0,3% en comparació amb el segon trimestre i el mateix número respecte del mateix període del 2022. Euskadi lidera el rànquing estatal amb un 9,7%, per davant de Navarra (7,94%) i Catalunya (7,89%). Les Illes Balears i Castella-la-Manxa ocupen la part baixa de la classificació amb un 4,3% i un 5,9%, respectivament. Per sectors, a Catalunya, la indústria és qui genera més absentisme amb un 8,68%.  A principis d’octubre, la companyia subcontractada per Meta a Barcelona, CCC Barcelona Digital Services, va registrar al voltant d'un 20% d'absentisme laboral per traumes psicològics dels treballadors.

L'empresa es dedica a revisar el contingut que es publica a les xarxes socials, com ara vídeos d'assassinats, violacions o suïcidis. De les 2.030 persones que conformen la plantilla de les oficines de la capital catalana, n'hi ha unes 400 que no van a la feina perquè estan de baixa laboral per trastorns relacionats amb la salut mental o bé perquè, tot i no tenir un certificat mèdic, derivat de la duresa de les imatges no es veuen capaços d'anar a treballar. Precisament l’any 2022, Inspecció de Treball va multar la multinacional amb 40.985 euros per no avaluar els riscos psicosocials dels treballadors. Inspecció considerava una infracció greu el fet que un empleat que visualitzava contingut altament sensible i violent relacionat amb terrorisme i suïcidis patís un trastorn de salut mental. 

Més informació
L’àmbit laboral i de la seguretat social és molt canviant
Barcelona Activa ofereix contractes laborals a joves
Catalunya queda a la part alta del rànquing estatal d'absentisme laboral
Avui et destaquem
El més llegit