Catalunya encadena cinc anys de mínims en infraestructures

Foment del Treball critica que el 2017 ha sigut "un nou any perdut"

Joaquim Llansó i Salvador Guillermo de Foment del Treball
Joaquim Llansó i Salvador Guillermo de Foment del Treball

El 2017 ha sigut un any més. Almenys, en infraestructures a Catalunya. El secretari de la Comissió d'Infraestructures i Equipaments de Foment del Treball, Salvador Guillermo, ha criticat la manca d'una política "potent" i "el nou any perdut" en inversions d'infraestructures tant per part de la Generalitat com del govern espanyol.

Guillermo: "Estan bé els anuncis, però ens interessen les realitats"

En aquest sentit, Guillermo ha reconegut que el 2017 hi hagut un increment del 49% en inversions de les tres administracions en infraestructures però ha matisat que aquest augment es dona des de xifres molt baixes. Tant és així que ha alertat que Catalunya encadena cinc anys de mínims històrics en inversions. "Estan bé els anuncis, però ens interessen les realitats", ha asseverat Guillermo.

"Toc d'atenció" a la falta de compromís

El representant de Foment ha volgut donar un ''toc d'atenció'' sobre la falta de compromís en inversions d'infraestructures, ja que considera que no és acceptable que l'ajust pressupostoari es basi durant més d'una dècada en la reducció de recursos en infraestructures.

''Es pot entendre que en una determinada conjuntura les inversions en infraestructures siguin un amortidor de la despesa pública però no pot ser l'amortidor durant 10 anys'', ha reblat Guillermo. De fet, les xifres de Foment indiquen que el 60% de l'ajust pressupostari de l'Estat espanyol entre el 2011 i fins el 2016 s'ha fet a costa de reduir al mínim les inversions en la xarxa d'infraestructures.

La licitació pública actual a Catalunya suposa el 10% del que es licitava el 2008

La licitació pública va augmentar el 2017 a Catalunya un 49% però aquest fort increment ve donat per xifres molt baixes que estan ''en nivells testimonials, ridículs'' que suposen el 10% del que es licitava el 2008. Per la seva banda, el president de la Comissió d'Infraestructures i Equipaments de Foment, Joaquim Llansó, ha matisat que gran part d'aquest fort augment podria ser "conjuntural" i fins i tot explicable per l'actuació de l'administració local que afronta un període electoral de cara al maig del 2019.

Una inversió vuit vegades inferior

La mitjana dels últims 20 anys no assoleix ni la meitat del nivell d'inversions que hi havia a Catalunya els anys previs a la crisi. En concret, el volum d'inversió pública de les tres administracions durant el 2008 rondava els 8.000 milions d'euros, dels quals 2.000 milions eren per la construcció de la línia 9 del metro de Barcelona. Alhora, la inversió mitjana de la dècada anterior era de 6.000 milions d'euros.

Més info: La part econòmica del greuge català

Després de 10 anys de crisi i retallades en inversions, la mitjana d'inversió en infraestructures a Catalunya els últims 20 anys se situa en 3.750 milions d'euros anuals. En els últims cinc anys, la mitjana d'inversió de les tres administracions se situa en l'entorn dels 1.000 milions, una xifra que suposa mínims històrics en política d'inversions.

En el període entre 2009 i el 2016 la inversió pública a l'Estat espanyol i Catalunya ha caigut un 60% i en l'any 2017 el seu pes en relació amb el PIB s'ha situat en el 2%, el menor percentatge des de finals del segle passat. Així, el pes de la inversió pública en el total de la despesa pública a l'Estat espanyol ha passat del 12% durant el 2007 a menys de la meitat, el 4,9% del 2017, cosa que situa el pressupost en infraestructures en mínims històrics tant a l'Estat com a Catalunya.

Més execució

Al mal temps, bona cara. Guillermo ha destacat que una de les bones notícies de l'any passat és el percentatge d'execució del pressupost d'inversions en infraestructures de transport. Per part de l'Administració central s'ha situat en un compliment del 77%, un dels percentatges més alts dels últims anys tenint en compte que el 2016 va ser del 51,8% i el 2015 del 58,5%.

Així mateix, l'execució de tot el pressupost del govern central a Catalunya ha estat del 81% respecte el 56,4% que es va assolir el 2016.

Mentrestant, La Generalitat va executar el 83% dels compromisos d'inversió durant el 2017 respecte el 82% del 2016, i l'administració local va complir amb un 84% d'execució pressupostària.

Infraestructures de catàleg

Del catàleg de les 100 infraestructures que publica Foment des del 2015, conegut com CAT 100, aquest 2017 únicament s'han tret dues infraestructures perquè han finalitzat (l'actuació de FGC entre les estacions de Sabadell fins a Sabadell Parc Nord i els nous accessos de la terminal del Moll Prat del Port de Barcelona).

També surt del catàleg d'obres estratègiques pendents l'allargament entre Reina Elisenda i Finestrelles de la xarxa de FGC per considerar que és una obra sense retorn econòmic.

Llansó: "Els aeroports de Lleida-Alguaire, el de Castelló o l'AVE a Galícia no seran rendibles mai"

Per contra, s'han afegit al catàleg d'inversions inacabades la reconversió de l'autovia entre Berga i Bagà; les millores de la capacitat de la C-17; el tercer carril de la C-15 entre Vilafranca del Penedès i Igualada; la nova carretera entre Riba-roja d'Ebre i Granja Escarp; el desdoblament de la B-224 entre Martorell i Masquefa; el desdoblament de l'A-16 dels túnels de Vallvidrera; el CIM el Camp al sector est; i el soterrament de Can Feu FGC a Sabadell.

Tant Guillermo com Llansó han insistit en la necessitat de prioritzar les infraestructures segons el seu retorn econòmic, social i mediambiental i a planificar-les entre 10 i 15 anys vista: "Els aeroports de Lleida-Alguaire, el de Castelló o l'AVE a Galícia no seran rendibles mai".

El Corredor Mediterrani pel 2023?

El Corredor Mediterrani torna a ser la gran reivindicació del catàleg, del qual Foment destaca que els projectes inadequats, les impugnacions legals, els problemes tècnics del tercer fil, els ajustos pressupostaris i un insuficient impuls polític han provocat el retard d'aquesta infraestructura, que no estarà acabada fins al 2023 en el seu recorregut espanyol, si bé es preveia que arribés a Almeria el 2017.

Guillermo i Llansó també han recordat que el nou accés ferroviari al Port de Barcelona ha patit retards per canvis en el projecte i les obres dels accessos viaris estan paralitzades, alhora que avancen lentament els desdoblaments de la N-240 Tarragona-Montblanc-Lleida, la N-II per Girona i la N-340, a més dels retards en la B-40 i la falta d'inversió en Rodalies i Regionals.

Més Informació
Foment promet menys peatges a Catalunya l'agost de 2021
Espanya ha malversat 80.000 milions d’euros en infraestructures
Els empresaris posen la lupa en el Corredor Mediterrani
Avui et destaquem
Comentaris