Catalunya i la Xina: ha arribat l’hora de passar del comerç a la cooperació

La relació econòmica entre Catalunya i la Xina ha crescut extraordinàriament durant les darreres dècades. La Xina és avui un soci imprescindible, però la relació continua sent molt més intensa en les importacions que en les exportacions i encara està massa centrada en l’intercanvi comercial. Per això, hi ha una pregunta que val la pena fer-se. Com hauria de ser la relació econòmica entre Catalunya i la Xina durant els pròxims anys?

Aquesta pregunta va ser precisament el fil conductor de la primera Cimera de Cooperació Empresarial Catalunya-Xina, celebrada al Col·legi d’Economistes de Catalunya i organitzada també per la Fundació Economia i Empresa i el Consolat General de la República Popular de la Xina a Barcelona.

Una relació important, però molt desequilibrada. Les dades presentades per Acció permeten situar bé el punt de partida. La Xina ja és el quart soci comercial de Catalunya, només per darrere d’Alemanya, França i Itàlia. El 2025, els intercanvis van arribar als 16.528 milions d’euros, el 7,7% del comerç exterior català. Però hi ha un desequilibri important. El 2025, Catalunya va exportar a la Xina per valor de 2.079 milions d’euros i en va importar per 14.449 milions. La Xina és el segon proveïdor de Catalunya, però només el dotzè mercat de les nostres exportacions. De fet, és el país amb el qual Catalunya presenta el dèficit comercial més elevat. La bona notícia és que tenim una base sòlida per avançar. Catalunya representa el 26,1% de les exportacions espanyoles a la Xina i ja hi ha 1.142 empreses catalanes que hi exporten regularment. Alimentació i begudes representen gairebé el 30% de les exportacions, seguides de la indústria química, amb el 21%, i els productes farmacèutics, amb més del 9%.

El 2025, Catalunya va exportar a la Xina per valor de 2.079 milions d’euros i en va importar per 14.449 milions

Aprendre dels que ja ho estan fent bé. No partim de zero. Catalunya té empreses que fa molts anys que treballen amb la Xina i que han après que aquest mercat exigeix adaptació, confiança, visió de llarg termini i, com diu, Jaume Alsina, vicepresident d’Encofrats Alsina, voluntat transformadora. Experiències com les de Tucai, Gomplast, Aritex, Nylstar, AMES o Miquel Torres, i projectes de cooperació com el d’Ebro i Chery, demostren que és possible. Són realitats molt diferents, però comparteixen algunes lliçons. Cal conèixer bé el mercat, adaptar-se a les seves particularitats, trobar bons socis i construir relacions de confiança. Amb la Xina, una aproximació exclusivament transaccional té poc recorregut. Aquests casos mostren també que les empreses catalanes poden competir en un mercat enorme, exigent i cada vegada més sofisticat. Una de les millors maneres d’avançar és, precisament, aprendre dels que ja ho han aconseguit.

Dues economies amb fortaleses complementàries. Durant molts anys, Europa va mirar la Xina sobretot com la gran fàbrica del món. Aquesta visió ha quedat antiquada. Avui la Xina és líder mundial o ocupa posicions destacades en vehicles elèctrics, bateries, energia solar i eòlica o drons. I està invertint massivament en intel·ligència artificial, robòtica avançada, computació quàntica i biotecnologia. La inversió xinesa en R+D ja representa aproximadament el 2,6% del PIB i supera la mitjana de la Unió Europea, situada en el 2,26%.

Catalunya també té fortaleses importants. Tenim una economia industrial i diversificada, un teixit de pimes i empreses internacionalitzades, sectors potents com l’alimentació, la química, la farmàcia, la salut o l’automoció, un bon ecosistema universitari i de recerca i una important capacitat emprenedora. A això cal afegir una posició privilegiada al Mediterrani i Barcelona com a marca global amb una gran capacitat d’atracció de talent i inversió. Aquí hi ha una de les claus del futur. Ja no ens hauríem de preguntar només què podem vendre a la Xina, sinó què podem fer conjuntament Catalunya i la Xina aprofitant fortaleses complementàries.

Si vols saber-ne més

 

   

Von der Leyen insta a reduir el dèficit comercial amb la Xina

De les fortaleses a les oportunitats. D’acord amb les dades d'Acció, hi ha oportunitats especialment interessants a la Xina en química i plàstics, alimentació, TIC i electrònica, indústria farmacèutica, energia, biotecnologia, automoció, salut i videojocs. Tenim oportunitats. El repte és saber aprofitar-les.

Per començar, necessitem una estratègia de llarg termini que identifiqui els sectors en què Catalunya pot aportar més valor i hi concentri esforços. Les relacions amb la Xina no es poden construir en funció de la conjuntura de cada moment. També cal facilitar la vida a les empreses. Com assenyala Joan Tristany, director general d’Amec, en un món que accelera nosaltres massa sovint som lents. I aquest és un problema que ens hauríem de prendre molt seriosament. La lentitud administrativa i l’excés de burocràcia poden acabar sent un desavantatge competitiu. Simplificar procediments i accelerar decisions és especialment important per a les pimes.

Un altre gran objectiu ha de ser atreure més inversió xinesa de qualitat. Actualment, hi ha 147 filials corresponents a 97 empreses xineses establertes a Catalunya. Però el repte no és només augmentar aquesta xifra. Ens interessa especialment atraure projectes que aportin indústria, tecnologia, R+D, centres de decisió i ocupació qualificada.

Actualment, hi ha 147 filials corresponents a 97 empreses xineses establertes a Catalunya

I hem d’impulsar més projectes conjunts, des d’aliances tecnològiques i joint ventures fins a projectes d’innovació i cooperació empresarial. Hem de passar d’una relació principalment comercial a una relació de cooperació, basada en el llarg termini i en socis fiables.

Tot això s’ha de fer sense ingenuïtat. Europa ha de garantir una competència equilibrada i reduir dependències excessives en sectors estratègics. No es tracta d’escollir entre obrir-nos sense condicions o aixecar murs. Hem de cooperar on podem crear valor conjunt, diversificar quan hi ha dependències excessives i defensar-nos quan no hi ha reciprocitat.

Catalunya té una llarga tradició d’obertura al món i la Xina serà un dels grans protagonistes econòmics i tecnològics de les pròximes dècades. Tenim l’oportunitat de construir una relació diferent. Menys burocràcia i més velocitat. Menys curt termini i més estratègia. Menys relació purament comercial i més cooperació. Perquè el gran repte dels pròxims anys no és només vendre més a la Xina. És aconseguir que Catalunya i la Xina facin més coses juntes.