Durant més de mig segle, Hong Kong va construir la seva prosperitat exercint de pont entre dos mons. Per a les empreses occidentals, la ciutat era la porta d'entrada natural al mercat xinès: un entorn amb seguretat jurídica, un sistema financer internacional, una fiscalitat competitiva i una administració acostumada a fer negocis amb l'exterior. Moltes multinacionals van establir-hi les seves seus regionals des d'on coordinaven l'expansió cap a una Xina que, aleshores, encara s'obria gradualment a la inversió estrangera.
Aquell model, però, ha anat perdent exclusivitat. L'obertura econòmica de la Xina continental, el desenvolupament de grans metròpolis com Shenzhen, Guangzhou o Shanghai i la consolidació d'infraestructures logístiques i financeres pròpies han reduït la dependència que moltes empreses tenien de Hong Kong. Avui, una companyia internacional pot operar directament des de diverses ciutats xineses sense necessitat de passar obligatòriament per l'antiga colònia britànica, una realitat impensable fa només vint anys.
L'obertura econòmica de la Xina continental i el desenvolupament de grans metròpolis com Shenzhen, Guangzhou o Shanghai han reduït la dependència que moltes empreses tenien de Hong Kong
Aquesta transformació no significa, però, que Hong Kong hagi deixat de ser rellevant. La ciutat continua ocupant una posició destacada en les finances internacionals, en la captació de capital i en els serveis jurídics i professionals. El repte és un altre: redefinir quin valor diferencial pot oferir en un context en què la seva funció tradicional ja no és suficient. Més que competir pel paper de porta d'entrada a la Xina, Hong Kong intenta consolidar-se com una plataforma de connexió entre la Xina continental i la resta dels mercats asiàtics.
Aquesta evolució també obliga a revisar una idea molt estesa fora d'Àsia: que Hong Kong ha deixat de ser diferent de la Xina continental. Des del punt de vista polític, la integració amb Pequín és avui molt més evident que fa una dècada. Tanmateix, en l'àmbit econòmic i institucional, la ciutat continua mantenint característiques pròpies que expliquen bona part del seu valor estratègic.
Hong Kong conserva una moneda pròpia, un règim fiscal independent, un sistema duaner diferenciat, un passaport propi i un ordenament jurídic basat en la common law. També participa de manera separada en nombrosos organismes econòmics internacionals i manté un paper singular en els mercats financers globals. Aquestes particularitats, emparades pel principi d'“un país, dos sistemes”, continuen sent un dels principals actius de la ciutat davant dels inversors internacionals. Precisament aquesta combinació d'integració política i diferenciació econòmica és el que manté l'interès estratègic de Hong Kong per a Pequín.
Aquesta combinació d'integració política i diferenciació econòmica és el que manté l'interès estratègic de Hong Kong per a Pequín
Des de Catalunya, com des d'altres societats europees, sovint s'observa Hong Kong principalment a través de les restriccions introduïdes durant els darrers anys. Aquestes transformacions són innegables i han alterat profundament el panorama polític i social. Al mateix temps, però, la ciutat continua disposant d'un grau d'autonomia econòmica i institucional que, en molts aspectes, no té equivalent en nombroses regions autònomes europees. Reconèixer aquesta realitat no implica minimitzar les crítiques sobre la reducció de les llibertats públiques, sinó entendre millor la naturalesa del model que Pequín continua considerant útil preservar.
Aquest equilibri explica bona part de l'estratègia actual del govern central. L'objectiu no sembla ser eliminar les diferències que encara singularitzen Hong Kong, sinó assegurar que aquestes continuïn reforçant el seu paper com a plataforma financera i empresarial al servei del desenvolupament de la Xina i de la seva projecció sobre els mercats asiàtics. La ciutat ja no és la porta gairebé obligada per entrar a la Xina, però continua aspirant a ser una peça clau perquè les empreses xineses surtin al món i perquè el capital internacional continuï trobant a Hong Kong un entorn familiar des del qual operar a la regió.
Aquesta nova funció ja es pot observar en les prioritats del mateix govern hongkonguès. La promoció de la Greater Bay Area, l'atracció de family offices, el desenvolupament de les finances verdes, l'impuls de la internacionalització del renminbi —popularment conegut com a iuan— o la captació d'empreses tecnològiques formen part d'una estratègia orientada a consolidar Hong Kong com un centre de serveis d'alt valor afegit dins d'una economia asiàtica cada vegada més integrada.
En aquest esquema, Hong Kong comparteix protagonisme amb Shenzhen com a pol tecnològic i financer i amb Macau com a centre internacional de turisme, oci i congressos, en una aposta per especialitzar les funcions de cadascun dels territoris de la Greater Bay Area. La competència, però, és més intensa que mai. Singapur, Dubai i altres grans hubs regionals també aspiren a ocupar aquest espai.
Per a les empreses europees, aquest canvi també obliga a revisar algunes idees establertes. Hong Kong continua oferint avantatges competitius en àmbits com el finançament, l'arbitratge internacional, la gestió patrimonial o els serveis professionals. No obstant això, el seu paper ja no consisteix tant a facilitar l'entrada al mercat xinès com a actuar com una plataforma des de la qual operar en una regió que concentra alguns dels principals motors del creixement econòmic mundial.
Potser aquesta és la transformació més rellevant de la ciutat durant l'última dècada. Hong Kong no ha deixat de ser un actor global, però ha canviat la funció que exerceix dins de l'economia internacional. Durant molts anys va connectar Occident amb la Xina. Avui, sense abandonar aquesta vocació internacional, intenta convertir-se en una plataforma des d'on empreses i capitals puguin operar en una Àsia que cada vegada pesa més en l'economia mundial.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat