La Cecot ha presentat formalment a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) un document d’al·legacions per sol·licitar que promogui els mecanismes necessaris perquè les xarxes elèctriques en tarifa 6.1TD passin com més aviat millor a tarifa 6.2TD. La patronal catalana ha denunciat un "greuge comparatiu per sobrecostos dels peatges elèctrics en alta tensió" i ha exigit garanties perquè les empreses afectades puguin competir al mercat amb igualtat d’oportunitats.
En concret, l'informe addueix a la modificació de la circular 3/2020 del 15 de gener sobre la metodologia de càlcul dels peatges de transport i distribució d’electricitat. Des de la Cecot consideren que fa dècades que 3.200 empreses catalanes pateixen una situació injusta en aquest sentit, però també altres territoris de l'Estat, com Andalusia, Extremadura, Aragó o Múrcia. Aquestes deficiències provoquen uns sobrecostos que, segons la patronal, obeeixen a "criteris polítics i no imputables a consideracions tècniques, ni d’eficiència de la xarxa".
Desprotegits legislativament
L'empresariat xifra en 200 milions d'euros anuals els sobrecostos produïts a Catalunya per aquesta circumstància. De fet, fa anys que l'entitat catalana lluita per solucions. El director de l'Oficina per la Transició Energètica de la Cecot, Josep Casas, recorda que "l’any 2015 ja vam denunciar aquests sobrecostos mitjançant la Plataforma kV25/30, juntament amb entitats del País Basc i altres organitzacions a Catalunya, per aconseguir corregir les incoherències, arbitrarietats i discriminacions que en aquell moment es donaven a la regulació de les tarifes d’accés a la xarxa elèctrica". Tot plegat, però, va canviar l'any 2017, quan el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el president d'EBB, Andoni Ortuzar, van pactar un nou tram en la tarifa elèctrica per als Pressupostos Generals de l'Estat. Aquest acord va beneficiar les empreses en 30kV i 36kV, la majoria d’elles ubicades al País Basc, segons la patronal.
La Cecot xifra en 200 milions d'euros anuals els sobrecostos produïts a Catalunya
A més de la CNMC, la Cecot ha fet extensible la protesta al govern central, a través del Ministeri per a la Transició Ecològica. D'altra banda, també han interpel·lat a tots els partits polítics del Congrés dels Diputats. La idea és que atenguin la seva petició formulada a la CNMC i aprovin una acció legislativa que pugui resoldre la problemàtica amb més celeritat. Segons Casas, el mètode més viable seria incloure "mesures pressupostàries", ja que una aplicació immediata del canvi que sol·liciten tindria "un impacte en el volum d’ingressos de la recaptació de les tarifes d’accés a les xarxes de transport i distribució”.
Adequar les tarifes de les xarxes com a solució
A Catalunya, les empreses estan connectades a una xarxa de distribució de fins a 25kV, a causa de motius històrics de desplegament a cada territori. Altres punts de l'Estat com el País Basc tenien una xarxa d'entre 30 i 35kV. Independentment de la diferència, totes elles comptaven en aquell moment amb un peatge d'accés més car que els de les xarxes de 36kV, la qual cosa representava un sobrecost energètic considerable. Amb l'acord entre Rajoy i Ortuzar el 2017, el govern espanyol va aplicar un canvi de tarifa energètica en les línies de distribució de tensió entre 30kV i 36kV, la més habitual per a les empreses basques amb tarifa 6.1. És a dir, el pacte va deixar sense resoldre la qüestió a la resta del territori connectat a les xarxes de 25kV. En total, 4.500 empreses arreu de l'Estat, i més de 3.200 només a Catalunya. Des de llavors, la Cecot busca un canvi regulador que corregeixi aquesta desigualtat, de forma que les xarxes elèctriques amb tarifa 6.1TD (antiga 6.1A) també quedin enquadrades en la tarifa 6.1B derivada de l'acord PP – PNB, o bé a la 6.2TD (antiga 6.2).
El document d'al·legacions de la patronal catalana insisteix que el terme de potència del peatge de transport i distribució de la 6.2TD és més econòmic que el de la tarifa 6.1TD.
En general, l'empresariat considera que s'ha agreujat una situació que ja era injusta fa anys, donat que la reforma aprovada el 2017 va suposar "una notable disminució del cost d'adquisició de l'electricitat per a empreses situades en determinats territoris de l'Estat espanyol". Per consegüent, els efectes de la mesura són "selectius territorialment" i "poden constituir una ajuda d'Estat en favor de les empreses beneficiades que competeixen en l'àmbit de tot el territori comunitari".