La productora i directora de documentals Céline Cousteau, néta de l'oceanògraf més famós del món Jacques Yves Cousteau, es dedica a la creació de contingut multimèdia centrat en causes mediambientals. De fet, Celine Cousteau va fundar la productora CauseCentric Productions, especialitzada en temes ambientals i socioculturals i va cofundar The Céline Cousteau Film Fellowship, un programa sense ànim de lucre la missió del qual és capacitar els joves aspirants a cineastes, creatius i activistes per inspirar el canvi a través del cinema documental. Actualment, és ambaixadora de la Fundació TreadRight, forma part de la junta directiva de l'Aquàrium Nacional de Baltimore i de les juntes assessores de The Himalayan Consensus i Marine Construction Technologies. Rep VIA Empresa abans de participar en una conferència de Cornellà Creació per parlar de la seva trajectòria, el paper de les dones al llarg de la seva vida i de la lluita contra el canvi climàtic.
Cineasta, exploradora, portaveu, consultora, oradora pública, dissenyadora de joies, autora, podcaster... i molt més. Com li agrada presentar-se?
La veritat és que faig una mica de tot (riu). Si m'hagués de quedar amb una paraula seria la de comunicadora perquè confecciono històries. Constantment busco entendre la relació amb la naturalesa, escoltar les persones que tenen idees, experiències, viure-ho i traduir-les perquè sigui accessible per a un públic més gran. Per tant, sóc la traductora i catalitzadora.
Molta gent confessa que no li importa si el planeta s'escalfa tres o quatre graus i creuen que "no és greu"
A través del poder de la narració, utilitza els seus viatges arreu del món per oferir una perspectiva reflexiva sobre com el futur del medi ambient i els pobles indígenes és vital per al futur del planeta. De fet, ha recorregut les selves de l'Amazones, fins a les illes remotes prop de l'Àrtic. Quin país l'ha impressionat de veritat?
Cada lloc que he visitat ha sigut molt especial, malgrat que tinc una relació pròxima i especial amb l'Amazones. Treballo amb persones indígenes que es troben amb molts desafiaments i em demanen poder explicar la seva història. No m'atrau un paisatge bonic, sinó com em toca aquest viatge interiorment i les persones que el conformen.
Sé que molts de nosaltres somiem a poder viatjar un dia a l'Antàrtida per buscar grans experiències, però en el meu cas, quan vaig ser allà em vaig fixar en com canvia l'ambient amb la llum. És l'autèntic poder de la naturalesa.
Prové d'una família icònica. Però en comptes de centrar-nos en el seu avi Jacques Yves Cousteau, m'agradaria que expliqués el paper de les dones a la seva família. Parla de dones exploradores i del camp. Què ha après d'elles?
La meva àvia és una persona que ha viatjat molt malgrat que no hagi tingut una posició pública ni tan sols una posició important. De fet, ella ha sigut indispensable per ajudar el meu avi a assolir tot el que es va proposar i a acompanyar-lo a totes les expedicions arreu del món. Era una dona simple i el seu treball diari, malgrat que no es reconegués del tot, era essencial per cuidar les dones de les expedicions. O, el mateix va succeir amb la meva mare, que durant 13 anys va treballar amb el meu avi com a fotògrafa i el que més li agradava era viatjar i tornar amb instantànies. No necessitaven el protagonisme, sinó que ho vivien i eren unes dones fortes que van poder fer un treball essencial.
"No m'atrau un paisatge bonic, sinó com em toca aquest viatge interiorment i les persones que el conformen"
Què necessiten els lideratges actuals?
Els líders no han de ser només apassionats, sinó que han de ser sensibles i estar connectats amb ells mateixos. La gran tragèdia del món és que la gent no està connectada amb si mateixa ni amb el voltant. Considero que estar connectat amb un mateix significa entendre's, saber la teva pròpia història, els traumes, cuidar-te o lluitar per una bona feina. De fet, la feina dels líders consisteix a fer un treball sobre si mateixos per estar més presents, estables, oberts i conscients amb la connexió d'estar.
Un altre dels temes que aborda és la lluita contra el canvi climàtic. En diferents conferències comenta que "podem canviar, però en parlem d'això 30 anys". Per què és tan difícil arribar a grans acords amb la lluita contra el canvi climàtic?
Ara mateix podria donar una resposta molt llarga, però ho simplificaré per parlar de la gran desconnexió que tenim amb la naturalesa. Molta gent confessa que no li importa si el planeta s'escalfa tres o quatre graus i creuen que "no és greu". M'agrada fer la similitud del planeta amb el nostre cos i, per exemple, quan està desequilibrat no ens sentim bé i no tenim la ment clara. Evidentment, aquest desequilibri del planeta fa que les persones pateixin, sobretot en la part psicològica i física.
Fa anys que parlem del canvi climàtic, de la naturalesa i de la contaminació mentre gran part de la població no veu la connexió real, ni com ells estan connectats amb la naturalesa. Es tracta d'una desconnexió de consciència i no una falta de saber.
"Els líders no han de ser només apassionats, sinó que han de ser sensibles i estar connectats amb ells mateixos"
Malgrat això, creu que les noves generacions estan més sensibilitzades amb el canvi climàtic?
Els joves estan més sensibilitzats amb el canvi climàtic perquè tenen més informació. Quan el meu avi va començar a gravar documentals arreu del món tan sols hi havia dos canals de televisió i no teníem gairebé accés a la informació i, per tant, no tenien tanta veu ni plataforma on expressar-se. Tanmateix, ara hi ha accés a la informació immediata i la gent reacciona. Molts de nosaltres veiem les catàstrofes mediambientals i som conscients que hem d'actuar immediatament.
També comenta que el problema és que "no pensem en demà, ens quedem a l'ara". Ho podria detallar més?
Estem pensant en la idea del que podem tenir i com podem guanyar més en un futur. I al mateix temps no estem pensant en com impacta el futur en les pròximes dues o tres generacions. Ara bé, si pensem en les set pròximes generacions ho farem bé, mentre que si pensem en el demà, farem el que ens agrada. I el més important és que hem d'estar molt presents en el moment del dia d'avui. Hi ha vegades que vivim fent un cafè i fent mil coses a la vegada i per exemple és molt interessant la idea que promou el mindfullness de la plena consciència.
Quan ets conscient del que menges et preguntes d'on ve el menjar, qui l'ha recollit, quants quilòmetres ha viatjat o qui ho ha cuinat. T'adones que tot està connectat en el moment present. Una persona sola no pot salvar un planeta, mentre que és primordial cuidar-nos a nosaltres per cuidar el planeta.
Una pel·lícula: Recomanaria tots els meus documentals (riu), però definitivament el que ningú es pot perdre és Lo que el pulpo me enseñó, un documental que es pot trobar a Netflix sobre la història d’amor entre un home i un pop.
Un llibre: The Power of Myth, de Joseph Cambell.
El millor consell: “Tu sola no ho podràs solucionar tot”. Vaig sentir molta ansietat per la destrucció de l’ecosistema de l’Amazones i va ser un consell que em va marcar.
Referents a la seva vida: Els indígenes de l'Amazones que em van donar una nova perspectiva sobre la vida. També els meus amics que estan al meu dia a dia i m’ensenyen a ser més forta.
Com es veu en 10 anys? Més tranquil·la, amb un terreny, envoltada dels meus amics i de la meva comunitat vivint una vida més simple.
Una frase: La vulnerabilitat és una força.