Els 'centennials' no són fidels a les marques ni a les empreses
Els 'centennials' no són fidels a les marques ni a les empreses

El maldecap de les empreses es diu 'centennial'

La 'generació Z' no vol contractes indefinits, busca treballar per projectes i en empreses que els permetin créixer professionalment

Després dels millennials, arriba la generació Z. Està representada pels nascuts després del 1994 i, per molt que pugui sorprendre, s’assembla ben poc als qui van néixer entre mitjans dels 80 i els 90. Comparteixen el fet d’haver crescut amb la tecnologia més puntera al seu abast, el ser creatius, innovadors i flexibles, però les noves inquietuds i hàbits dels centennials ja estan començant a revolucionar la societat.

Que ara estiguin convivint tantes generacions alhora és una realitat difícil de gestionar. “Tenim els baby boomers, la generació X, els millennials i ara els de la Y”, enumera el doctor en economia i director de Deusto Business School, Iñaki Ortega, “molts grups diferents en poc temps”. I és que, afirma Ortega, fins fa poc els salts generacionals es feien cada 25 o 30 anys, però l’arribada d’Internet ha fet que els graons s’escurcin i que en qüestió de 10 anys es formi una nova capa social més jove i amb uns trets característics diferents.

El problema actual es troba en què els més joves arriben amb un perfil plenament digital, però en un món que no ho és al 100%. Davant d’aquest context, han de triar: renunciar a la seva identitat per adaptar-se a una realitat formada pels seus antecessors o ser ells mateixos sabent que corren el risc de no integrar-se? Aquest és el gran dilema al qual s’enfronta la generació Z i que retrata l’estudi Generación Z. El dilema, elaborat per la consultora Atrevia i Deusto Business School.

Fins fa poc els salts generacionals es feien cada 25 o 30 anys, però l’arribada d’Internet ha fet que els graons s’escurcin

Com és i què vol el centennial?

Immediatesa, irreverència, interconnexió, innovació i inquietud són alguns dels adjectius que identifiquen aquest grup. “Ho troben tot a Internet, pel que no van busquen respostes en els seus pares, professors o caps, tenen una gran capacitat per crear coses i no tenen por al canvi, més aviat l’agraeixen i els agrada”, assenyala la vicepresidenta d’Atrevia, Isabel Lara, autora de l’estudi juntament amb Ortega.

Tot això els fa xocar amb sistemes establerts com l’educatiu. Segons el director de l’escola de negocis, “desprestigien el model perquè no els proporciona les respostes que necessiten”, per això el 64% dels més de 600 joves enquestats consideren important invertir en formació, però en programes adequats als requeriments del mercat. Donada la percepció, veuen Youtube com una via totalment vàlida per desenvolupar habilitats de manera autodidacta.

Ortega: "Volen estar en l’economia dels projectes i de l’oci conciliat"

Tampoc encaixen en l’estructura jeràrquica en les organitzacions que encaixa amb el seu estil. “Ells volen estar en l’economia dels projectes i de l’oci conciliat, però les empreses s’entesten en contractes i rutines antigues”, afegeix.

El canvi, però, ja s’està notant. Lara assegura que cada cop són més les empreses que busquen la fórmula per congregar les necessitats dels més sènior i dels treballadors més joves, i destaca que en les darreres eleccions un 78% van acudir a les urnes, el que considera un tret distintiu de la voluntat dels centennials de participar en la societat i canviar allò establert.

Els més joves arriben amb un perfil plenament digital, en un món que no ho és al 100%

Lluitar per la fidelitat dels Z

“Els típics plans de màrqueting de les empreses a un any vista seran un problema”, afirma Lara, “caldrà ser més dinàmic i vius perquè els nous consumidors són més complexos i s’ha d’estar al dia per respondre a les seves necessitats de manera immediata. Només el 31% dels participants en l’estudi afirma ser fidel a una marca, una resposta que la vicepresidenta d’Atrevia atribueix a la crisi, la qual els ha fet prioritzar el preu. Un altre 41% és fidel segons el tipus de producte i un 27% mira altres elements abans que el nom.

Així doncs, el cost del producte és el criteri que més en compte tenen a l’hora de fer la compra. El segueix la capacitat de la companyia a donar respostes immediates –com una entrega de producte ràpida, que hi hagi stock o responguin al moment les consultes-, la sostenibilitat i responsabilitat amb el medi ambient, i finalment la qualitat. Les recomanacions de tercers són el cinquè criteri més rellevant i són els pares a qui més escolten els centennials.

IMG 20170628 094808

Presentació de l'estudi Generación Z. El dilema | A. Corón

Davant de marques de sempre, tampoc mostren una fidelitat extrema, apliquen els mateixos criteris que per a qualsevol altre actor del mercat. Un paradigma que ha fet que les companyies dirigeixin la seva estratègia cap al disseny de nous productes pensats específicament per a les necessitats dels nous compradors.

Captar un talent temporal

La generació Z no es veu tota la vida treballant a la mateixa empresa perquè ho interpreta com un immobilisme que no li permet progressar en la seva carrera professional. Tampoc aspira a convertir-se en el cap de res, ni té l’estabilitat o la seguretat com principals preocupacions, destaca Lara, “sinó que vol viure una experiència i desenvolupar-se a escala laboral per assumir nous reptes que puguin ser beneficiosos de cara a seguir construint la seva carrera”. D’aquí que la intraprenedoria es vagi fent un lloc a les companyies.

La generació Z no es veu tota la vida treballant a la mateixa empresa perquè ho interpreta com un immobilisme que no li permet progressar en la seva carrera professional

Les seves prioritats, per tant, són trobar bon ambient, estructures horitzontals i la flexibilitat horària. Si una petita empresa els ofereix tot això, no tenen cap mena de dubte i l’escullen abans que una oferta amb millor sou en una empresa amb notorietat al mercat.

Els centennials són també els més emprenedors. El 36% dels joves té com a objectiu muntar la seva pròpia empresa o treballar per compte propi, una dada molt allunyada del 20,8% que vol ser funcionari o el 27,2% que opta pel treball per compte aliè.

Més informació
Els joves ja no volen un cotxe
Baby boomers v millennials
La revolució dels 'millennials'
Avui et destaquem
Comentaris