El Cercle d'Economia celebra la 39a Reunió anual en un escenari nou per a l'entitat, el Palau de Congressos de Catalunya -després de tres anys a l'Hotel W-, en una edició que promet ser molt política, un any més, però no pas per la programació de les tres jornades -que també-, sinó pel moment en què se celebra, a cavall entre les eleccions al Parlament de Catalunya, celebrades el passat 12 de maig, i les del Parlament Europeu, el pròxim 9 de juny. De fet, en els minuts previs al tret de sortida de la reunió, en l'arribada dels polítics i alts càrrecs, el moment i tensió política es feia veure en les salutacions entre els diferents colors i càrrecs. Com en els grans esdeveniments, la reunió comença sempre molt abans de l'acte d'inauguració, abans que el protocol pugui intermediar. I això succeeix, encara més, quan el món està a prova, quan ens trobem en temps de canvi; realitat que esdevé la banda sonora de la 39a Reunió del Cercle d'Economia 2024, titulada El món a prova: Estratègies per impulsar la productivitat i el benestar en temps de canvi.
Per què a prova? Doncs perquè el 2024 és "un any ple de reptes a escala global": l'any amb més convocatòries electorals de la història -"un rally electoral", segons la ja veterana conductora de les jornades Verónica Sanz- i amb importants reptes mediambientals i geopolítics, que sacsegen la nostra economia. Malgrat tot, el Cercle celebra que aquest és "un any positiu en clau econòmica", mentre alerta que hi ha certs indicadors -reptes- que condicionen aquest creixement, o la solidesa d'aquest creixement, com són el baix creixement de la productivitat o l'estancament de la renda per càpita.
De fet, si l'estancament de la renda per càpita va ser el punt de partida de l'anàlisi i crítica que feia el Cercle d'Economia en la darrera edició, enguany el protagonista ha sigut la productivitat, o la manca d'aquesta. En els darrers 20 anys, el creixement de la productivitat a Catalunya i a Espanya no ha evolucionat al ritme de la mitjana europea. De fet, s'ha equiparat al de les regions menys productives d'Europa. I aquest fet, tal com recollia la Nota d'Opinió publicada per l'entitat la setmana passada, preocupa enormement als socis i analistes del Cercle especialment perquè "la productivitat és el determinant clau de la renda per càpita d'un país i, en última instància, del nivell de benestar de la població".
Jaume Guardiola, president del Cercle d'Economia, qui celebra la seva segona reunió al capdavant de l'entitat, ha assenyalat en el seu discurs inaugural que aquest és un fet estructural de la nostra economia, en la qual tenen un major pes sectors de poc valor afegit, com són la construcció, el turisme i el comerç. Per revertir la situació, assenyala, "s'ha d'adoptar un enfocament multifactorial, ja que depèn de moltes variables". I afegeix: "És imprescindible que les accionem totes". Amb raó de ser, el ventall de taules rodones i diàlegs que esdevindran aquests tres dies, abordaran totes aquestes variables, connectades sota un mateix fil conductor -millorar la productivitat-: la tecnologia, la intel·ligència artificial, l'educació i formació professional, la simplificació administrativa, la sostenibilitat i els reptes mediambientals i "la inexorable reforma del model de finançament de Catalunya", ha sentenciat.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha agafat el guant de la "defensa de la productivitat del benestar" per vincular-lo amb la defensa de la democràcia, més necessària que mai ara que tenim a tocar unes eleccions on "estan en joc els valors i principis de la Unió Europea", a causa de l'auge de l'extrema dreta en l'escenari polític, tant català com europeu. I aquest fet, per a Collboni, "ens interpel·la a tots" i, per això, demana "que siguem tots proactius en la defensa de la democràcia europea".
Acords, diàleg i sortir dels blocs
Tant l'exconseller general del Banc Sabadell com l'alcalde de Barcelona han coincidit a demanar diàleg i consensos als partits polítics, per tal de combatre l'escenari polític fragmentat i l'anomalia en què ens hem instal·lat en els darrers anys quant a legislatures curtes. Aquesta repetició constant d'eleccions, segons Guardiola, té un cost "evident" pel país, tant polític -perquè "genera desafecció cap a la política i cap a la democràcia"-, però també econòmic. De fet, Collboni, ha volgut denunciar alguns d'aquests cops de cua econòmics: "aquesta situació ha fet dilatar debats sobre inversions que s'havien de fer, com l'Aeroport del Prat, el Port de Barcelona, infraestructures per a la sequera o la implantació de renovables".
"Una nova convocatòria electoral és un luxe que no ens podem permetre", ha afirmat Guardiola, recolzat minuts més tard per Collboni, amb una reflexió semblant, en clau barcelonina: "Barcelona no està disposada a perdre ni més temps ni oportunitats".
Guardiola: "Una nova convocatòria electoral és un luxe que no ens podem permetre"
Per no bloquejar la governabilitat de Catalunya, Guardiola demana "sortir dels blocs" i explorar les múltiples opcions que planteja el panorama polític; i per reclamar aquesta demanda ha tingut al davant, compartint escenari, el president de Catalunya en funcions, Pere Aragonès, qui ja va anunciar -després d'entomar els mals resultats de les eleccions- que abandonaria la primera línia de la política i que no prendria l'acte de diputat per a la següent legislatura.
"La Catalunya dels 8 milions no la podrem pagar"
En el seu parlament, Aragonès, malgrat anunciar que no dedicaria la seva ponència a fer un llistat de les actuacions assolides pel seu Govern, en gran part, ho ha fet; i es resumeix amb una frase, repetida en el seu discurs: "Deixem el país -i la seva economia- molt millor del que ens el vam trobar".
Per mostrar-ho, ha posat sobre la taula alguns indicadors macroeconòmics, com el creixement del PIB català, per sobre de la mitjana europea, i les darreres xifres de l'atur, les més baixes dels darrers anys. Aquests indicadors assenyalen que "l'economia catalana continua creixent per sobre de l'Estat i de la Unió Europea", ha afirmat alertant, però, que "no podem caure en un fals triomfalisme o autocomplaença". En aquesta línia ha indicat cinc línies d'actuació essencials per millorar, justament, la productivitat: les noves tecnologies i la transferència tecnològica, la bona orientació de les inversions (especialment cap al camp de la R+D+I), la formació professional i el capital humà, l'especialització en sectors econòmics d'alt valor afegit, com la reindustrialització, i l'obertura a l'exterior.
Tant Aragonès com Guardiola han coincidit en la necessitat de reformar l'actual model de finançament de Catalunya, petició que tant el Cercle d'Economia com el partit d'Aragonès, ERC, demanen des de fa anys. "O hi ha un acord significatiu per assolir un canvi estructural del model de finançament, o la Catalunya dels 8 milions no la podrem pagar", ha afirmat Aragonès.
El pont, el dolmen: la força de la paraula
Una de les novetats de la Reunió d'enguany, segons ha anunciat la periodista Verónica Sanz en el tret de sortida de la jornada, a més de la nova ubicació -el Palau de Congressos de Catalunya- ha sigut la presentació d'una escultura, situada en el mateix auditori. Gran, majestuosa, de més de dos metres d'alçada, obra de l'escultor Gonzalo Gúzman. Com el seu mateix nom indica, Dolmen_04, l'obra d'art és un dolmen, esculpit en una gran estructura d'acer que representa "la capacitat d'imaginar el futur" i que "tendeix un pont entre el passat i el futur".
És justament aquesta capacitat d'imaginar el futur i aquesta vocació d'esdevenir pont -entre passat i futur, però també entre les diferents polaritats del present- que ha romàs permanent en les jornades del Cercle des dels seus orígens, a l'Hotel Monterrey de Lloret de Mar. No és cap novetat. La força de la paraula esdevé pont i esdevé futur; i aquestes tres jornades en què l'entitat ajuntarà els màxims dirigents polítics amb alts directius i experts del sector privat, hi haurà espai i temps perquè el diàleg i el debat aconsegueixin trencar blocs per assolir grans consensos, la gran demanda de la primera jornada de la Reunió Anual del Cercle d'Economia 2024.