La lectura de l'economia, com de tot a la vida, ofereix sempre dues cares des d'on mirar-la. Si mirem les dades d'ocupació i la taxa de creixement del PIB, podríem dir que "els números van bé i que estem creixent per sobre dels indicadors europeus". Però per sota d'aquesta bonança, s'amaga una dinàmica preocupant: el dibuix és molt diferent si les xifres es miren en termes per càpita, com ja va fer l'any passat el Cercle d'Economia, en la seva darrera reunió anual, alertant de l'estancament del PIB per càpita tant a Espanya com a Catalunya, en els darrers 15 anys. Enguany, fa un pas més, i alerta d'una nova red flag –molt vinculada a la primera-: el greu problema de la productivitat de la nostra economia.
Pocs dies abans de celebrar la Reunió anual del Cercle d'Economia, l'entitat ha publicat una Nota d'Opinió que esdevindrà la banda sonora de la 39a edició d'aquestes jornades de reflexió, que enguany es troben a cavall entre les eleccions al Parlament de Catalunya, celebrades el passat 12 de maig, i les del Parlament Europeu, el pròxim 9 de juny. Enmig d'aquest calendari polític, el Cercle d'Economia, demana a la classe política coratge, transversalitat i lideratge. El primer, per prendre decisions difícils, però necessàries per tirar endavant infraestructures que són essencials per al bon desenvolupament del país; el segon, la transversalitat, per "sortir dels blocs –especialment els nacionals- i fer una política que ocupi més el centre, capaç de traccionar més"; i el tercer, el lideratge, per encabir una reforma del model econòmic del país i millorar la seva productivitat. Per cert, d'aquest últim, però, reparteix responsabilitats: "és una feina que ha de fer tant el sector públic, com el privat, també el sector acadèmic, la societat civil... És una feina col·lectiva, però ha de tenir un lideratge polític", així ho ha afirmat Jaume Guardiola, president del Cercle d'Economia, acompanyat pel director general de l'entitat, Miquel Nadal.
Com a apunt final polític –i així tornem a l'economia-, Guardiola ha esmentat els riscos que comportarien una repetició de les eleccions: "pot tenir uns costos molt importants en el compromís i confiança de la ciutadania en la democràcia". L'exconseller delegat del Banc Sabadell ha criticat que, des de l'any 2010, a Catalunya s'han succeït fins a cinc legislatures, amb una mitjana de duració de 2 anys i mig: "S'ha normalitzat una excepcionalitat institucional que té uns costos extraordinaris".
La productivitat, una variable del benestar d'un país
El punt de partida de la Nota d'Opinió d'enguany, doncs, és la nota de l'any anterior. El Cercle va alertar ara fa un any que la renda per càpita de la Unió Europea s'havia distanciat de la de Catalunya i d'Espanya. Els últims vint anys s'ha produït una regressió important i alarmant que s'explica, justament, per l'escàs creixement de la productivitat. I és per aquest motiu, que la trobada d'enguany, girarà al voltant de la productivitat, entesa com una variable del benestar d'un país. "La productivitat és el determinant clau de la renda per càpita d'un país i, en última instància, del nivell de benestar de la població", afirmen a la Nota. De fet, segons Nadal, "com més alt és el nivell de productivitat d'un país, més alts són els seus ingressos, menys són les hores treballades, millor és la distribució de la renda i menor és la pobresa relativa".
Ara bé, què és la productivitat? "El PIB per hora treballada, en termes reals", afirma Nadal. I si analitzem l'evolució dels darrers 20 anys, s'evidencia que el creixement de la productivitat a Espanya –i Catalunya- és molt baix i està cada vegada més allunyat del de la Unió Europea. De fet, entre els anys 2000 i 2022, la distància s'ha doblat: s'ha passat d'un 6% a un 12% inferior. Des del Cercle denuncien que "la nostra economia cada vegada s'assembla més a la de les regions menys productives de la UE", i això resulta en una economia "abocada a la mediocritat".
"La nostra economia cada vegada s'assembla més a la de les regions menys productives de la UE"
Aquest distanciament succeeix tant a escala estatal, com regional, amb l'única excepció en positiu del País Basc. Tant Catalunya com la Comunitat de Madrid, els dos grans motors de l'economia espanyola, presenten un creixement de la productivitat molt baix en els darrers 20 anys i s'allunyen de les regions europees més productives. Només el País Basc presenta un nivell de productivitat relativament elevat i s'apropa a les regions més productives.
Aquesta pèrdua de terreny relatiu no és, de fet, un fenomen aïllat. Segons les dades analitzades pel Cercle, la davallada també s'ha produït a moltes regions de França i d'Itàlia, provocant que el clúster de regions més productives s'hagi desplaçat cap al nord-est d'Europa. "Si hi ha una capital europea de la productivitat, aquesta està cada vegada més lluny d'Espanya", ha lamentat Nadal.
El debat de la productivitat i la jornada de 4 dies
En el debat sobre la productivitat del nostre model econòmic, ressona una qüestió molt present en el debat polític i social actual: com afectaria una jornada laboral de quatre dies? De fet, ambdues variables estan estretament relacionades –les hores treballades i la productivitat durant aquestes hores-. Ara bé, hi ha una causalitat entre ambdues variables? "Si augmenta la productivitat, es redueixen les hores treballades? O és la reducció de les hores la que permet que pugi la productivitat", qüestiona Nadal. I respon, ell mateix, apostant pel primer plantejament. Per això, creu, "plantejar un debat sobre les hores treballades està bé i és necessari, però potser abans hem de parlar d'augmentar la productivitat".
De fet, segons l'anàlisi del Cercle, a les regions més productives d'Europa, els treballadors perceben salaris més elevats i, al mateix temps, precisament perquè són més productius, treballen menys hores. Per tant, apunten, "una major productivitat és l'element clau perquè el conjunt de la ciutadania pugui gaudir d'una millor qualitat de vida."
Quatre reformes clau per millorar la productivitat
Com a causes d'aquesta davallada, l'entitat apunta a un problema d'estructura sectorial, molt esbiaixada cap al sector terciari menys productiu, amb molta ocupació de baix valor afegit; i un problema de dimensió empresarial, ja que el nostre teixit productiu està format majoritàriament per pimes, fet que dificulta l'explotació d'economies d'escala i guanyar productivitat. El Cercle també denuncia una manca d'inversió en capital físic, actius intangibles i també en capital humà. "En part, és responsabilitat de les empreses, però la política econòmica duta a terme les darreres dècades tampoc hi ha ajudat", afirmen a la nota.
Respecte al problema estructural del nostre model econòmic, el Cercle exigeix reformes urgents, que han d'estar dissenyades amb una mirada llarga, pensades en el llarg termini; i en proposa quatre, relacionades amb la productivitat: l'educació i formació del capital humà, la recerca i la innovació, el desenvolupament d'infraestructures i la reforma de l'administració.
El Cercle apunta a un problema d'estructura sectorial, molt esbiaixada cap al sector terciari menys productiu
El Cercle recorda els lamentables resultats de l'informe PISA, que situaven el nivell educatiu de Catalunya entre els pitjors d'Espanya i dels països de l'OCDE, i els problemes de finançament i recursos que pateixen els centres formatius i les universitats. I en aquest punt, no només assenyala a la classe política –"hauria de ser la primera prioritat del pròxim Govern"-, sinó també a les empreses: "les empreses tenen una responsabilitat fonamental en assegurar la formació continuada, i aportar als treballadors la capacitat d'adaptar-se a un entorn que cada vegada els exigeix més", ha afirmat Nadal.
En el camp de la recerca i la innovació, en canvi, es parteix d'un punt de partida ben diferent, molt més positiu. Doncs, des de fa uns anys, Catalunya ha dut a terme una política ambiciosa i ben pensada de recerca i innovació, "que està donant resultats més positius". El repte? "Doblar l'aposta", ha demanat Nadal. I ha afegit: "Millorar aquesta aposta implica millorar la transferència de coneixement per tal que la recerca acabi transformant-se en PIB".
“La incapacitat manifesta dels governs d’avançar en el desplegament i millora d’infraestructures que són essencials per al bon desenvolupament del país” –segons denuncien a la Nota- s’evidencia amb casos com el de Rodalies del darrer cap de setmana, que va provocar que cap tren arribés a la ciutat de Barcelona durant el matí de les eleccions i que encara, a dia d’avui, hi hagi afectacions en la circulació de trens de diverses línies. De fet, el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, ja ha avisat que trigaran fins a dos mesos en recuperar la normalitat del servei.
Aquest n’és un exemple, però el Cercle assenyala moltes altres infraestructures necessàries, més enllà del transport ferroviari de persones i mercaderies, com la gestió de l’aigua, el desplegament d’energies renovables o la millora de la connectivitat del país, “amb l’ampliació de l’aeroport del Prat com a cas paradigmàtic, però no únic”, publiquen a la Nota.
De l’últim punt de millora, la simplificació administrativa, Nadal ha lamentat que entre les empreses “hi ha la sensació que els costos de la burocràcia són cada cop més grans”. I, en aquesta línia, afegeix que cal “repensar l’accés a l’Administració”. De fet, les jubilacions dels propers anys podrien esdevenir una oportunitat per a aquesta regeneració i reforma de l’Administració, segons apunta el director general del Cercle.
Tots aquests punts millorarien, expliquen, amb la reforma del sistema de finançament autonòmic, punt de millora que l’entitat ha reclamat reiteradament en els darrers anys. Ja que, denuncien, “el model actual ens porta a un infra-finançament, que ens fa acumular dèficits”.