Un 5,49%. Aquest és el percentatge de les dones que van matricular-se al grau universitari d’Informàtica el curs 2023-24 de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que són la primera generació de la seva família a cursar un grau tecnològic. És a dir: el 95% restant tenien algun referent familiar en la mateixa branca professional abans d’inscriure-s’hi. Entre els nois, el percentatge de primera generació és del 26,92%, més del quíntuple.
Aquesta dada, desvelada l’any passat durant la presentació del II Baròmetre de la dona TIC a Catalunya del Cercle Tecnològic, desvela la importància que tenen els referents propers a l’hora d’escollir una carrera tecnològica, especialment entre les noies. Una proximitat que pot arribar a través de la família, però també de professionals locals que permetin a les nenes i preadolescents albirar les professions STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) com un futur tangible.
Perquè sí, noms com Marie Curie o Ada Lovelace són fars femenins en una història de la ciència marcada pel gènere masculí, però com escrivia l’experta en tecnologia Gina Tost en un article a VIA Empresa, “són referents llunyanes, històriques i fa anys que són mortes”. “Si només es parla de dones que van desafiar tot un sistema per aconseguir un lloc en la història, s’està insinuant que aquest és l’únic camí possible: un d'excepcionalitat, de lluita constant, d'heroïcitat gairebé sobrehumana, i materialment un camí molt difícil i solitari”, remarcava.
Visibilitzar les referents locals i actuals i acostar-les al màxim a les noves generacions és una necessitat identificada des de fa anys, i en donen mostra les diferents iniciatives que han anat sorgint en la darrera dècada. Una d’elles són els Premis DonaTIC, uns guardons organitzats per la Generalitat que reconeixen el talent femení i català del sector tecnològic i que l’any passat van arribar a l’onzena edició. I una altra, el projecte #científiques, encetat el 2019 per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), que any rere any porta desenes de científiques i tecnòlogues catalanes a les aules de tot el Principat per fer veure a nenes i nens que les disciplines STEM també són desenvolupades per dones.
Segons explica a VIA Empresa el director general de la FCRI, Miquel Gómez Clares, el projecte va néixer “a partir de la constatació que els estereotips de gènere i, en concret, l’autodescartament per part de les nenes per a les disciplines STEM comença molt aviat”. Un estudi publicat a la revista Science el 2017 alertava que les nenes comencen a considerar-se menys brillants que els nens a partir dels sis anys, una conclusió que va fer veure als impulsors que calia “impactar en l’alumnat de primària i ESO” a partir d’“accions per lluitar contra els estereotips de gènere en el marc de les escoles”.
578 científiques catalanes i 530 escoles participen a l'edició de 2026 de #científiques amb xerrades divulgatives per tot Catalunya
La comunitat que conforma #científiques va néixer amb 101 professionals i 103 escoles associades en la primera edició de 2019 i ha anat creixent amb el pas del temps, fins al punt que a l’edició d’enguany es compta ja amb 578 científiques i 530 centres educatius implicats. “En vuit edicions, hem arribat a un total de 199.025 alumnes”, remarca Gómez.
La importància del relat personal
El gruix d’aquestes trobades se celebren cada any al voltant de l’11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, i en elles es vol “posar en relleu el paper estratègic de les dones en la ciència i la tecnologia”, deixant clar que “tothom pot dedicar-se a la ciència, la tecnologia i les disciplines STEM, sigui quin sigui el seu gènere”. En les xerrades, les científiques, tecnòlogues, enginyeres i matemàtiques parlen sobre les seves especialitzacions concretes, però especialment es posa el focus a descriure “tant el seu dia a dia com a investigadores, com la seva experiència personal per arribar-hi”, assenyala Gómez. “Els obstacles i la dedicació aplicada; els problemes, però també la satisfacció d’avançar en la carrera i la realització professional”, afegeix.
Una de les professionals que fa anys que col·labora amb el projecte és Anna Sitjà, especialista en sistemes d’escriptura i garantia de qualitat a PageWide d’HP. “A HP tenim el grup STEM for Girls, format per noies que col·laborem en diferents activitats, diverses d’elles a escoles”, explica la professional, qui no va dubtar quan va sorgir l’oportunitat de participar també a #científiques. Per Sitjà, l’objectiu d’aquestes xerrades no és “obligar-les que facin una carrera tècnica, sinó que puguin veure que hi ha possibilitat de fer-ho, que no és una barrera extra”. En aquest sentit, l’experta s’esforça per expressar-los “totes aquelles coses que m’hauria agradat tenir a la seva edat”.
Un dels aspectes en què més incideix Sitjà és en la importància “que tinguin model d’aquest rol”. “Quan jo era petita, sí que venien alguns pares a explicar les seves feines, però no vaig tenir cap connexió d’empreses amb escoles. Ara, què volen ser de grans? Influenciadors, jugadors de futbol… perquè és el que veuen cada dia, no tenen altres realitats”, es lamenta la professional d’HP. Per transmetre tot això, Sitjà explica que comença les seves intervencions amb una presentació personal i de l'empresa, un procés amb el qual s’ajuda de diversos vídeos. En aquesta exposició, també els relata aspectes de la seva vida laboral, com el fet que ha hagut de viatjar molt, cosa que “ha estat una oportunitat molt bona per complir somnis personals a través de la feina”.
Sitjà: “Ara, què volen ser de grans? Influenciadors, jugadors de futbol… perquè és el que veuen cada dia, no tenen altres realitats”
En l’àmbit concret de l’enginyeria, Sitjà recorda que “l’enginyeria és molt gran i pots tocar moltes feines”, i cal que les noies aprofitin el “privilegi” de viure a Barcelona, “un lloc on la dona pot escollir què vol estudiar, cosa que no passa a més d’un terç de la població” mundial. “Si de veritat t’agrada una cosa, pots crear coses importants”, subratlla.
Una problemàtica en totes les fases del camí
Malgrat els esforços que s’han estat impulsant durant la darrera dècada, les xifres mostren un context en què la presència femenina és encara minoritària en els àmbits STEM, sobretot en aquells més vinculats a la tecnologia. D’acord amb el ja citat II Baròmetre de la dona TIC, a Catalunya només un 31,88% dels treballadors del sector tecnològic són dones, una xifra que se situa quatre punts per sota de la mitjana mundial (del 35%, segons el Gender Gap Repor 2024 del Fòrum Econòmic Mundial). La situació empitjora en les posicions de poder de les empreses, on el percentatge és del 20,8%, i també quan es filtra exclusivament per rols tècnics, on només són el 26,4%.
En el pas anterior al món professional, la formació postobligatòria, les xifres continuen sent baixes. Segons el mateix informe, el curs 2023-24, només un 17,25% dels nous matriculats a graus universitaris tecnològics van ser dones, mentre que en l’àmbit de les graduacions representaven el 12,7%. Cal dir, això sí, que les xifres han millorat sensiblement: el curs 2021-22, les dones eren només el 12,9% de matriculades a graus tecnològics, de manera que s’ha crescut una mica més de quatre punts percentuals.
Només un 31,88% dels professionals TIC de Catalunya són dones, xifra que cau al 20,8% en posicions de poder de les empreses
En el món de la investigació, la situació és similar. “Tot i els avenços en les primeres etapes de la carrera acadèmica, la desigualtat de gènere continua sent una realitat en els nivells més alts del sistema científic, un dels trams sobre els quals s’està incidint”, lamenta Gómez. Només el 30% dels càrrecs acadèmics de màxim nivell a la UE són femenins, d'acord amb l’estudi SheFigures2024 de la Comissió Europea, que també assenyala que en la direcció d’institucions acadèmiques el percentatge cau al 26%.
A Catalunya, segons una anàlisi elaborada per Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), el desequilibri en la carrera científica entre homes i dones s’inicia “just després del doctorat”, remarca el director general de la FCRI. “La presència femenina disminueix progressivament a mesura que s’avança en la trajectòria professional, fins al punt que el nombre de dones en posicions de lideratge científic no és proporcional al volum de dones altament qualificades i es manté pràcticament estancat”, indica Gómez.
La feina de cada dia
Davant d’aquesta multiplicitat de dades negatives, Gómez defensa que cal atacar “la base del problema”, que no és altra que “els biaixos de gènere a les primeres etapes formatives”. Però per aconseguir “revertir aquesta situació” no n’hi ha prou amb un acte coral celebrat al voltant de l’11 de febrer, sinó que cal un esforç continuat en el temps.
Gómez: “Per contribuir a revertir aquesta situació cal anar a la base del problema, que són precisament els biaixos de gènere a les primeres etapes formatives”
Per part de la FCRI, paral·lelament al projecte #científiques despleguen programes com Amgen TransferCiència, amb el qual busquen fomentar les vocacions cientificotecnològiques a les escoles amb sessions teòriques i tallers pràctics sobre biotecnologia, en els quals la major part de l’equip científic (71%) són dones. Una altra de les iniciatives és Petits Talents Científics, un programa d’actualització científica destinat al personal docent de primària que des del 2013 ha format ja a 1.147 professors.
En aquesta línia es posicionen també l’equip STEM for Girls d’HP del qual forma part Anna Sitjà. Més enllà de la seva participació a #científiques, l’equip col·labora amb propostes d’altres organitzacions, com Technovation Girls, en què s’empoderen nenes d’entre vuit i divuit anys durant un curs acadèmic perquè es converteixin en emprenedores i innovadores en tecnologia; o bé Hour of Code, unes sessions destinades a alumnes de primària a tall d’introducció a la programació a través de Scratch.
Però l’equip també organitza pel seu compte activitats pròpies durant tot l’any: els tallers La IA Detective, per a segon o tercer de primària, amb què busquen explicar als infants el funcionament de les IA que classifiquen objectes; uns escape rooms per a classes de cinquè o sisè de primària, amb què volen promoure vocacions científiques i visibilitzar referents femenins; o bé visites de classes de secundària i batxillerat a la seu d’HP a Sant Cugat, en què busquen fer tangible les sortides laborals de les carreres STEM que poden estudiar.
En conjunt, un vitrall de projectes i iniciatives que, fent feina de formigueta, intenten tapar granet de sorra a granet de sorra l’escletxa de gènere històrica que encara avui viu el món científic i tecnològic. Perquè, com bé remarcava Tost al seu article, no cal esperar a un 8 de març o un 11 de febrer per parlar-ne: “Si volem normalitzar la presència de les dones en tecnologia, potser hem de començar per deixar de tractar-les com a verdures, i començar a reconèixer i valorar la seva aportació continua, cada dia de l'any, mentre fomentem la seva participació activa en els àmbits d'innovació i tecnologia”.