La bretxa de gènere és una problemàtica constant en múltiples sectors de l’economia, i és especialment assenyalada en les disciplines tecnològiques. Només un 35% de les treballadores del sector TIC a escala mundial són dones, i la xifra és encara més reduïda a les posicions de poder: un 26,4%, segons recull el World Economic Forum al Gender Gap Repor de 2024, un dels més reduïts entre tots els sectors.
Aquesta escletxa també és present a Catalunya, i ho és de manera més destacada: les dones representaven un 31,88% de la força de treball de sector tecnològic el 2023, segons recull la segona edició del Baròmetre de la Dona TIC a Catalunya, elaborat pel Cercle Tecnològic. Aquesta xifra se situa quatre punts per sota de la mitjana global i sis per sota de la mitjana europea, que és del 37%. Aquesta diferència també es percep en les posicions de poder: a Catalunya, les dones que ocupen càrrecs amb responsabilitat dins d’empreses tecnològiques són només el 20,8%.
“És una bretxa molt acusada”, s’ha lamentat la secretària de Polítiques Digitals del Departament d’Empresa i Treball, Maria Galindo, durant la presentació de l’informe a la seu d’Acció. Unes dades que evidencien que “cal fer un esforç important”, però que també han mostrat una millora substancial en els darrers anys. “Hem passat de ser una de cada cinc fa 10 anys a ser una de cada tres”, ha corroborat la secretària. Aquesta millora també es percep entre les posicions especialitzades, és a dir, les dones dins del sector que treballen en departaments tècnics: en la primera edició del baròmetre, basat en dades de 2022, el percentatge era del 25,4%, i en l’actual, amb dades del 2023, ha crescut un punt, fins al 26,4%. També se superen les mitjanes del global de l’Estat, on les dones representen el 27,6% del sector TIC, el 17% de les directives i el 19,6% de les treballadores especialitzades.
Una bretxa de múltiples capes
Tots aquests percentatges empal·lideixen davant la dada recollida a l’estudi Resetting Tech Culture d’Accenture: un 50% de les dones que treballen al sector tecnològic a escala mundial abandonen les seves posicions abans dels 35 anys, percentatge que en altres sectors oscil·la al voltant del 20%.
Un 50% de les dones a escala mundial abandonen la seva posició dins del sector tecnològic abans dels 35 anys, quan en altres sectors el percentatge volta el 20%
Què pot explicar una taxa d’abandonament tan elevada? El gerent del Cercle Tecnològic, Xavier Sellarès, addueix diversos possibles motius, com ara la bretxa salarial o la igualtat de condicions laborals i oportunitats de promoció interna que tenen les dones en comparació amb els seus companys masculins. Tota una sèrie d’aspectes que s’acostumen a plasmar en els plans d’igualtat de les empreses, uns documents que, en el sector tecnològic català, només tenen el 61,6% de les companyies. Aquesta mancança es trasllada a les polítiques de contractació: només el 10% de les empreses van assolir la paritat de gènere en les noves contractacions el 2023, i en un 40% les dones no arribaven a representar ni el 10%.
Però la problemàtica no comença un cop la dona inicia el seu trajecte professional, sinó que es remunta molt més enrere, i l’educació n’és un indicador evident. D’acord amb el II Baròmetre de la Dona TIC, només un 17,25% dels matriculats a graus universitaris tecnològics van ser dones al curs 2023-24. Una xifra que, de nou, millora de manera notòria les dades de fa només dos anys, quan representaven només el 12,9%, però que continuen sent molt reduïdes i per sota de la mitjana europea (19,5% el curs 2021-22). El mateix passa amb les graduacions: les dones són només el 12,7% en titulacions TIC. I encara és més notori en el cas de la formació professional, on només el 12,2% dels graduats en graus mitjans i superiors són de gènere femení.
Les dones només representen el 17,3% de les noves graduades en titulacions tecnològiques universitàries a Catalunya i un 12,7% de les titulades
Davant d’aquest panorama, queda clar que les raons són encara més originàries, i aquí sorgeix una altra dada impactant, cortesia de la Universitat Politècnica de Catalunya: només el 5,49% de les dones matriculades en Informàtica són la primera generació de la seva família a cursar un grau TIC, quan entre els homes el percentatge és del 26,92%. Dit d’una altra manera, gairebé el 95% de les dones que han començat a estudiar Informàtica tenen algun referent familiar en la mateixa branca professional. “Hem de trencar l’estigma social. No donar oportunitats a les nenes és una qüestió molt incrustrada socialment. Als 6 anys ja està una mica marcat si farà una carrera tecnològica o no, i als 12 anys ha està tot el peix venut. S’han de treballar molt les vocacions”, ha deixat clar Galindo. Cap a aquesta direcció va el nou Pla DonaTIC que prepara el govern, on les vocacions, els plans d’igualtat i el reconeixement de referents a través dels Premis DonaTIC (que ja acumulen 10 edicions) són ingredients principals.
Un Pacte Nacional per equilibrar la demanda de talent
En el marc de la presentació dels resultats del II Baròmetre de la Dona TIC a Catalunya, el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper, ha anunciat la posada en marxa d’un nou Pacte Nacional pel Talent Digital per donar resposta a un dels principals problemes que afronta el sector tecnològic. I és que malgrat ser una indústria que el 2024 va incorporar 40.000 nous professionals, un 20% més que l’any anterior, encara van quedar 9.000 places per cobrir. “L’objectiu és duplicar el nombre de professionals tecnològics a Catalunya pel 2030, i que en aquest període, el 50% dels nous llocs de treball digitals siguin ocupats per dones”, ha declarat Sàmper.
El conseller ha avançat que el Govern crearà en les pròximes setmanes un grup de treball interdepartamental dins de l’executiu, des del qual començaran a treballar “amb les empreses, entitats i experts” del sector amb la intenció d’enllestir el pla de treballa finals de 2025. “El sector tecnològic és un motor de creixement econòmic i d’ocupació de qualitat, i hem d’afavorir que continuï sent-ho, perquè la bretxa entre oferta i demanda de talent digital pot afectar el seu desenvolupament i creixement, i en definitiva, el de l’activitat productiva i econòmica a Catalunya”, ha conclòs.