Marcada per creixents conflictes i escàndols econòmics, polítics i socials, l'Argentina treu el cap a un decisiu període electoral que, a començaments de setembre a la província de Buenos Aires i, més tard, a l'octubre, a escala nacional, renovarà un terç dels senadors i la meitat dels diputats, condicionant a favor o en contra del govern de Javier Milei la segona meitat del seu mandat. Una prova de foc de resultat imprevisible després de vint mesos d’experiment llibertari, que es reflecteixen en aquestes cinc postals de l’actual realitat argentina.
Postal 1. El degà i el multimilionari censor
La Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires (UBA) va celebrar dies enrere, a la seva seu del barri de Caballito, la cerimònia de lliurament dels títols de doctorat i mestratges. Un acte emotiu en emmarcar-se a l'aula central de la Facultat en les fotografies dels estudiants i docents del centre educatiu desapareguts durant els anys de la dictadura cívic-militar de Jorge Rafael Videla, però també en l'actual context d'agressió permanent a la independència i al finançament universitari i, en particular, a les ciències socials, que va tenir el seu moment culminant quan, envoltats per les imatges dels desapareguts, el públic va cantar, en una atmosfera de comunió, l'himne nacional com un salm per a la seva identitat en perill.
Al començament del seu discurs, Ricardo Manetti, degà de la Facultat, va confessar que, malgrat la seva decisió de no parlar de Palestina, anava a fer-ho en resposta a les declaracions de l'empresari Marcos Galperín, que dies abans va tuitar que calia acomiadar-lo del seu càrrec per parlar de Palestina i permetre que hi hagués cartells de denúncia del genocidi en el centre universitari. Tots els presents sabien qui és Galperín i què podia suposar el seu atac a un modest degà universitari.
Respectat i molt volgut pels estudiants de la Facultat, però massa heterodox per als rígids cànons de la moral mil·lennista per la seva condició d’exactor, professor de cinema i homosexual declarat i militant, no era la primera vegada que Manetti aixecava la seva veu per a mostrar el seu desacord amb el govern de Javier Milei. Mesos enrere, durant la celebració dels Martín Fierro de Cinema 2024, en el seu parlament d'agraïment pel premi concedit al guió de la pel·lícula Puan, inspirat en la Facultat de Filosofia i Lletres, el degà havia cridat a fer costat a la cultura i al cinema nacional, assenyalant “que el film premiat plantejava un escenari que pensàvem irrisori, distòpic i impossible i que, no obstant això, les nostres universitats avui es troben en una situació crítica a causa de l'ajust pressupostari i al desfinançament que està portant endavant aquest govern”.
El comerç electrònic Mercado Libre va tenir uns ingressos pròxims als 21.000 milions de dòlars el 2024
Home de cultura i autoritat universitària se suposa que independent, Manetti ha passat ara a trobar-se sota l’ull acusador del fundador, president i CEO de Mercado Libre fins fa poc, Marcos Galperín; empresari amic de Milei i portaveu públic de les seves polítiques d'ajust i repressió, considerat l'home més ric del país i l'únic argentí entre les 500 persones més riques del món. Un imperi, el del comerç electrònic Mercado Libre, que va tenir ingressos pròxims als 21.000 milions de dòlars el 2024, amb una rendibilitat subsidiada en part pel mateix Estat argentí. Dels gairebé 200.000 milions de pesos en exempcions fiscals que el govern argentí destina a les empreses acollides al règim d'Economía del Conocimiento, una suma equivalent al pressupost anual de l'Hospital Garrahan, el seu principal beneficiari és l'empresa de Galperín, amb més de 100 milions de dòlars anuals. El multimilionari, que viu a l'Uruguai per a evitar pagar impostos sobre el patrimoni a l'Argentina, que tenia la seu de la seva mega empresa radicada fins fa poc al cau fiscal de Delaware, als Estats Units, traslladada recentment a un altre estat per a pagar menys impostos i que, després de la venda de 150.000 accions de la companyia, va recaptar aproximadament 329,6 milions de dòlars segons un informe presentat davant la Comissió de Borsa i Valors (SEC) dels Estats Units, controla part del seu imperi empresarial des de Suïssa sota lleis de Nova Zelanda.
En el fons, un episodi d’intolerància que manifesta amb nitidesa la crua batalla cultural que té lloc al país entre els drets, les humanitats i els profetes del mercat.
Postal 2. Legislador llibertari abans que pare
El divendres 8 d'agost, en el seu programa de Radio 10, la periodista Nancy Pazos es va emocionar fins a les llàgrimes en parlar de la recent votació a la Cambra de Diputats que va declarar l'emergència pediàtrica a l'Hospital Garrahan, on va estar internat el seu fill Nicanor als tres anys a causa de la síndrome urèmica hemolítica (SUH).
En el seu record agraït a l'atenció i a l'extraordinari treball dels professionals del Garrahan que van salvar la vida de Nicanor, que avui té 21 anys, la periodista va apuntar directament contra el legislador Diego Santilli, pare de Nicanor i diputat pel Pro, el partit de Mauricio Macri aliat a Javier Milei, i que, malgrat la seva vivència familiar, va votar en contra de la llei. “No puc creure que hi hagi persones amb tanta falta de memòria. Tot això em causa molt dolor”, va dir amb la veu entretallada.
El legislador, sens dubte la principal figura del PRO favorable a una fusió amb La Libertad Avanza (LLA) en les condicions que imposa Karina Milei, somia amb disputar la governació bonaerenca el 2027 sota el segell mil·lennista. De moment, serà candidat a diputat nacional per l'aliança llibertària i, a sol·licitud de la taula política de la LLA, acompanyarà a José Luis Espert a la seva llista de cara a les eleccions del pròxim octubre. Molt més interessat en el seu futur polític i en el de les Forces del Cel que a salvaguardar el futur del centre pediàtric més important del país, que avui es troba en greu perill, el pare de Nicanor no podia negar als germans Milei el seu vot contrari al Garrahan i el seu acte de desmemòria paterna.
Cal recordar que la Cambra de Diputats va aprovar, el dimecres 6 d’agost, amb 159 vots a favor, 67 en contra i 4 abstencions, la declaració d'emergència sanitària de l'Hospital Garrahan. El resultat de la votació, en espera del debat al Senat, va constituir una de les nombroses derrotes sofertes per Milei en el Congrés aquest mes d’agost.
Cal recordar que la Cambra de Diputats va aprovar, el dimecres 6 d’agost, amb 159 vots a favor, 67 en contra i 4 abstencions, la declaració d'emergència sanitària de l'Hospital Garrahan
La matinada del divendres 22 d'agost, després d'una llarguíssima i tibant sessió del ple del Senat, es va aprovar amb 62 vots a favor i 8 en contra la llei que declarava l'emergència pediàtrica i ordenava l'assignació immediata de recursos per a insums crítics, medicaments, vacunes, infraestructura i personal essencial a pediatria. La norma disposava a més una recomposició salarial per a tot el personal de salut —inclosos residents—, que no podrà ser inferior al percebut el novembre de 2023 en termes reals. Durant la sessió, el senador nacional per la província de Córdoba en representació del PRO, Luis Juez, va recordar que la seva filla va ser pacient del Garrahan: "No ens poden robar l'última esperança que es construeix al Garrahan i a cap altre hospital". Company de partit de Santilli, i com ell, pare d'un fill tractat en el principal hospital pediàtric de tota Amèrica Llatina, Juez es convertiria en la cara oposada del diputat macrista passat a l'òrbita de LLA. Va faltar temps perquè el govern anunciés que Milei vetarà la norma, obrint així un nou conflicte institucional.
Postal 3. Un videojoc que naturalitza el desmantellament científic
Gràcies a les seves retransmissions en directe de les operacions del robot submarí ROV SuBastian, capaces de capturar imatges submarines en ultra alta definició i de recol·lectar mostres sense alterar l'entorn a 3.900 metres de profunditat, l'expedició Talud Continental IV del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET) al canó submarí Mar del Plata, va acabar transformant-se en una fita històrica per a la ciència argentina, alhora que en un fenomen mediàtic amb milions de visualitzacions i el seguiment de tot el país al llarg de les dues setmanes i mitja de travessia.
L'expedició científica va superar en ràting als principals canals de streaming i mitjans digitals del país, així com a qualsevol notícia o escàndol de caràcter polític, i va tenir nombroses seqüeles de tipus comercial, com ara peluixos, materials i activitats de caràcter escolar i fins a un videojoc al·lusiu, desenvolupat per una docent de la Universitat Nacional de Mar del Plata. Un joc que no oblidava incorporar les noves regles vigents al país de Milei, obligant el jugador a maniobrar el robot en les profunditats per a recol·lectar la “batatita” o l'“estrella culona”, les dues grans protagonistes sorgides de l'espectacle científic, evitant ser tocat per la motoserra de MiIei. Al tercer xoc mortal, el jugador perd la partida. Amb quina penalització? Amb el tancament del CONICET, la joia del món científic argentí i coresponsable de l'expedició científica, avui també en greu perill per les polítiques de desfinançament del govern.
Postal 4. Economia amb denominació d'origen: JP Morgan
El passat 8 d'agost, el mateix dia que la Nancy Pazos trencava a plorar enfront de les càmeres, Milei, en un discurs plagat de mentides i dades falses, anunciava solemnement a través de la cadena nacional l'enviament d'un projecte de llei per a impedir que un pressupost votat al Congrés pugui posar en risc el sacrosant equilibri fiscal. "Busquen fer fallida la nació i rifar el país", va advertir el president, envoltat exclusivament del seu Estat Major econòmic, compost per Totò Caputo, Ministre d'Economia; José Luis Daza, viceministre d'Economia; Santiago Bausili, president del Banc Central i Vladimir Werning, vicepresident del Banc Central, tots ells amics i exdirigents del banc JP Morgan. En realitat, quatre membres de la tecnocràcia financera que actua com a intermediària entre el sistema financer internacional i les decisions de les polítiques econòmiques locals.
Dos d'ells, el ministre d'Economia Totò Caputo i el seu soci en negocis i president del Banc Central, Santiago Bausili, amb espectaculars increments de patrimoni des de l'assumpció dels seus respectius càrrecs. El primer multiplicant per tres el seu patrimoni en dòlars i per cinc en pesos des que va assumir com a ministre de Milei, i el segon, Bausili, amb un estratosfèric –i inexplicable- augment del 880% entre el 2023 i el final del 2024, segons va fer públic diumenge passat el programa TTPB (Te Toman Por Boludo), conduït per Roberto Navarro.
Postal 5. Els representants del poble de LLA
Laura Soldano, candidata a diputada nacional en segon lloc per La Libertad Avanza a la província de Córdoba, creu que Milei és "un enviat" per a salvar l'Argentina, i el món. Soldano va saltar a l'escena digital després d'un vídeo en el qual combinava la seva visió mística amb la política, i afirmava estar “a una persona de Javier Milei i Elon Musk” -els quals va descriure com “dos éssers de llum”-, un mèrit de proximitat sens dubte peculiar. Les seves declaracions van provocar burles, mems i crítiques en xarxes socials. Excampiona de Bikini Fitness i influenciadora espiritual, a més d'autora d'un llibre de nutrició, la probable futura diputada nacional sosté que va fer costat a Milei després d'una meditació, veient-lo com a “un enviat a salvar al país”. Soldano va ingressar a la política gràcies a l'influent empresari petrolier i diputat llibertari Gabriel Bornoroni i, a la seva manera, es defineix com a “ciutadana comuna al servei” i no com a política tradicional: “Yo, cero política, pero a full”.
Postals, episodis i comportaments en aparença irrellevants en clau política que, no obstant això, descriuen tant la permanència d'antics vicis nacionals com l'aparició i ràpida convivència dels nous hàbits i pràctiques que es van implantant a la geografia moral d'una Argentina en profunda mutació: censura i autoritarisme ideològic, deshumanització i crueltat, normalització de desmantellaments institucionals i de penalitzacions socials, vigència de la corrupció, degradació progressiva de la classe política. Senyals reconeixibles en un país en el qual la història sol repetir-se cíclicament, segons alguns, com a farsa al mateix temps que com a tragèdia. Una implosió latent que batega i s'escriu encara a través de cròniques o anècdotes personals, però que projecta ja la precarietat extrema del futur per a gran part de la societat argentina. Molt més enllà de les actuals simulacions, responsabilitats i violències de tota mena que, de cara a les crucials eleccions legislatives d'octubre, el govern intenta ocultar.