Amb l’objectiu d’analitzar els factors estructurals que determinen el dia a dia dels catalans i les catalanes, aquesta setmana, la Cambra de Comerç de Barcelona ha organitzat una nova sessió del Club Cambra per donar a conèixer les perspectives econòmiques del 2024. “Parlem de tot allò que pot afectar el potencial creixement econòmic de Catalunya”, descriu Jaume Martí, membre del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra. Davant d’aquest escenari, Elena Bruguera, responsable del Club Cambra, ha volgut recordar com des d’aquest projecte es vol exercir com a “nexe d’unió empresarial”. El Club Cambra aspira a ser una plataforma que integri empresaris i autònoms amb un clar propòsit de compartir aliances per créixer.
Tornant estrictament a les dades econòmiques, Martí destaca que per dur a terme qualsevol previsió “s’han de tenir en compte els riscos i les oportunitats”. Recentment, la Cambra de Barcelona ha elevat fins al 2,4% la previsió de creixement per a l’any passat i manté un 1,8% per aquest 2024. L’organització justifica un canvi d’opinió a l’alça per l’impacte positiu del sector turístic i el comportament dels preus de l’energia.
Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, durant el 2023, Catalunya va ser el territori de l’Estat que va rebre un major nombre de turistes internacionals (18 milions) amb una despesa de gairebé 21.000 milions d’euros. Sense deixar el context macroeconòmic, l’economista considera que l’economia catalana anirà “de menys a més” a mesura que avanci l’any. “Per posar en valor les nostres xifres hem de tenir en compte que la previsió per la zona euro és d’un creixement d’un 0,6%”, sosté Jaume Martí. Ara bé, en alguns dels seus documents, la Cambra també ha analitzat a la baixa la previsió d'inflació anual a Catalunya per al 2024 del 3,9% al 3,1%.
El vincle entre la inflació subjacent i la rebaixa dels tipus d’interès
Dins del quadre macroeconòmic, els experts de la Cambra no volen minimitzar un factor destacat com és la inflació subjacent. “Ens serveix per observar la tendència de fons dels preus i si aquest índex es va moderant d’una forma sostinguda, aleshores el Banc Central Europeu podrà justificar una rebaixa dels tipus d’interès”, argumenta Martí. El consum de les llars i les inversions públiques seran les principals “palanques” per impulsar l’activitat dels pròxims trimestres. Precisament els moviments de l’administració són cabdals pels economistes. En aquest sentit, des del Gabinet d’Estudis de la Cambra de Barcelona s’insisteix a reforçar l’execució dels fons Next Generation amb un “efecte col·lateral per impulsar l’activitat privada” i donar cobertura a sectors com la rehabilitació d’habitatges.
A finals del passat mes de novembre, la Generalitat va publicar que havia mobilitzat 2.666,7 milions d’euros dels fons Next Generation. La xifra equival al 84,3% dels recursos que havien arribat a les arques catalanes fins al 31 d’octubre. Des que la Comissió Europea va aprovar el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, l’Estat ha assignat a la Generalitat un total de 3.484,3 milions dels Next Generation, a través de les conferències sectorials. La mitjana mensual de l’import mobilitzat per l’administració catalana, entre gener i octubre, ha estat de 143 milions d’euros al mes. Barcelona concentra més de 742 milions d'euros, és a dir, més d'una tercera part del total. Entre els beneficiaris destaquen l'Ajuntament (74,9 milions), l'Àrea Metropolitana (40 milions), l'empresa especialitzada en mobilitat elèctrica QEV Technologies (24 milions), el projecte de reindustrialització de Nissan Hub Tech Factory (18 milions) i la ferroviària Captrain (18 milions).
Riscos i oportunitats
A l’hora de consolidar les bones perspectives, Jaume Martí no ha obviat riscos de caràcter geopolític (com el conflicte bèl·lic Israel-Gaza), l’increment dels costos laborals per hora treballada o la crisi climàtica de la sequera. Fa pocs dies, la Generalitat va decretar l’entrada en fase d’emergència al sistema Ter-Llobregat, del qual depenen 202 municipis i prop de 6 milions de persones. Entre les mesures que han entrat en vigor amb la nova fase, hi ha la reducció de la dotació d’aigua per habitant i dia a 200 litres, la restricció d’un 80% als usos agrícoles, d’un 25% en els usos industrials i d’un 25% en els recreatius.
Les administracions locals, a través dels seus plans d'emergència, poden establir limitacions o prohibicions addicionals a l'ús de l'aigua en instal·lacions esportives, públiques o privades i en espais lúdics. Les entitats prestadores del servei d'abastament d'aigua aplicaran les mesures dels seus plans d'emergència, que poden incloure reduccions de pressió i fins i tot la suspensió temporal en la prestació del servei d'abastament. Així mateix, el Govern podrà establir excepcions puntuals a les limitacions o prohibicions per raons d'interès públic. Més enllà de l’alarma climàtica i en clau positiva, Martí ha instat a percebre, de forma positiva, “la resiliència del mercat laboral”.