Us heu parat a pensar mai quina semblança poden tenir un automòbil Toyota i una hamburguesa del McDonald’s? D’entrada, podríem dir que s’assemblen com un ou a una castanya, o com la nit al dia, és a dir, gens. No tenen en comú ni la matèria de què estan fets, ni la forma, ni el pes, ni la funció, ni el preu, ni res de res. O potser sí, però per trobar-hi la similitud cal anar enrere, a l’origen de la gestació d’aquests productes.
Per a poder conduir un automòbil o menjar una hamburguesa cal que hi hagi unes empreses que fabriquin automòbils, com fa la marca Toyota, o que elaborin hamburgueses, com fa la cadena de menjar ràpid McDonald’s. Empreses que, com tantes altres, s’assemblen perquè apliquen sistemes d’organització del treball que tenen com a objectiu millorar la productivitat mitjançant l’optimització dels recursos humans i materials de què disposen.
En el cas de Toyota, empresa líder en la manufactura d’automòbils, el seu model de producció en cadena, conegut com a toyotisme, es caracteritza per la producció ajustada a la demanda, l’aplicació de la qualitat total, el treball en equip i la plena implicació dels treballadors en tot el procés. De fet, es pot considerar que aquest sistema d’organització social del treball és una evolució del fordisme iniciat per Henry Ford, també en el sector de l’automòbil, que va revolucionar les tècniques de fabricació i producció en cadena i va afavorir el pas de la societat industrial a la societat de consum actual.
El terme 'macdonaldització' és un calc de l’anglès, que, també segueix un patró de formació semblant a 'taylorisme', 'fordisme' i 'toyotisme'
Val a dir que tant el toyotisme com el fordisme van tenir com a model precursor el taylorisme o organització científica del treball, basat en l’automatització per a reduir la mà d’obra, el control del temps, l’eficàcia, la predicció i la uniformització dels productes. I que, malgrat les diferències conceptuals entre uns i altres models, tots tres tenen en comú el tipus de formació de les denominacions que els designen: es tracta de noms propis de persones (Frederick W. Taylor, Henry Ford) o d’empreses (Toyota) als quals s’afegeix un mateix sufix -isme, amb el significat de 'corrent, teoria, doctrina'.
Aparquem, ara, el Ford o el Toyota davant la porta de qualsevol McDonald’s i entrem a menjar-hi una hamburguesa. Mentre l’assaborim, fem un repàs dels trets que caracteritzen el sistema d’organització del treball d’aquesta empresa i ens adonem que, seguint la racionalitat del model taylorista, en aquest cas també es pretén reduir el cost per unitat de producte, introduir l'economia del temps, facilitar la comptabilitat, l’eficàcia i el control del treball, i accelerar el procés de circulació en el procés de producció.
Va ser el sociòleg nord-americà George Ritzer qui, als anys noranta del segle passat, va utilitzar per primera vegada el terme macdonaldització per a referir-se al fet que l’extensió de l’organització taylorista a les empreses de menjar ràpid i del sector dels serveis, en general, ha esdevingut el paradigma organitzatiu de la societat contemporània i una de les formes de racionalització i uniformització dels processos productius a escala global.
Empreses que, com tantes altres, s’assemblen perquè apliquen sistemes d’organització del treball que tenen com a objectiu millorar la productivitat mitjançant l’optimització dels recursos humans i materials de què disposen
El terme macdonaldització és un calc de l’anglès, que, també segueix un patró de formació semblant a taylorisme, fordisme i toyotisme, ja que resulta de la suma del nom d’una empresa derivat del nom de persona McDonald i dels sufixos -itzar (que indica l'acció de transformar alguna cosa en l'element apuntat pel nom al qual s'adjunta el sufix) i -ció (que indica l'acció o el procés resultant del verb al qual s'adjunta el sufix). Remarquem que, tant en la pronúncia com en l’escriptura d’aquesta denominació, hem de vigilar de no menjar-nos cap lletra: la forma correcta és macdonaldització i no *macdonalització.
I ara, sí, fem l’últim mos a l’hamburguesa, escurem la bossa de patates i la beguda, sortim del local i, de camí cap a casa, anem rumiant en tot allò que, a més del treball, també forma part de la nostra societat, des de l’educació, la sanitat, la política, el comerç o la cultura fins a la moda, el lleure, la cura de la gent gran o els serveis funeraris. I no acabem d’entendre si el regust que ens envaeix és a conseqüència de l’hamburguesa que ens hem cruspit o de la macdonaldització que se’ns ha menjat.
Podeu consultar més informació sobre aquests termes al Cercaterm.