• Economia
  • La compravenda d’habitatges cau un 3,5% al març i trenca amb sis mesos de pujades

La compravenda d’habitatges cau un 3,5% al març i trenca amb sis mesos de pujades

Les úniques operacions que van l’alça el tercer mes de l’any són les dels habitatges protegits, que creixen un 10,4%

Una grua aixeca un dels blocs prefabricats per construir un edifici de pisos a la Bordeta | Ajuntament de Barcelona
Una grua aixeca un dels blocs prefabricats per construir un edifici de pisos a la Bordeta | Ajuntament de Barcelona
Redacció VIA Empresa | ACN
18 de Maig de 2026 - 10:41
Act. 18 de Maig de 2026 - 13:32

La compravenda d’habitatges va caure un 3,5% al març amb 10.005 operacions registrades, per sota de les 10.363 del mateix mes del 2025, segons dades provisionals de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Els registres del tercer mes de l’any acaben amb sis mesos seguits de pujades interanuals (l’agost del 2025 van caure un 0,6%).

 

La compravenda d'immobles usats, de 8.034 al llarg del març, és la que més ha baixat interanualment (-3,8%), i ha anat a la baixa a totes les demarcacions excepte a Girona. Els habitatges nous també han anat a la baixa, al voltant d'un 2%. En canvi, destaquen els 532 habitatges protegits que han canviat de mans, una xifra que suposa gairebé el 10,4% més que l'any passat i el nivell més alt des del 2023.

 

 

Tot i la caiguda interanual, les 10.005 compravendes són una dada històricament alta al març, ja que és la tercera vegada que se supera el llindar de les 10.000 operacions segons els registres estadístics, que es remunten al 2007.

Les 10.005 compravendes són una dada històricament alta al març, ja que és la tercera vegada que se supera el llindar de les 10.000 operacions

La gran majoria de transaccions són d’habitatge usat, amb vuit de cada deu, com és habitual. Els de segona mà, 8.034, han baixat un 3,8% anual i un 2,17% respecte al febrer. Els nous, 1.971, també han fet baixar la xifra total, amb una disminució de l’1,99% en comparació amb el març del 2025, i un descens del 9,46% respecte al febrer.

La gran majoria d'habitatges venuts en el tercer mes de l'any són lliures, com també és la tendència típica, amb 9.473 unitats, el segon valor més alt des del 2008. En els últims dotze mesos, els pisos que es venen segons les regles del mercat lliure van caure un 4,13%.

Els 532 pisos protegits representen només un 5% del total d’operacions. Tot i això, és l’únic segment que experimenta un creixement interanual (+10,37%) respecte a la dada que hi havia el març del 2025. En canvi, en comparació amb el febrer, la dada cau un 13,8%.

 

Per demarcacions, només Girona i Tarragona van registrar pujades de compravendes en comparació amb el mateix període de l’any passat.

A Girona es va marcar un rècord en divuit anys en el tercer mes de l’any amb 1.313 immobles venuts, un 12% més. De la mateixa manera, Tarragona va registrar un increment interanual del 3,3% de les operacions de compravenda amb fins a 1.565 pisos i cases. En el cas del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre les operacions també van assolir un màxim d’un mes de març des del 2008.

A Girona, la compravenda va ser impulsada pels pisos de segona mà (+14%) mentre que les operacions d’habitatges nous van créixer un 23,4% a Tarragona. En canvi, a Barcelona l’increment del 2% dels habitatges nous no va poder compensar la caiguda del 6% dels usats. En total, hi va haver 6.567 operacions a Barcelona, un 4,6% menys.

A Lleida les compravendes s’han reduït encara més en comparació amb l’any passat amb una caiguda del 29,1% fins a 560 transaccions, amb una caiguda significativa dels pisos nous (-55,8%). És l’única demarcació que experimenta una caiguda de les compravendes de pisos d’obra nova i ha arrossegat la mitjana catalana a la baixa.

Al conjunt de l’estat espanyol, la compravenda d’habitatges també es va rebaixar, un 2,2% respecte al març del 2025, fins a les 61.295. La dada catalana se situa més d’un punt per sota de la mitjana espanyola. La caiguda percentual més alta es va situar a Cantàbria (-15,4%) i al País Basc (-11,6%). En canvi, Castella-la Manxa va registrar el creixement més gran, de l’11,5%.