Controlar el món des del cel del Montsec

Sant Esteve de la Sarga, un poble de 129 habitants del Pallars Jussà, serveix d’observatori astronòmic i lloga les seves instal·lacions a empreses per gestionar l’operativa dels satèl·lits

L'Enxaneta s'enlaira al món L'Enxaneta s'enlaira al món

Amb només 129 habitants, el municipi lleidatà de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà) es convertirà en una base per gestionar la posició i el funcionament de satèl·lits de tot el món. Aquest privilegi ha sigut possible gràcies a la instal·lació de dues antenes que fan que, des del bell mig de la serra del Montsec, operi el nanosatèl·lit Enxaneta, el primer fruit de l’estratègia New Space de la Generalitat. Però no només el govern català se’n beneficiarà d’aquesta tecnologia, ja que l’administració treballa amb la possibilitat de llogar les instal·lacions perquè serveixin de base per les empreses privades i aquestes puguin controlar i gestionar des d’allà els seus satèl·lits.

En una presentació recent a Tremp, el director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, Ignasi Ribas, va anunciar que amb el propòsit d’incrementar la capacitat de l’observatori del Montsec per rebre dades i transmetre-les, s’instal·larà una antena més a finals d’aquest any o a principis del pròxim. L’observatori del Montsec esdevindrà un espai que s’anomena teleport, és a dir, una estació terrestre destinada a les telecomunicacions per retransmetre serveis de veu i de dades mitjançant els satèl·lits.

Ajut per conrear la vinya

En el moment de presentar-se el nanosatèl·lit Enxaneta, al març de l’any passat, un dels interrogants que es va posar sobre la taula era la utilitat pràctica d’aquesta aposta de la Generalitat, que va costar mig milió d’euros. Ara, el director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Jaume Massó, explica algunes de les opcions que ofereix l’eina. Així, a una estació automàtica de l’ICGC a Tremp es mesuren la temperatura i la humitat del sòl a diferent profunditat. “En una zona sense cobertura mòbil ens permet transmetre les dades que recullen els sensors i els envia periòdicament a l’Enxaneta, que ens dona pistes per millorar els cultius de vinya”. Les estacions de mesura, que es poden instal·lar on sigui necessari, permeten superar la limitació de la manca de connexió mòbil.

Una de les finalitats del nou satèl·lit de la Generalitat serà "ajudar a afrontar el repte del canvi climàtic"

Durant el mateix acte a Tremp, el vicepresident del Govern i conseller de Territori i Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, va anunciar el llançament d’un segon nanosatèl·lit de la Generalitat la pròxima tardor. Amb un cost que triplicarà el de l’Enxaneta, una de les seves finalitats serà “ajudar a afrontar el repte del canvi climàtic”. Per fer-ho viable, la inversió es centrarà a crear una constel·lació pròpia de petits satèl·lits que serveixi per a tenir dades diàries del medi ambient a través de sensors situats en llocs on no arriba la cobertura mòbil.

Satèl·lits contra el canvi climàtic

Com a balanç del funcionament de l’Enxaneta, Jaume Massó destaca que ara no serà necessari el condicionant de la cobertura i podrem situar els satèl·lits on vulguem, a més de ser instal·lacions autònomes energèticament gràcies a la utilització de plaques solars”. Les dues iniciatives s’emmarquen en l’aposta de la Generalitat per la indústria espacial, un àmbit emergent, amb el qual es vol afavorir la implantació de noves empreses i la creació de nous llocs de treball. Més enllà dels aplicatius actuals, basats en la recollida de dades, la nova generació de nanosatèl·lits vol evolucionar per treballar en sector com el forestal, la fauna salvatge, les emergències o fins i tot la seguretat viària.

A la mateixa estratègia New Space, la Generalitat té la voluntat de comptar amb la col·laboració d’empreses que porten tecnologia de manera assequible a l'espai i processen les dades dels aparells. De moment, les 56 empreses de la indústria espacial catalana ocupen mig miler de persones i facturen anualment uns 150 milions d’euros. A aquesta nova economia de l’espai, els pressupostos del govern català hi destinen enguany 7,4 milions d’euros per continuar fent possible que la tecnologia ajudi a controlar la terra des del cel.

Més informació
El primer nanosatèl·lit català es dirà Enxaneta
L'any a l'espai de Catalunya
Avui et destaquem
El més llegit