Quan se superi la crisi sanitària i s’hagi aturat el primer cop econòmic de la covid-19 s’obrirà una nova etapa: l’economia sense contacte. Cal pensar en aquest període com un retorn a una nova normalitat. Res serà com abans i empreses, autònoms i treballadors hauran d’actuar de manera diferent en tots i cadascun dels àmbits econòmics.
Catalunya i Espanya s’han d’anticipar per fer-hi front i intentar que aquesta nova economia tingui els fonaments en allò que generi més valor al país i avenir-se a recuperar els nivells de competitivitat sinó aconseguir incrementar-los. Aquesta és la recepta que ha sortit del debat sobre Catalunya i les conseqüències econòmiques de la covid-19, organitzat per l’entitat El país de demà, poques hores abans d'un Sant Jordi inèdit. Amb la participació de Javier Faus, president del Cercle d’Economia, Teresa Garcia-Milà, directora de Barcelona Graduate School of Economics, David Garrofé, secretari general de Cecot i Àurea Rodríguez, directora d’innovació d’Acció, i moderat per Jaume Ríos, consultor a 19N Strategies.
Faus: "Si l'economia no reacciona caldrà prendre mesures per reactivar-la entre tots"
Malgrat la incertesa que plana sobre l’evolució de l’economia en els pròxims mesos perquè estarà supeditada a com es gestioni i es posi fi a la crisi sanitària i a com reaccioni la demanda –“i si no reacciona caldrà prendre mesures per reactivar-la entre tots”, puntualitza Javier Faus-, els esforços han de confluir per crear una nova economia més competitiva i més productiva.
Apuntar amb la despesa pública
L’increment de la despesa pública que estan assumint els governs espanyol i català –en la seva mesura- no s’ha de focalitzar únicament en resoldre els impactes econòmics immediats de la covid-19, sino que s’ha d’encaminar a “construir la nova normalitat”, explica Teresa Garcia-Milà. Des de Cecot, David Garrofé, apunta a la necessitat de retornar el paper fonamental de la col·laboració público-privada. “S’han de prendre mesures per a la inversió productiva a mitjà i llarg termini i abordar les reformes estructurals que portem anys arrossegant –educació i sanitat, entre altres-, i dissenyar una política industrial i d’innovació que ens permeti definir els sectors d’activitat que hauríem de tenir d’aquí a 10 anys, dins d’aquesta nova realitat econòmica, per ser un país competitiu”, afegeix Javier Faus.
La directora d’innovació d’Acció, Àurea Rodríguez, també és d’aquest parer i insisteix en el fet que si una cosa favorable ha tingut la crisi que ha generat la covid-19 ha estat que “ha accelerat el que feia molts anys perseguíem: la tan esperada revolució tecnològica”. “Vèiem com determinats sectors i una part de la indústria i els serveis estaven perdent competitivitat perquè no havien fet seva la digitalització i la innovació”, exposa i admet que “hi ha empreses i emprenedors que han reaccionat ràpid i s’han agafat aquesta crisi com una oportunitat”. Però alhora insta a la creació de noves empreses que s’adaptin a les necessitats d’una demanda diferent que serà la que sorgirà després d’aquesta crisi, una demanda més conscienciada que prioritzarà la producció local i per tant “necessitem empreses més arrelades al territori”.
"En la nova normalitat, el teletreball serà una eina més estesa... Ha arribat per quedar-se"
Especialment “la pime i el ‘retail’” hi podem jugar fort en aquest aspecte, concreta David Garrofé des de la perspectiva de la patronal Cecot que ha detectat també com el teletreball s’ha instaurat en un 40% de les empreses. “En la nova normalitat, el teletreball serà una eina més estesa perquè en algunes empreses ha arribat per quedar-s’hi per una part de la plantilla, per aquelles persones que estaran disposades a renunciar a un 20-25% del salari a canvi de conciliar vida laboral i familiar”, manifesta Garrofé.
La nova normalitat
En definitiva, una nova normalitat que incorporarà l’economia sense contacte que ha vingut per quedar-se en una part dels sectors econòmics més tradicionals com el turisme o l’automoció. La nova economia comportarà “un canvi espectacular en les relacions laborals tant des del punt de la revolució digital, el teletreball, el foment del treball autònom... i haurem d’afrontar-ho”, explica el representant de Cecot.
Segons la directora de Barcelona Graduate School of Economics, Teresa García-Milà, en paral·lel a aquest conjunt de canvi laborals caldria abordar una assignatura pendent: la reordenació del mercat laboral. “Necessitem que es posi en valor i es fomenti la contractació fixe –exposa- per davant de la temporal perquè és una manera d’incrementar la productivitat i de tenir una millor base laboral per encarar les crisis”.
Rodríguez: "La crisi de covid-19 ha accelerat la tan esperada revolució tecnològica"
Totes les economies del sud d’Europa s’hauran d’adaptar a uns hàbits molt diferents on el contacte entre les persones –si més no en el mitjà termini- variarà en unes societats en què la proximitat física és una cosa molt habitual. El sector turístic i de la restauració serà un dels més afectats per aquesta circumstància i s’haurà de buscar noves fórmules per atraure una demanda de proximitat i de més valor afegit amb un canvi de model perquè s’haurà de prioritzar la qualitat per sobre de la quantitat.
“En el fons és abandonar un model que ja qüestionàvem per anar cap a un turisme de qualitat que, a més, ara estarà molt vinculat a la seguretat de país”, indica Àurea Rodríguez. En aquest sentit, Javier Faus esmenta que “necessitem un projecte de país” perquè si bé el turisme de llarg recorregut igual no es recupera fins d’aquí a un any, ho farà de manera molt selectiva triant aquells territoris que tinguin una alta reputació sanitària perquè es buscarà seguretat i “cal dir que Espanya ha estat un dels països amb més casos de la covid-19 i hem perdut part de la reputació sanitària que teníem i això s’ha de revertir perquè ens hi juguem el 12% del PIB estatal que és el que ens aporta el negoci del turisme”.