El 91% dels catalans creu que és difícil o molt difícil accedir a un habitatge adequat per a les seves necessitats a Catalunya, una opinió transversal per sexes i edats. Es tracta d'una de les conclusions de l'enquesta sobre habitatge del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) presentat aquest divendres, que també mostra que el 89% de la ciutadania creu que la situació habitacional actual afecta negativament la qualitat de vida. A més, un 35% afirma que la crisi de l'habitatge li afecta personalment de forma negativa.
L’enquesta, realitzada entre els mesos de febrer i abril d’enguany a més de 3.000 persones, recull “la percepció que hi ha una problemàtica social amb l’habitatge, que ha de tenir una resposta social amb intervenció dels governs”, en opinió del director del CEO. Joan Rodríguez afirma que una de les principals conclusions de l’enquesta és la inclinació de la societat per tenir habitatge en propietat, “com una assegurança”.
En aquest sentit, l’enquesta concreta que una mica més del 20% dels catalans majors de 16 anys ha pensat a comprar-se un pis al llarg del darrer any. Aquesta mateixa intenció la declaren fins a la meitat dels joves d’entre 25 i 34, és a dir al voltant de mig milió de persones, en xifres rodones que ha aportat Rodríguez. En aquest sentit, el director del CEO avisa que aquestes “expectatives” de compra “quedaran insatisfetes d’acord amb l’oferta disponible”.
Afectació a la qualitat de vida
Segons l’enquesta, hi ha un ampli consens del 89% de catalans que creuen que la situació actual de l’habitatge afecta la qualitat de vida de les persones. Tanmateix, són només dos de cada tres els enquestats que diuen que la problemàtica els afecta a la seva pròpia vida. En el cas dels menors de 40 anys, la preocupació afecta a prop de la meitat.
En el cas dels menors de 40 anys, la preocupació afecta a prop de la meitat
Un dels “riscos” que comporta la dificultat d’accedir a l’habitatge és el d’haver de canviar de lloc de residència. Una situació que pot afectar a un de cada quatre catalans. El 13% hauria de moure’s fora del seu municipi actual. De fet, segons l’enquesta, el desplaçament (dins del mateix barri o poble, en un altre barri o en un altre municipi), ja ha afectat els darrers cinc anys a un 13% dels enquestats. El 5% d’aquests han canviat de municipi.
L’habitatge com a recurs econòmic
Com apunta el director del CEO, de l’enquesta es desprèn, d'una banda, l’interès creixent de la població per adquirir un habitatge en propietat per assegurar el futur, que conviu amb l'opinió majoritària que l’habitatge no és “un recurs econòmic que es compra i ven lliurement al mercat”. L’excepció a aquest posicionament són els homes joves (16-24 anys), que en un 71% tenen aquesta visió, al contrari que les dones de la seva mateixa edat, que són les més contràries a aquesta premissa.
Seguint amb les expectatives sobre l’accés a l’habitatge, el 74% dels enquestats consideren tenir un habitatge en propietat és “un objectiu important a la vida”. De fet, també el 82% dels que viuen en règim de lloguer voldrien tenir habitatge propi (i entre aquests tots els menors de 35 anys ho declaren). “Això planteja un conflicte, perquè molts d’aquests no podran tenir-lo”, apunta el director del CEO. En termes generals, gairebé la meitat dels catalans i la meitat dels llogaters consideren avui que viure de lloguer és “llençar els diners”.
L’herència com a via d’accés a una propietat immobiliària divideix la societat gairebé en dues meitats, segons l’enquesta. Un 55% dels enquestats diu que no heretarà cap tipus de propietat en el futur. Els que sí, prop d’un 30% heretaran propietats compartides (amb germans o altres familiars), i només el 16%, en propietat exclusiva.
Construir, regular el preu del lloguer i limitar els pisos turístics
El CEO ha demanat l’opinió sobre diverses mesures per afrontar la situació de l'habitatge a Catalunya, d’entre les quals el Pla de construcció de 50.000 habitatges públics fins al 2030 del Govern és la que obté un suport majoritari, d’un 86%. La construcció d’habitatge públic, en general, també té un ampli suport dels enquestats (el 84%) i també aproven àmpliament la limitació dels pisos turístics (74%) i la regulació del preu del lloguer (72%). A l’altre extrem, l’expropiació o compra de pisos per part de les administracions suspèn entre els enquestats, i només el 38% li dona suport.