La revolució del propòsit

El 21% dels consumidors europeus afirmen tenir en compte criteris ètics quan compren

Yvon Chouinard, va fer el primer avenç sostenible a l'escalada | iStock Yvon Chouinard, va fer el primer avenç sostenible a l'escalada | iStock

Respectar El Capitán comença per respectar les seves esquerdes. Així ho considerava un jove escalador d’aquesta paret icònica de Yosemite (Califòrnia) quan a principis dels 70 observava l’impacte dels elements d’ancoratge d’acer, que ell mateix fabricava, a la roca.

Efectivament, Yvon Chouinard, que compaginava l’escalada amb els seus inicis com a empresari, va prendre la seva primera decisió estratègica en clau de sostenibilitat: renunciar als pitons d’acer (70% dels seus ingressos) per nous elements d’alumini que es podien extreure fàcilment de la roca. No només s’iniciava el que es vindria a anomenar escalada neta, sinó que es gestava l’embrió d’una de les empreses paradigmàtiques de l’activisme, Patagonia.

Si als anys 70 la sostenibilitat ja generava oportunitats de negoci actualment n’és un gran detonant. Segons un estudi elaborat per la Business and Sustainable Development Comission, els models de negoci vinculats a desenvolupar alguns dels 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU, com l’educació de qualitat, l’energia neta i assequible o la vida submarina, poden generar 12 trilions de dòlars i 380 milions de llocs de treball pel 2030.

Segons l’Eurobaròmetre 2020, el consum responsable segueix creixent, ja són un 21% dels consumidors europeus els que afirmen tenir en compte criteris ètics quan compren

En aquesta línia, el mercat ens dona senyals sobre l’evolució dels criteris de compra. Segons l’Eurobaròmetre 2020, el consum responsable segueix creixent, ja són un 21% dels consumidors europeus els que afirmen tenir en compte criteris ètics quan compren productes com els aliments o la roba. Lluny d’anecdòtic, parlem de més de 80 milions de consumidors que mostren una trajectòria ascendent.

Si la dicotomia entre rendibilitat i sostenibilitat va ser mai certa, avui definitivament ja no ho és. De fet, ambdós elements es retroalimenten, com observen de forma creixent els mercats de capital. Segons la consultora Boston Consulting Group, el volum de capital risc i private equity destinat a projectes d’innovació per lluitar contra el canvi climàtic creix un 16% anualment des del 2016, havent arribat a 37 bilions de dòlars el 2020. Com publicava The Economist el passat mes d’agost, volums d’inversió ingents s’estan enfocant cap a la sostenibilitat mediambiental, tant els provinents del sector públic, com del sector privat tecnològic i financer.

El grup d’inversió privat més gran del món, Blackrock s’està reposicionant per esdevenir un dels fons de referència en inversions sostenibles, amb un compromís de multiplicar per 10 la seva cartera amb aquest perfil, desinvertint en empreses amb un impacte climàtic negatiu (per exemple, empreses que tinguin un 25% dels seus ingressos provinents de la utilització de carbó tèrmic). Sembla obvi que per transformar el capitalisme cal implicar el capital.

El repte majúscul que implica el canvi climàtic provoca que el 'saber convencional' associï la sostenibilitat únicament a aspectes mediambientals

El repte majúscul que implica el canvi climàtic provoca que el saber convencional associï la sostenibilitat únicament a aspectes mediambientals. Tanmateix, cal entendre-la des d’un punt de vista holístic, pivotant en tres palanques: l’econòmica, la social i la mediambiental. En aquest sentit, una correcta gestió del talent n’és una derivada. Segons Deloitte, un 60% dels millenials afirmen que marxaran de l’empresa on treballen si aquesta no adopta mesures significatives en l’àmbit de la inclusivitat i la diversitat; o un 59% ho farà si l’empresa no té un impacte positiu a la comunitat local.

Son dades significatives, ja que aquesta franja de població serà (segons la mateixa consultora), el 75% de la força laboral a nivell global el 2025. Segons McKinsey, comptar amb un propòsit consistent és un factor decisiu per captar i retenir talent. Alhora, que aquest estigui alineat amb el dia a dia de les persones de l’organització. En aquest sentit, destaquen que així com un 85% dels alts directius afirmen percebre aquest alineament, el 85% de la resta de col·laboradors (càrrecs intermedis, tècnics, administratius...) afirmen no comptar amb aquesta connexió.

Les empreses amb propòsit cuiden el talent. A títol d’exemple, les empreses certificades BCorp (probablement l’estàndard més exigent de sostenibilitat corporativa a nivell global) a l’estat tenen un rang menor a cinc entre el sou màxim i el mínim de l’empresa. I demostren que es creuen la igualtat de gènere ja que el 62% dels càrrecs directius són dones.

Les empreses amb propòsit cuiden el talent

En un món en complexitat creixent, l’activisme empresarial emergeix com una corrent imparable. El model de negoci ja no ha de respondre només a les necessitats dels clients sinó a les necessitats de la societat. Aquest és el fonament del valor compartit. Un concepte no associat a la filantropia sinó a l’estratègia empresarial.

Ben & Jerry comunicava el passat juliol que deixava de comercialitzar els seus gelats als assentaments il·legals (en base a la resolució de l’ONU) de Palestina. Alguns gelats de Ben & Jerry s’hauran fos. El que no s’han fos són els seus principis. Tot el contrari. Escoltar el mercat aporta resultats econòmics. Escoltar els principis aporta transcendència.

Més info: Rebuild 2021: la construcció sostenible i circular pren força

Per aquesta revolució del propòsit es requereix d’un lideratge ètic. Segons una enquesta a 195 líders globals realitzada per la Harvard Business Review, la principal competència de lideratge necessària, per sobre de la comunicació, flexibilitat o claredat marcant objectius, és comptar amb estàndards morals i ètics elevats.

Liderar una empresa no havia estat mai una aventura tan polièdrica. Escoltar no només els clients sinó als reptes socials, entendre la gestió del talent en base a unes noves dimensions, aprovisionar-se en base a rendibilitat però també cercant un impacte en el territori o entendre la dificultat afegida de gestionar en un món binari, on les decisions basades en una ètica del món físic es veuen superades per la nova idiosincràsia digital. Cal lideratge, treball en equip i mètode. Diverses empreses ens mostren el camí. N’aprendrem al proper Clusters Day del 22 de setembre. Ingredients consubstancials al treball en valor compartit que impulsem des de l’ecosistema de clústers.

Més informació
Simplr.io, la filosofia que compartir és viure
Avui et destaquem
El més llegit