"Ser ciutadà català és cansat?", ha preguntat el periodista i moderador de la taula rodona, Pere Mas. "Ser ciutadà digital és cansat", ha respost l'expert en transformació digital Genís Roca. "Ser ciutadà digital català és doblement cansat", ha matisat el director del Termcat, Jordi Bover. Ha estat durant un debat sobre l'ús del català en l'àmbit digital organitzat per CTecno (el Cercle Tecnològic de Catalunya) per presentar una nova publicació sobre tecnologia en català, MetaData. Juntament amb la influenciadora Gal·la Martí i la professora i presidenta de la Societat Catalana de la Tecnologia, Núria Salán, han coincidit en què ja s'ha fet una part del camí en la normalització de la llengua a internet, però que el tram que queda, encara serà més llarg i difícil.
La societat digital tot just comença, només fa 20 anys que s'ha popularitzat l'accés de particulars a internet. La presència del català a la xarxa ha crescut molt en aquest temps, però les plataformes que actualment tenen més força en els serveis d'entreteniment -com Netflix, Instagram o Spotify-, no les utilitzen. Per què? "En aquestes fases tan primerenques, les indústries busquen la màxima escalabilitat i utilitzen l'anglès o el xinès per arribar a audiències massives, però vindrà una etapa de maduració en què es faran esforços per personalitzar més", ha assegurat Genís Roca durant la seva primera intervenció. Serà llavors quan arribarà el moment de "cultures com la nostra, sense grans volums".
De fet, l'expert en digitalització considera que aquesta personalització que moltes empreses ja busquen serà clau per a la llengua: "Saben el que escoltes i mires, i a partir d'això dedueixen el que t’agrada i et proposen altres continguts. Totes les indústries que conec van cap a la personalització i això és una bona notícia, perquè si em volen personalitzar el servei, m’hauran d’acabar parlant en català. És gairebé inevitable".
Taula rodona sobre l'ús del català en l'àmbit digital organitzada per CTecno | Cedida
Precisament continguts en català és el que ofereix al seu canal de YouTube i xarxes socials Gal·la Martí. "Estic convençuda que el català creixerà; arribem tard, però arribarem on moltes altres llengües no tenen l'oportunitat d'arribar", ha dit la influencer valenciana. Creu que el dia que ningú se sorprengui quan vegi la interfície de Netflix en català, "haurem guanyat molt". De fet, afirma que una de les preguntes que més li fan és per què el contingut que produeix per a internet és en català: "A qualsevol youtuber en altres idiomes no li qüestionen per què ho fa en la seva llengua... el que faig jo no s’hauria ni de considerar activisme".
Martí participa en el col·lectiu Canal Malaia, que té per objectiu crear contingut per a YouTube i Instagram en les diferents varietats dialectals del català. "Reivindiquem un català col·loquial però net i lliure de castellanismes", ha indicat. El seu públic principal són els joves, amb els quals Núria Salán ha tractat des que va començar a ser docent. Entre els joves de fa un parell de dècades i els d'ara, hi veu diferències. "Quan vaig començar a fer classes, em trobava que els joves em parlaven un català meravellós, però l’escrivien poc perquè se sentien insegurs; ara m’escriuen més en català, però fan més faltes d’ortografia en català que en anglès, perquè s’han relaxat", ha explicat.
Aquest canvi l'amoïna, però el director del Termcat hi veu un avantatge: "Abans era una situació de diglòssia, és a dir, els alumnes utilitzaven el català, però quan feien llenguatge d’especialitat semblava que el català no valia; ara, la situació és millor". De fet, Bover assegura que "les llengües van evolucionant i ho hem d’admetre".
Incloure els neologismes al vocabulari
Evolucionar vol dir créixer, però també canviar. Un dels principals reptes als quals s'enfronta la llengua és adoptar els termes que apareixen per designar coses noves. La gran majoria d'aquests, són en anglès i donen lloc a uns neologismes que es poden adaptar o se'n poden trobar equivalents en la llengua pròpia. "Un cop establert el neologisme en anglès, sembla que és impossible introduir una altra paraula", es queixa Bover. El director del Termcat apunta també a una percepció diferent de l'anglès com a factor que contribueix a aquest fenomen.
"Quan tota la nova producció està farcida d'anglicismes, atrofies la capacitat creativa neològica del català", segons el director del Termcat, Jordi Bover
"La sensibilitat cap a l’anglès és diferent a la del castellà de fa un temps: l’anglès és sexi i fresc i s’evita menys l’anglicisme, i això ens va una mica en contra. Quan tota la nova producció està farcida d’anglicismes, atrofies la capacitat creativa neològica del català", ha assegurat. En aquest sentit, Salán reivindica més textos tècnics en català. Assegura que com a professora d'enginyeria es troba amb molts llibres que no estan traduïts i que ha de recomanar bibliografia en altres llengües als seus alumnes.
Per a ella, la clau és mantenir la inèrcia d'aprendre en català que porten els infants i joves de l'escola i l'institut a la universitat. Per la seva banda, Gal·la Martí també ha experimentat cada vegada més dificultats per mantenir el català com a la seva única llengua vehicular a mesura que ha anat creixent, segons ha explicat. Sobre l'ús del català a les xarxes, estableix la principal motivació per utilitzar el castellà en un públic més ampli, però fa un paral·lelisme: "No m'imagino un anglès fent un tuit en xinès per arribar a més gent".
"Vigilar, molestar i proposar" són les tres estratègies que Genís Roca identifica per estendre el català a l'àmbit digital
Quina és la fórmula per aconseguir que la llengua catalana estigui cada vegada més estesa en el món digital? Segons Genís Roca, hi ha tres estratègies segons cada persona sensibilitzada amb aquesta causa: "Vigilar, molestar i proposar". En la mateixa línia, Bover creu que "la tecnologia ens anirà a favor, però haurem de fer saber al mercat que no ens és indiferent rebre-ho en castellà o en anglès, tot i que els entenguem". També jugarà a favor la personalització amb què Roca ha començat i acabat les seves intervencions en el debat.
Un dels principals avantatges que té el català, segons Roca, és que "segmenta millor que el castellà i l'anglès". Els temps són complicats de preveure, però Roca creu que "podem trigar 10 anys" a tenir una situació normalitzada del català a l'àmbit digital. Mentre que Bover signaria ara mateix que el termini sigui aquest, Salán no s'hi conforma i voldria veure en els propers anys com "ens n'hem sortit bé".