Encara avui, moltes tasques relacionades amb l’àmbit de les cures continuen duent-se a terme des del mateix clos familiar, tal com s’ha fet sempre; malgrat això, no és cap secret que en els darrers anys —i per motius econòmics, socials i demogràfics evidents— les cures s’han anat externalitzant, de manera que s’han deixat o bé en mans d’una persona amb una relació laboral irregular o informal amb el contractant, o bé en mans d’empreses que han sorgit per donar resposta a una necessitat social com més va més accentuada.
Aquestes empreses han de tenir en compte que les llengües són l’element fonamental de comunicació entre els seus professionals i els usuaris que en contracten els serveis. Quan aquests últims poden traslladar al professional quin problema té i el professional l’entén i sap comunicar-s’hi, es produeix un moment d’èxit comunicatiu que té conseqüències positives i que és indicatiu d’una qualitat de servei i d’una professionalitat inequívoques.
L’empresa ha de ser conscient que un entorn professional on també es tingui cura de la llengua catalana representa una oportunitat cabdal perquè el personal que encara no ha tingut un contacte directe amb aquesta llengua pugui optar a una integració plena a la societat catalana
Per això –i més enllà de la motivació estrictament legal segons la qual un ciutadà té el dret d’usar el català en qualsevol circumstància– és cabdal que l’empresa contracti professionals que puguin entendre i parlar la llengua catalana, o que n’incentivi el coneixement i l’ús un cop contractats. Alhora, mostrar activament el català a través del web, aplicacions, retolacions, cartells, documentació interna, publicitat i salutacions orals inicials, presencials o telefòniques, indica que s’està en disposició de fer-ne ús en qualsevol moment i situació. D’altra banda, l’empresa ha de ser conscient que un entorn professional on també es tingui cura de la llengua catalana representa una oportunitat cabdal perquè el personal que encara no ha tingut un contacte directe amb aquesta llengua pugui optar a una integració plena a la societat catalana, en igualtat de condicions i recursos.
Hi ha un seguit de bones pràctiques els beneficis de les quals repercutirien positivament en el benestar dels usuaris o pacients, de les empreses del ram i de la societat en general, i que passarien per començar les converses en català per tal de no dissuadir els usuaris i pacients d’usar-lo, si així ho volen; correspondre’ls en aquesta llengua, si la parlen, per fer la comunicació més fluïda; usar el català amb els companys de feina per aprendre’l més fàcilment; demanar els aclariments necessaris si no s’entén el que l’usuari comunica, una pràctica indispensable en el context de les cures, i oferir en català les comunicacions externes i internes, a més de la documentació que es dona als usuaris o pacients.
Aquestes bones pràctiques lingüístiques s’adiuen a la perfecció amb aquestes altres adreçades estrictament a professionals sanitaris. Perquè ja se sap que cuidar els usuaris i pacients, també és cuidar-ne la llengua.