La cultura i els festivals a l’agost

La frenada de la cultura a causa de la covid-19 no ha afectat l'oferta a l'estiu, especialment a la Costa Brava

Vista general de l'edició del 2021 del Cerdanya Music Festival | ACN Vista general de l'edició del 2021 del Cerdanya Music Festival | ACN

No és correcte establir segons quins tipus de comparacions. Però quan arriba l’estiu tinc el cor al nord. Per què? Quan miro la cartellera de tot Girona, veig que s’ofereixen una quantitat tan important d’alternatives culturals d’ampli espectre que em quedo bocabadat. Pràcticament fins Sant Narcís, l’exuberància és la constant. La Costa Brava ha estat històricament capaç de teixir activitats culturals, tradicionals i innovadores. Però això que és tan complicat d’aconseguir, encara té un altre quid: el més difícil no és crear-les, sinó que la gent que hi estiueja hi participi suficientment, perquè esdevé una part substancial de les seves vacances. Adquireix les entrades amb antelació; integra els actes en la seva programació social, els converteix en un contínuum amb la platja, la marina, els restaurants i les copes, les trobades amb els amics i la família...

Tot forma part del mateix: si faltés el festival, les cançons dels seus ídols, l’òpera, el teatre o qualsevol de la gran quantitat d’activitats programades, no serien unes vacances integrals. Afecta, sense dubte, al pressupost, perquè encara que darrere de tots els actes hi ha patrocinadors i altruisme, els preus no són barats. No obrirem ara el meló de si la cultura ha de ser finançada totalment o parcial, que aquesta és una qüestió que cal debatre a l’hivern.

Dividint els tiquets venuts de l'oferta cultural de la Costa Brava pel nombre d’estiuejants, ens donaria el següent resultat: la despesa mitjana de cada un se situa entre el 10% i el 12% de la global de l’estiu. Déu n'hi do. És possible que a les butxaques més plenes aquest percentatge les afecti menys, però per a la gran majoria dels assistents esdevé una partida important que tria en detriment d’altres. Poder elegir el percentatge de despesa que es fa davant d’una oferta àmplia és una oportunitat que enyoro des del sud.

Més info: Hi ha vida a les urbanitzacions

El mestre Savall a Santes Creus

No és que al sud no hi hagi programació cultural. És clar que n’hi ha, i de llocs extraordinaris per badar. Només cal mirar les cartelleres i les informacions de molts municipis costaners. Però unes quantes activitats culturals han desaparegut als darrers anys o s’han aprimat espectacularment. Entre les experiències històriques més enyorades, trobem a faltar les Nits de Bonmont o els concerts del Parc de Samà. Entre les noves incorporacions, el Tarragona Music Festival va per bon camí i els cinc dies del I Festival Jordi Savall al monestir de Santes Creus s’han quedat curts.

El procés d'ampliar l'oferta cultural al sud i densificar-la pot resultar més fàcil per dos motius: hi ha gent i hi ha demanda predisposada, tant local com de turistes

Hi ha una pregunta que em ronda el cap. La vam estar parlant fa un temps amb un prohom de la zona, iniciador d’una saga gastronòmica innovadora. Assistiria la gent a una programació cultural més potent i més àmplia al sud? Ell s’oferia per endegar les activitats. La iniciativa es va perdre per altres circumstàncies que no venen al cas. La meva opinió és que, en aquest cas, la creació de serveis culturals nous generaria la seva pròpia demanda. Una altra cosa seria el temps necessari per assolir els objectius. Caldria tenir la paciència de madurar adequadament la inversió per fer quelcom durador: que “no es va guanyar Zamora en una hora”, ho teníem clar els dos, fent referència al setge d’aquesta ciutat castellana l'any 1072 pel rei Sanç II, que va morir assassinat i les seves tropes van trigar set mesos en conquerir-la.

El procés d'ampliar l'oferta cultural al sud i densificar-la pot resultar més fàcil, doncs, per dos motius. Hi ha gent i hi ha demanda predisposada, tant local com de turistes. Primer, caldria trobar la inversió i els patrocinadors, a més de l’espai. Segon, els experts en programació. Tercer, identificar els targets i intercomunicar amb els possibles usuaris i els seus referents. I quart, planificar el creixement de l’empresa per fer-la viable. El que succeeix en un mercat no té perquè reproduir-se automàticament en un altre, però, en qualsevol cas, l’homo otiosus és una nova espècie nascuda a casa nostra als anys 80, amb uns trets culturals molts pronunciats tant al nord com al sud. Aquesta població ha entès molt bé que l’estiu és un bé de Déu, atorgat només a un terç dels europeus i del primer món, que forma part íntimament de la composició del lleure. La pandèmia haurà restringit la despesa, però fa anys que el tàndem lleure i cultura s’ha convertit en bé de primera necessitat. Si no es pot viatjar més lluny, la proximitat i la jornada en són el gratificant succedani; i si no es pot anar a tres concerts, se’n retalla un.

L'any passat, la despesa de la llar va caure a Espanya un 10,7%; la dedicada a la cultura, encara més, un 31,9%. Les crisis discriminen la despesa i unes partides sofreixen més que d'altres

L’altra dia, La Vanguardia reflexionava sobre el preu de l’hora de treball i de lleure, a propòsit del 150è aniversari del naixement de Marcel Proust. Des que es comptabilitza el preu de l’hora, aquest condiciona el del lleure. El del treball puja i baixa, depenent de la circumstància. Per exemple, el valor d'una fortuna abans o després del crac del 29 o del corralito del 2001. No és el mateix el preu d’una hora de la classe mitjana després de dues crisis, que la del posseïdor de rendes anyals superiors als 70.000 euros, que la del ric ric, que la de qui batalla per la subsistència.

En qualsevol d’aquestes posicions, el preu de l’hora de treball permet un nivell de vida ben diferent en cada cas. I, com no, la capacitat de dedicar un euro o el 10% de tot el pressupost als concerts de l’estiu. L’any passat, la despesa de la llar va caure a Espanya un 10,7%; la dedicada a la cultura, encara més, el 31,9%. És veritat que no es podia sortir de casa i la majoria de le activitats estaven clausurades, però les crisis discriminen la despesa i unes partides sofreixen més que d'altres. Enguany, enmig d’aquest desconfinament limitat, si tenim en compte els tiquets venuts per a tot l’agost, podem avançar que el pressupost de cultura tant al nord com al sud ha augmentat.

Més informació
La meva platja
Avui et destaquem
El més llegit