• Economia
  • El dèficit d'habitatge a Espanya explica un 39% de la pujada del preu

El dèficit d'habitatge a Espanya explica un 39% de la pujada del preu

La manca de pisos es concentra a les províncies amb més pressió demogràfica i demanda turística

Una dona revisa les ofertes de pisos a la venda fora d'una immobiliària | ACN
Una dona revisa les ofertes de pisos a la venda fora d'una immobiliària | ACN
Redacció VIA Empresa | EP
05 de Setembre de 2025 - 08:45

El dèficit d'habitatge a Espanya acumulat en els últims anys podria explicar fins al 39% de l'encariment del mercat, segons l'informe sectorial Immobiliari de CaixaBank Research.

 

L'estudi conclou d'aquesta manera que, sense les pressions pel dèficit d'habitatge acumulat, el preu al conjunt d'Espanya hauria augmentat un 3,7% anual de mitjana, en lloc del 6% observat. Davant d'aquest escenari, l'informe subratlla la urgència de reactivar la promoció residencial per mitigar les pressions en els preus.

El dèficit d'habitatge acumulat en 4 anys ascendeix a unes 515.000 habitatges

I és que el dèficit d'habitatge acumulat en 4 anys ascendeix a uns 515.000 habitatges, xifra que creix fins a les 600.000 si es consideren els habitatges acabats -en lloc dels visats- i fins a les 765.000 si a més es restessin altres usos alternatius.

 

En l'àmbit territorial, la manca de pisos es concentra a les províncies amb més pressió demogràfica i demanda turística, com Madrid, Barcelona, Alacant, València i Màlaga, mentre que a l'Espanya buidada el dèficit és més reduït.

Reactivació de la demanda

L'informe també analitza que durant el primer semestre de 2025 el mercat immobiliari espanyol està "en plena fase expansiva".

La reactivació de la demanda, iniciada a la segona meitat de 2024, s'ha consolidat en aquest exercici amb 700.000 compravendes registrades en els últims 12 mesos fins al juny, un 19,7% més que el primer semestre de l'any anterior.

Aquest dinamisme s'explica, segons l'estudi, per la millora de les condicions de finançament, l'augment del poder adquisitiu de les llars i un creixement demogràfic sostingut.

La reactivació de la demanda s'ha consolidat en aquest exercici amb 700.000 compravendes registrades en els últims 12 mesos fins al juny

Pel costat de l'oferta, el sector de la construcció mostra signes de recuperació, ja que en els últims 12 mesos fins al maig, s'han visat uns 132.000 habitatges nous, cosa que suposa un increment del 13% interanual.

Ciutadà estranger

Així mateix, la demanda estrangera ha cobrat un paper rellevant en el cicle expansiu actual, ja que en l'últim any fins al primer trimestre de 2025, el 18% dels habitatges han estat adquirits per ciutadans estrangers, arribant a les 133.000 compravendes, "un màxim històric".

Més de la meitat d'aquestes compres són d'estrangers residents i un 44% d'aquestes corresponen a no residents, un perfil que ha evolucionat i mostra una major diversitat de nacionalitats.

El 18% dels habitatges han estat adquirits per ciutadans estrangers, arribant a les 133.000 compravendes

Segons l'informe, el comprador estranger no resident sol tenir més capacitat adquisitiva, cosa que es tradueix en preus mitjans més elevats i una preferència per propietats de gamma mitjana-alta o alta, una tendència que influeix directament en l'evolució del mercat en determinades zones.

Les províncies de l'arc mediterrani i els arxipèlags concentren la major part de la demanda estrangera, però també han sorgit nous focus d'atracció en zones menys tradicionals, com Castelló, Astúries, Huelva i Còrdova.