
El dèficit corrent al conjunt de la Unió Europea va créixer un 6,7% l'any 2024, triplicant alhora el dèficit corresponent al 2021. Segons les dades publicades aquest dimarts per l'Eurostat, la diferència entre ingressos i despeses va elevar-se fins als 62.100 milions d'euros, per sobre els 58.200 milions de l'any anterior i superant per un ampli marge els 14.000 milions del 2021.
Per la banda dels ingressos, el conjunt de les institucions comunitàries van aconseguir recaptar 199.300 milions d'euros, un 0,4% menys en termes interanuals, mentre que les despeses van incrementar-se un 1,2%, fins als 261.400 milions d'euros, principalment per l'absorció de préstecs vinculats als plans de recuperació nacional per parts dels estats membres.
Segons les dades d'Eurostat, les dues principals fonts d'ingressos de les institucions europees l'any 2024 van ser les transferències directes per part dels estats membres i els impostos que controla la UE, que juntes representen el 92% del total. Les transferències directes van passar de reportar 138.300 milions d'euros el 2023 a 142.500 milions d'euros el 2024, un 3% més en termes interanuals. L'Eurostat atribueix aquesta millora a una alça dels ingressos derivats de la recaptació de l'IVA, així com a les multes imposades en diversos casos de competència.
Malgrat tot, la millora no va poder compensar el descens dels ingressos derivats dels impostos que controla la UE, que l'any 2024 van reduir-se un 21,2% per una disminució "significativa" de fins a 11.200 milions d'euros de les contribucions dels bancs per alimentar el Fons Únic de Resolució, el qual aquest darrer any va buidar-se fins a assolir el nivell mínim de reserva.
Per la seva banda, les despeses també van experimentar un augment aquest 2024. El principal motiu és l'increment dels pagaments efectuats per absorbir els préstecs dels plans de recuperació nacionals postcovid, tot i que existeixen altres factors. Entre ells, el macropressupost de la UE per al període 2021-2027 ja contemplava un increment en la despesa.
Al mateix temps, un major endeutament per part de la Comissió Europea ha incrementat de forma notable els interessos que s'han de retornar. Finalment, la formació bruta de capital també ha disminuït, un fet que s'explica per la venda de 23 edificis de la Comissió a Brussel·les per 900 milions d'euros.