Matí. Tarda. Vespre. Nit. Quatre estacions. El temps que necessita aproximadament la terra per girar sobre si mateixa, en torn el seu eix. Diem aproximadament perquè la resta dels planetes també van al seu aire: Júpiter i Saturn triguen unes deu hores; Urà, unes 14; i Mart, per no ser menys que la Terra, unes 25 hores. Tot és relatiu. No cal invocar a Johannes Kepler per demostrar que les lleis dels moviments planetaris són accidentals. Si hi ha desviacions en aquesta unitat de mesurament planetari, què no passarà amb les activitats de treball, escola, esbarjo, lleure o repòs repartit al llarg de les quatre estacions, que en definitiva són tres, que corresponen al que entenem per dia, i una, a la nit?
El teletreball s’ha instal·lat. Potser no de forma majoritària en les relacions laborals, però ha canviat radicalment la manera de treballar fins ara. Moltes empreses estan tornant enrere en permetre que els seus treballadors ho facin en remot fora de les dependències físiques de la companyia. Però, l’impuls del teletreball, accelerat arran la pandèmia, ha deixat enrere el concepte d’hora de treball, el valor de la presència, el mesurament de la productivitat al lloc físic de feina, per entronitzar definitivament els de responsabilitat per tasca, treball per objectius, autoorganització del temps, flexibilitat horària... Aquesta trencadissa del model anterior productivista presencial ha impulsat un altre aspecte: els horaris de feina s’han convertit en una giragonsa quotidiana. A les fórmules tradicionals -matí i tarda, jornada partida, horari intensiu, mitja jornada, caps de setmana, a hores- hores disperses- s’afegeixen ara opcions diverses de treballar a qualsevol hora del dia o de la nit continuadament, separadament o interrompudament. En aquesta avinentesa, a part de les hores diürnes, hi ha oportunitat per les nocturnes?
Les primeres Factory Acts angleses de 1802 i de 1819 van establir que els nens entre nou i tretze anys només podien treballar vuit hores, ara bé, en franges entre les sis del matí i les nou del vespre. Als legisladors els hi semblava fantàstic el treball infantil... sempre que fos de dia. Era per aprofitar la llum solar, es diria; o perquè la productivitat és major. Sobre l’aprofitament de la llum solar, dues coses: 1) aquest concepte és ben relatiu, si comparem la lluminositat d'Hamburg respecte a la de Barcelona; i 2) en la majoria de les fàbriques del XVIII i XIX a Manchester o Liverpool, per posar un parell d’exemples, no hi havia massa preocupació perquè la llum entrés a les naus per la salut dels treballadors. Sobre la productivitat, un parell més: 1) no es homogènia, perquè depèn de cada persona, tipus de treball, entorn o clima; i 2) perquè l’adaptació de l’ésser humà a les circumstàncies s’ha demostrat suficientment al llarg de l’història.
Sempre s’han associat al llarg de la història les franges diürnes amb les hores productives i les nocturnes, amb el lleure, la gresca i el descans
Treballar de dia ha estat, amb lleugeríssimes modificacions, la tendència general sobre la qual s’han organitzat les societats des de la revolució industrial. S’han anat escurçant tant els dies laborals com les hores de treball, a mesura que la productivitat augmentava i els treballadors conquerien nous drets, amb franges cada cop més dilatades per menjar, descansar, conciliar. De fet, els horaris europeus presencials estàndard se situen en l’actualitat entre les vuit i les setze o disset hores, amb un descans de trenta o seixanta minuts per dinar, tot i que la millora de la productivitat que han significat els horaris intensius els ha incrementat enormement.
L’hora d’entrada a l’escola i la verema nocturna
Ara que acaba de recomençar el període escolar, la polèmica torna a estar servida. Fa dos anys, un estudi de la Universitat de Harvard recomanava que els nois no iniciessin les classes mai abans de les deu del matí. Doncs bé, excepte les escoles de negoci, les facultats universitàries, la formació professional i algunes acadèmies -a la baixa-, que disposen de seccions nocturnes fins a com a tard les deu del vespre, la majoria absoluta de les escoles programen l’ingrés dels seus alumnes bastant abans d’aquesta hora. Fins i tot, amb preaules des de dos quarts de vuit per aquelles famílies que han d’anar a treballar. En la pràctica totalitat dels països europeus, la jornada escolar transcorre entre vuit i nou -la majoria a dos quarts de nou-, per acabar-les entre dos quarts de dues i les tres de la tarda. Només Espanya i Itàlia finalitzen entre dos quarts de cinc i les cinc, amb horari partit. El motiu que addueix l’informe és que a partir d’aquest moment del dia la productivitat és superior: els alumnes tenen el cap clar i poden oferir el més alt rendiment. Quan a la jornada partida o no, la meitat dels psicòlegs i pedagogs donen suport a la primera opció i l’altra meitat a l’altra.
Sempre s’han associat al llarg de la història les franges diürnes amb les hores productives i les nocturnes, amb el lleure, la gresca i el descans. La frontera imaginària se situa entre les deu i les onze de la nit, que és el moment òptim per anar a dormir; segons els experts de The Sleep Council, aquest és el moment exacte en què la temperatura del cos i els nivells de cortisol disminueixen, a mesura que el cervell comença a produir melatonina, la qual acomboia per deixar-se en braços de Morfeu.
Cada cop hi ha més funcions laborals que es desenvolupen durant la nit per descongestionar la resta d’hores: càrrega i descàrrega, neteja, teleoperació...
Europa impulsa els trens nocturns per substituir als avions. Els hotels cerquen fórmules per utilitzar les habitacions durant el dia, donat que la majoria dels clients les utilitzen de nit. Els francesos van inventar fa més de tres dècades la verema nocturna per aprofitar la menor temperatura de la nit, que ajuda a la maduració i la frescor del raïm, especialment, el blanc. A part les activitats programades vint-i-quatre hores, cada cop hi ha més funcions laborals que es desenvolupen durant la nit per descongestionar la resta d’hores: càrrega i descàrrega, neteja, teleoperació, posta a punt, serveis internacionals, tasques per la llar i cura de les persones, seguretat... Una part important de la formació online es desenvolupa en horaris nocturns. La gestió de la IA, dels big data o de l’Internet de les coses es programen de forma ininterrompuda les vint-i-quatre hores.
Els novaiorquesos es vanaglorien del fet que un terç de la seva activitat productiva es realitza durant la nit: excursions urbanes, ferris, terrasses i bars, espectacles, actes esportius,... a més de les altres feines. Des d’aquesta perspectiva, la nit s’està obrint com un gran horitzó productiu, de flexibilitat horària i de descongestió.