La despesa alimentària a la metròpolis de Barcelona va augmentar fins als 2.249 euros anuals per persona el 2024, segons l'informe elaborat per l'Observatori del Sistema Alimentari Metropolità, impulsat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l'Institut Metròpolis.
L'Observatori del Sistema Alimentari Metropolità és una nova plataforma de seguiment i anàlisi que permet disposar "per primera vegada" d'una radiografia integral del sistema alimentari dels 36 municipis metropolitans, informen en un comunicat conjunt aquest dimecres.
Una de les novetats de l'eina és que disposa de dades sistemàtiques a escala municipal, un fet que les entitats han destacat que "permet identificar desigualtats territorials i adaptar millor les actuacions públiques a cada context".
L'increment dels preus dels aliments ha superat "àmpliament el creixement dels salaris"
Així, l'informe ha detallat que l'increment dels preus dels aliments ha superat "àmpliament el creixement dels salaris", mentre que, en paral·lel, un 5,2% de la població metropolitana no es pot permetre un àpat proteic cada dos dies.
La consellera delegada d'Anàlisi de Polítiques Metropolitanes de l'AMB, Raquel Gil, ha reivindicat les polítiques alimentàries com un factor "essencial" per construir ciutats cohesionades, sostenibles i pròsperes.
Activitat econòmica
L'estudi explica que el sistema alimentari genera 11.763 milions d'euros de valor afegit, l'equivalent al 7,5% de l'economia metropolitana, i dona feina a prop de 130.000 persones, un 15,5% de l'ocupació total (2024).
Malgrat aquest pes, el model es concentra principalment en el sector de la restauració, que compta amb més del 80% de la riquesa i el 85% dels llocs de treball vinculats al sistema alimentari.
Base agrària limitada
D'altra banda, l'Observatori ha constatat que el 2024 només el 8,5% del sòl metropolità era agrari, una xifra "molt inferior" a la de mitjans del segle XX, que era del 44%.
El 2024 només el 8,5% del sòl metropolità era agrari, una xifra "molt inferior" a la de mitjans del segle XX, que era del 44%
El delta del Llobregat representa una de les principals zones de producció que està orientada a l'alimentació humana (70%), com hortalisses i fruita, a diferència de la resta de Catalunya, on predomina l'agricultura de secà i més de la meitat dels cultius es destinen a alimentació animal.
En aquest context, ha explicat que la distribució i comercialització d'aliments d'origen català en els principals circuits majoristes és reduïda, com el cas de Mercabarna, on un 14% de les fruites i verdures provenen de Catalunya, mentre que el 57% arriben de la resta de l'Estat i el 29% del món.