Del fuet d’or al caviar de caragol, passant per xips d’ou, cotnes amb xili o xocolata endolcida amb dàtil: la imaginació gastronòmica sembla no tenir límits. I, lluny de ser una mirada al futur, totes aquestes propostes ja formen part del present. Així ho ha evidenciat l’edició 2026 d’Alimentaria+Hostelco, celebrada aquesta setmana al recinte Gran Via de Fira de Barcelona, que reuneix prop de 3.300 empreses de la indústria alimentària. En un moment en què la innovació s’ha consolidat com a eix central, la fira ha servit per prendre el pols a un sector en plena transformació. Però, quines novetats impulsen les empreses catalanes? I cap a on es dirigeix el futur de l’alimentació al territori?
Una de les propostes més destacades arriba de la mà de Maheso, empresa familiar catalana amb la planta de productes congelats més gran de l’Estat, situada a Montcada i Reixac. La companyia ha presentat els seus Churros Bites farcits de Nocilla, una reinterpretació d’un clàssic de la gastronomia espanyola adaptada als nous hàbits de consum. “Invertim prop de dos milions d’euros anuals en innovació, una xifra clarament per sobre de la mitjana del sector”, explica el director general, Manuel Rojo, en una conversa amb VIA Empresa durant la fira.
Aquest esforç innovador es reflecteix també en les xifres: Maheso lidera el segment de xurros i porres a Espanya amb una quota de mercat del 20%, i cada minut es consumeixen més de 320 xurros de la marca arreu del món. Tot i això, el context internacional planteja nous reptes. “Dos dels nostres principals mercats són el Japó i els Estats Units, i el transport marítim ja té un impacte considerable en els costos. En les darreres setmanes hem registrat increments d’entre el 15% i el 20%”, apunta Rojo.
Més enllà d’aquest llançament, la companyia també aposta per nous sabors en col·laboració amb Idilia, amb una proposta que situa el festuc com a ingredient estrella. Una tendència que no és casual: en els darrers anys, aquest sabor s’ha consolidat com un dels més sol·licitats, especialment en la rebosteria, el cafè i les begudes.
Aire i festuc: la nova jugada de Torrons Vicens

Aquesta tendència es fa evident en diferents propostes. Albert Adrià i Torrons Vicens han presentat el Torró Aire, una nova línia que reinterpreta el torró tradicional amb una textura extremadament lleugera i vaporosa, gràcies a una tècnica d’injecció d’aire. La firma d’Agramunt (Lleida) en comercialitza tres varietats -ametlla amarga, cacau i avellana, i festuc- i ha invertit prop de mig milió d’euros en la instal·lació d’aquesta tecnologia. “La inversió que hem fet per tirar endavant aquest torró és d’uns 500.000 euros”, explica a VIA Empresa el propietari de la companyia, Àngel Velasco.
Velasco (Torrons Vicens): “La inversió que hem fet per tirar endavant el Torró Aire és d’uns 500.000 euros”
Velasco també avança que la firma ja treballa en una nova gamma en col·laboració amb Ferran Adrià i Gastón Acurio per combinar influències mediterrànies i peruanes. “Incorporarem ingredients com la quinoa, bitxo o el cafè”, detalla. El llançament està previst per a la pròxima campanya de Nadal.
Festuc, chai i menys sucre: les novetats de Yosoy

En aquesta mateixa línia, Yosoy, marca de l’empresa familiar de Viladrau (Osona) i pionera en begudes vegetals, també ha apostat pel festuc amb el llançament de Yosoy Barista Pistatxo, la primera beguda barista del mercat amb aquest ingredient. La marca amplia la seva gamma amb Yosoy Barista Avena 0% sucres, responent a una demanda creixent: més del 80% dels consumidors busquen reduir la ingesta de sucre. A més, i davant l’auge de noves tendències de consum, la companyia incorpora Yosoy Barista Chai, en un context en què aquesta beguda creix a un ritme anual del 7,6% a Europa.
Segons Anna Rovira, directora de màrqueting de la companyia, el repte del sector és clar: “Cal renovar l’oferta que arriba als supermercats perquè aporti valor en termes de salut, sense renunciar a l’experiència. El consumidor no vol haver de triar entre una cosa o l’altra”. En aquest sentit, Rovira apunta també al creixement dels plats preparats i a les noves formes de consum com una de les grans oportunitats per al sector.
Noel fa el salt als plats a punt per menjar sense renunciar al sabor
En aquest context de noves formes de consum i de creixement dels plats preparats, Noel, grup alimentari familiar de quarta generació amb seu a la Garrotxa (Girona), fa un pas endavant amb noves propostes orientades a facilitar el dia a dia a la cuina. “La línia ready to cook inclou preparats de carn fresca amb tots els ingredients, salses i guarnicions necessaris, perquè el consumidor només hagi d’acabar la cocció a casa”, explica a VIA Empresa Jaume Planella, director corporatiu d’R+D+I de la companyia. A aquesta proposta s’hi suma la gamma ready to eat, amb plats ja cuinats a baixa temperatura -com el garró al forn o les costelles amb salsa barbacoa- que només cal escalfar. Totes dues línies es llançaran el maig de 2026 i responen a un consumidor que disposa de poc temps, però no vol renunciar al gust.
En l’àmbit de la sostenibilitat, bonÀrea ha presentat a Alimentaria 2026 el desplegament del seu sistema circular de retorn d’envasos, RetornA, que s’implantarà a partir del segon semestre de 2026 a tota la seva xarxa comercial a Catalunya, formada per 460 establiments. El projecte, que ja s’ha testat en una prova pilot a 61 botigues de Tarragona i Guissona, permet als consumidors retornar les safates de productes carnis perquè siguin netejades i reutilitzades.

Els primers resultats apunten a una taxa de retorn del 60% i han permès evitar més de 72.000 safates d’un sol ús, l’equivalent a 1.553 quilos de plàstic. El sistema incorpora envasos amb un xip que en permet el seguiment i redueix fins a 25 grams de plàstic per unitat. Amb una inversió superior als 10 milions d’euros, la companyia preveu consolidar el model a Catalunya abans d’estendre’l progressivament a la resta de l’Estat. “L’objectiu és desplegar primer el sistema al territori i, en una segona fase, ampliar-lo a tota la xarxa comercial”, conclou el director de Comunicació de bonÀrea, Daniel Marsol.