Ens acostem realment a la fi del malbaratament alimentari? A partir de la primavera de 2026, el sector agroalimentari i de la distribució afrontarà un abans i un després. La nova normativa espanyola, la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, posa el focus en la conscienciació i la prevenció de les pèrdues al llarg de tota la cadena alimentària, des de la collita fins al consum final, tant a les llars com als establiments de restauració. Segons el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, la finalitat de la llei és “recuperar el valor dels aliments i posar en valor la feina de qui els produeix: agricultors, ramaders i pescadors”. I aquí sorgeix la gran pregunta: quin paper hi jugaran els supermercats?
La llei estableix una sèrie d’obligacions concretes per a les empreses. En primer lloc, les empreses estan obligades a disposar d’un pla de prevenció del malbaratament alimentari. En segon lloc, la llei estableix que tots aquells aliments que continuïn sent aptes per al consum humà, però que quedin fora del circuit comercial, han de destinar-se a la donació. Finalment, la norma ordena prioritats i estableix una jerarquia, situant l’aprofitament per al consum humà al centre de qualsevol estratègia de prevenció del malbaratament alimentari, per davant de la transformació per a l’alimentació animal o altres usos industrials.
En aquest context, Elisabet Viladomiu, directora de la Fundació Banc dels Aliments, celebra l’existència d’un marc legal que reconegui la funció social de la lluita contra el malbaratament. "El que volem és que la indústria i les cadenes de distribució comptin encara més amb el Banc dels Aliments perquè puguem ser el seu partner a l’hora de complir la llei”, afirma en una conversa amb VIA Empresa.
I és que, segons la Diagnosi del malbaratament alimentari a les llars de Catalunya 2024, les famílies catalanes destinen prop de 330 euros anuals a aliments que acaben llençant sense consumir, una xifra que equival a 112 euros per persona i que, en conjunt, representa 902,85 milions d’euros anuals a tot Catalunya.
Les famílies catalanes destinen prop de 330 euros anuals a aliments que acaben llençant sense consumir
Més enllà de l’impacte econòmic, el malbaratament té conseqüències mediambientals molt rellevants: a les llars catalanes es malbaraten 173.960 tones d’aliments cada any, fet que genera una petjada de carboni de 462.347 tones de CO2, l’equivalent a 20.000 vols entre Barcelona i Brussel·les.
La nova llei preveu tres menes d’infraccions: les lleus, com ara no aplicar la jerarquia d’usos, poden comportar sancions que van des de l’advertència fins a multes de fins a 2.000 euros. Les greus, com no disposar d’un pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, es penalitzen amb multes d’entre 2.001 i 60.000 euros. Finalment, les molt greus inclouen la reincidència en una infracció greu dins d’un període de dos anys i poden comportar multes de fins a 500.000 euros.
Quan el malbaratament es converteix en beques menjador
Com pot impactar un comunicat d’aquestes característiques en les principals companyies de distribució que operen a Catalunya, com ara Bon Preu o Ametller Origen? Per Josep Castany, cap de sostenibilitat i energia de Bon Preu, la clau passa per “determinar amb precisió la quantitat de producte que necessitem cada dia a cada botiga”.
En aquest sentit, Bon Preu analitza diàriament els comportaments dels consumidors per ajustar els estocs, identificant quins dies i franges horàries concentren més vendes i quins productes tenen més sortida. A més, la companyia impulsa ofertes en productes d’oportunitat quan s’acosta la data de caducitat i, des de l’octubre de 2024, ofereix paquets antimalbaratament en 154 establiments amb fleca.
Des de l’octubre de 2024, Bon Preu ofereix paquets antimalbaratament en 154 establiments amb fleca
Els beneficis nets obtinguts de la venda d’aquests paquets, comercialitzats a través de l’aplicació Too Good To Go, es destinen íntegrament al finançament de beques menjador. Aquesta iniciativa s’emmarca en la nova estratègia de responsabilitat social corporativa (RSC) que la cadena de supermercats osonenca va presentar el passat mes de març, amb l’objectiu de garantir 36.000 àpats a 115 escoles de Catalunya.
1.700 tones salvades amb descomptes: la fórmula d’Ametller Origen
En una línia similar a la de Bon Preu, Ametller Origen posa el focus en la gestió de descomptes com a eina clau per prevenir el malbaratament alimentari. “Tenim un sistema de descomptes per a productes propers a la data de caducitat, i enguany ja portem 1.700 tones de productes venuts amb descomptes del 25%”, explica Amaya Prat, responsable de sostenibilitat del Grup Ametller Origen, en una conversa amb VIA Empresa.
Tal com detalla Prat, la cadena complementa aquesta estratègia amb la donació d’excedents de collita pròpia a la Fundació Espigoladors i al Banc dels Aliments. “Donem productes a entitats socials quan estan molt a prop de caducar i també treballem amb l’eina Too Good To Go”, afegeix.
En conjunt, aquestes mesures han permès salvar 1.700 tones de productes mitjançant els descomptes, 350 tones a través de donacions a entitats socials i 400 tones gràcies a Too Good To Go.
Per la seva banda, Mercè Estruga, mànager del Clúster Foodservice, explica que tant les empreses com el mateix clúster estan plenament alineats amb l’esperit de la llei i amb l’objectiu de reduir el malbaratament alimentari. No obstant això, adverteix que la seva aplicació és especialment complexa per a les petites i mitjanes empreses.
Estruga adverteix que l'aplicació de la nova llei és especialment complexa per a les petites i mitjanes empreses
Segons Estruga, mentre que les grans companyies solen disposar d’equips de qualitat o sostenibilitat per assumir les obligacions en matèria de prevenció, donació o gestió d’usos alternatius, la realitat és molt diferent per a molts restauradors o pimes amb un o dos establiments. En aquests casos, la implementació de mesures com la digitalització, la millora de processos o el control de la producció requereix un suport extern que sovint no poden assumir en solitari.
Davant d’aquest escenari, des del Clúster Foodservice treballen per canalitzar ajuts i impulsar projectes de digitalització, innovació i optimització de processos que permetin a les pimes reduir el malbaratament alimentari i, alhora, complir amb els requisits que estableix la nova llei.