
La despesa pública total relacionada amb l'envelliment -sumant pensions, sanitat i cures- passaria a Espanya del 20,3% del producte interior brut (PIB) el 2022 al 25,5% del PIB el 2050, cosa que representa un augment de 5,2 punts, "clarament major" que a la Unió Europea (+1,5 punts).
Es tracta d'una de les conclusions del Dossier de Demografia de CaixaBank Research, que analitza l'envelliment de la població i el seu impacte en les pensions i que s'ha divulgat aquest dilluns en un comunicat.
Dos factors ajuden a entendre per què la despesa en pensions exercirà més pressió sobre els comptes públics a Espanya que a la Unió Europea a mitjà termini, sent el primer la "major generositat del sistema públic de pensions".
La despesa pública total relacionada amb l'envelliment passaria a Espanya del 20,3% del producte interior brut (PIB) el 2022 al 25,5% del PIB el 2050
El segon factor és el fet que el baby boom va començar gairebé una dècada més tard a Espanya que al centre d'Europa, cosa que farà que el pic de la despesa en pensions en percentatge del PIB es retardi fins al 2045-2050. Així mateix, el principal determinant que explicaria l'augment de la despesa pública en pensions a Espanya és la demografia.
La proporció de població major de 65 anys entre la població de 25 a 64 anys, coneguda com la ràtio de dependència, se situa actualment en el 36% a Espanya, cosa que significa que per cada persona major de 65 anys hi ha 2,6 persones en edat de treballar.
Aquesta ràtio de dependència augmentarà de manera marcada fins a arribar al 61% el 2050, cosa que equival a que per cada jubilat només hi haurà 1,6 persones en edat de treballar.
Entre els elements que podrien ajudar a mitigar els efectes de l'actual transició demogràfica sobre el creixement econòmic, un dels principals àmbits d'actuació són les polítiques dirigides a incrementar l'oferta de treball.
Així, l'informe assenyala que un creixement de la productivitat dinàmic, una major retenció dels treballadors majors al mercat laboral i l'atracció d'immigrants amb alta formació podrien arribar a compensar aquest efecte completament o, si més no, mitigar-los considerablement.