Lluny queda ja la imatge d’Europa com a líder mundial d’indústria d’avantguarda que va mantenir durant el segle XX. Referents com Nokia o Airbus no es poden comparar avui dia amb els gegants tecnològics dels Estats Units o l’accelerada remuntada xinesa motoritzada pel capitalisme d’estat de Pequín. “Europa ha estat líder d’automoció, però no ha estat capaç d’enganxar-se a l’onada tecnològica, i això ens genera una gran vulnerabilitat: la dependència tecnològica”, ha corroborat la vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia, Maite Barrera, en una de les sessions de la 40a reunió anual del Cercle. La tecnològica és una de les emergències que l’entitat catalana remarca en la seva wake-up call a Europa, una prioritat que confirmen les dades: el 80% de les tecnologies i serveis digitals que es consumeixen al continent provenen de l’estranger; el 70% del núvol que emprem, tant a escala individual com d’estructures crítiques, és d’origen estatunidenc; i el 70% dels models d’intel·ligència artificial generativa s’han dissenyat als Estats Units o a la Xina.
Aquestes són només tres de les dades que es recullen a l’informe EuroStack, un estudi comissionat per la fundació alemanya Bertelsmann Stiftung que té l’objectiu que Europa “reprengui el control de tecnologies crítiques”, en paraules de l’autora principal de l’informe, Francesca Bria. “Si ara mateix Elon Musk decideix tallar StarLink a Ucraïna, el país es queda a les fosques”, ha exemplificat la també fundadora de Decode Project a la Reunió del Cercle d’Economia per recalcar la importància que tenen aquestes tecnologies. Quines? Les dades i la intel·ligència artificial, el programari, l’internet de les coses, el núvol, les xarxes i els xips, però també les matèries primeres, l’energia i l’aigua necessàries perquè totes elles funcionin. Un conjunt que l’informe denomina stack i del qual Bria defensa que cal recuperar la sobirania per tres motius principals: seguretat nacional, competència internacional i democràcia. “I dic democràcia, perquè si des de Rússia o Xina sabotegen les xarxes socials que fan servir el 90% dels ciutadans europeus, poden polaritzar societats senceres”, ha recalcat.
Bria (EuroStack): “Si ara mateix Elon Musk decideix tallar StarLink a Ucraïna, el país es queda a les fosques”
La manca d’economies d’escala
Les dades corroboren la dependència tecnològica en aspectes claus en què Europa ha caigut en el darrer quart de segle. Però com s’ha arribat fins a aquest punt? El president executiu de Telefónica, Marc Murtra, ha identificat l’increment de les diferències al sorgiment de les grans tecnològiques estatunidenques de Silicon Valley i Seattle, i n’ha citat diversos motius, com “el dinamisme empresarial, un mercat de capitals més acostumat a invertir en risc i el fet que quan tens un gran cercador a internet o una xarxa social que viu d’externalitats positives, ja no deixen espai per a altres cercadors o xarxes en aquells segments”.
Una sèrie de factors que convergeixen en un concepte que des del sector de les telecomunicacions fa anys que reclamen impulsar a Europa: la convergència empresarial. “Sense empreses d’una enorme escala no generarem segons quines tecnologies”, ha deixat clar. “Als Estats Units, a l’Índia, a la Xina o al Japó tenen tres operadores, i a Europa en tenim 41”, ha remarcat Murtra. Un missatge que defensa des de la seva estrena al passat Mobile World Congress com a màxim responsable de Telefónica i que considera indispensable per recuperar la tan desitjada autonomia: “La fragmentació actual no permet l’escala necessària per desenvolupar, desplegar i mantenir estructures properes a les telecos”.
Es pot regular sense liderar?
El problema d’escala també és percebut des dels Estats Units, com ho corrobora el senior advisor d’IBM i conseller de Biogen i Nasdaq Jesús Mantas, qui fa més de 30 anys que viu i treballa al país nord-americà. “Europa és un mercat molt atractiu, però molt fragmentat. L’economia d’escala és un problema real”, opina l’expert. El talent també és valorat positivament des de l’altra banda de l’Atlàntic, però amb un l’incís de la seva “rigidesa laboral”, que és considerat “un fre”. La tercera punxada reforça els estereotips del continent: “Europa és referència en regulació, però no en innovació”.
La regulació ha estat un dels principals temes de debat de la jornada: es pot permetre Europa l’exigència legislativa que ha mostrat fins ara en els àmbits tecnològics? Sense dir mai directament que no, Murtra s’ha mostrat escèptic amb la posició de la UE: “Estem capturats per unes inèrcies i uns esquemes mentals que tenien sentit fa 20 anys, però que avui han quedat completament trencats”. Pel president executiu de Telefónica, “té sentit que hi hagi unes limitacions ètiques i una forma correcta de fer-ho, però no en un buit on Europa és l’únic operador tecnològic, sinó en un món on ja hi ha intel·ligència artificial generativa als Estats Units i a la Xina”. Perquè, ha incidit, “des d’Europa som ultrapuristes amb la informació que controlem, i això genera un avantatge competitiu als competidors dels EUA”, el qual aprofiten per desenvolupar una tecnologia “àmpliament superior” a l’europea que és consumida finalment pels usuaris del continent. “Ens quedem amb el pitjor dels dos mons: ni estem protegint de manera segura les dades, ni tenim la tecnologia”, s’ha lamentat Murtra.
Murtra (Telefónica): “Ens quedem amb el pitjor dels dos mons: ni estem protegint de manera segura les dades, ni tenim la tecnologia”
Una idea que també ha recuperat Bria com un dels indicadors que explica l’estancament europeu en matèria tecnològica: “No es pot regular allò que no es controla”. L’autora principal de l’informe EuroStack considera que “hem estat massa lents a l’hora d’entendre la realitat geopolítica a què ens enfrontem”, i també a interioritzar que “la dependència tecnològica ja no és només un risc econòmic, sinó també una vulnerabilitat estructural”. Tanmateix, la seva recepta no es basa a desregular el sector, sinó a augmentar considerablement la inversió pública i privada amb la creació d'un fons paneuropeu. L'objectiu? “Crear i conformar un mercat” intern que promogui les compres europees a tecnologies nascudes dins del continent. “Hem de fer créixer les nostres capacitats científiques i tecnològiques per preservar el que és Europa avui dia”.
Malgrat que no comparteix l’agressivitat del discurs de Donald Trump, les polítiques de recuperació de la sobirania tecnològica en comparteixen part del component proteccionista que les defineix. Un possible “proteccionisme bilateral” que per Mantas “té baixes probabilitats d’èxit”. L’aposta del senior advisor d’IBM es basa en l’autonomia oberta: promoure la col·laboració en àrees en què la interdependència generi riscos baixos, com la biotecnologia, la farmacèutica o les telecomunicacions, on hi ha “interès comú d’assegurar i reforçar les tecnologies contra amenaces comunes”; però al mateix temps, incrementar l’autonomia d’aquells àmbits que sí que puguin generar riscos greus, com poden ser els semiconductors o les infraestructures bàsiques de defensa.