Durant la jornada d’aquest dimecres, les instal·lacions del DFactory han acollit els actes inaugurals de la 26a edició de la Conferència de Zones Franques d’Iberoamèrica, impulsada per l’Associació de Zones Franques de les Amèriques i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Fins al 10 de novembre, més de 200 professionals del sector de les zones franques es reuniran al hub d’innovació per tractar la situació del sector a l’Amèrica Llatina, Europa i Àfrica. “El Consorci està orientat al món i tenim una molt bona relació amb Amèrica Llatina, basada en interessos comuns i aliances estratègiques”, ha expressat Pere Navarro, delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona.
Per la seva banda, Claudia Pellerano considera que les zones franques “són espais econòmics destinats a generar treball i, a la vegada, captar inversió estrangera que, posteriorment, es converteix en transferència de tecnologia i educació”. La presidenta de l’Associació de Zones Franques de les Amèriques ha afegit com l’ecosistema que representa “ha de contribuir al desenvolupament sostenible de les regions, més enllà de les fàbriques”. Un cop finalitzades les paraules de les autoritats ha arribat el moment de donar a conèixer casos pràctics de zones franques de Colòmbia i Costa Rica que són un motor de canvi per la comunitat que les envolta.
El món digital per oferir un projecte de vida als joves
Andrea Serrano, gerent general de la Zona Franca de Santander (Colòmbia), ha presentat Campuslands. Aquest projecte promou un model de formació de talent digital per joves sense recursos i amb un 100% de possibilitats de trobar feina un cop s’acabin els deu mesos de durada del curs. “Per un futur no molt llunyà necessitarem un milió de programadors a l’Amèrica Llatina”, planteja Serrano. La Zona Franca de Santander acull 50 empreses i genera una ocupació de 3.200 treballadors. Molt pròxima a la frontera amb Veneçuela, aquest territori és el quart més important, econòmicament parlant, de Colòmbia. Més enllà de la Zona Franca, la metròpoli és coneguda per les seves vuit universitats, la capitalitat turística i un destacat ecosistema de clíniques i serveis de salut.
En el seu torn d’intervenció, Fernando Carazo ha exposat els principals trets característics de la Zona Franca La Lima (Costa Rica). Un espai econòmic que acull 13 empreses a les seves instal·lacions. Des de la seva creació, l’any 2014, la Zona Franca ha generat una inversió de 850 milions de dòlars (793 milions d’euros). “Som un motor de canvi per l’aposta que realitzem en àmbits com la mobilitat social, la mobilitat sostenible, l’eficiència ambiental i l’eliminació de barreres educatives”, destaca Carazo. Uns programes que han donat cobertura a més de 943 estudiants en situació de vulnerabilitat, dels quals un 81% s’han vist directament beneficiats i, en etapes posteriors, han gaudit de l’oportunitat de complementar la seva formació amb viatges empresarials de caràcter internacional. “Ara bé, el principal repte que tenim per mantenir viu aquest esperit és saber-ho comunicar bé”, conclou el dirigent llatinoamericà.
Tornant a Colòmbia, l’auditori del DFactory també ha tingut l’oportunitat d’escoltar les reflexions de Juan Carlos Botero, gerent general de la Zona Franca del Pacífic. “Som un exemple de desenvolupament econòmic, desenvolupament sostenible i aportació social”, manifesta Botero. Aquesta Zona Franca acull 50 empreses i 9 multinacionals, així com una plantilla de 2.000 treballadors i 5.500 llocs de treball indirectes. Firmes que exporten a 68 països i que a la vegada han estat capaces d’impulsar un ecosistema de clústers del tèxtil, el món agroindustrial, el sector farmacèutic, la bioseguretat o la impressió gràfica. Un altre dels projectes estrella de l’equip liderat per Juan Carlos Botero és una granja solar que genera el 40% del subministrament de l’energia del parc, xifra equivalent a l’emissió de 2.800 tones de CO2. “Un dels objectius generals que tenim és exportar, des de Colòmbia, alguna cosa més que petroli, carbó i cafè”.