El balanceig de setze pèndols gegantins que reaccionen a la veu humana recreen una composició sonora i melòdica ben sincronitzada. Són obra de l’estudi belga Superbe, que despulla la parla del seu significat per transformar-la en música i moviment cinètic. En un altre racó, una cabina telefònica coberta de molsa reciclada de Tailàndia, convida a establir un diàleg amb Gaia, un personatge teatral que podria encarnar la Mare Terra. La peça no triga a estar guixada pels mateixos visitants, "perquè sinó, no seria pas una cabina de telèfon", assenyala a VIA Empresa Cris Olmedo, enginyer xilè de la consultora barcelonina QS Ventures i autor de l’obra. L'exterior analògic contrasta amb la tecnologia conversacional que s'amaga a l'interior, batejada com a 2147. La veu del futur i exhibida l’any 2025 al centre cultural BASE Milano.
Conversar amb aquest xatbot és gairebé com viure un guió cinematogràfic en temps real. Quan un s'hi acosta i Gaia pregunta en quin any som, respon amb un fil de veu que "encara no s’ha produït el col·lapse”. De fet, aquest era el propòsit d’Olmedo des d’un bon inici: "No he volgut dissenyar una interfície, sinó una veu i un relat". Els participants s'hi adrecen en l’idioma que parlen de manera habitual i Gaia s'adequa a cada llengua -des del català fins al tagal-, en un experiment que beu de referents cinematogràfics i de les teories de Marshall McLuhan. Olmedo explica que el visionari canadenc afirmava que la tecnologia és una extensió dels nostres cossos i sentits. “Sostenia que l’art actua com un sistema d’alerta primerenca en detectar els canvis que la tecnologia provocarà en la societat molt abans que el públic en sigui conscient”. I al Sónar+D, aquesta profecia es compleix al mil·límetre.
Cris Olmedo, enginyer xilè de la barcelonina QS Ventures, és l'autor de la cabina telefònica coberta de molsa que convida a establir un diàleg amb Gaia al Sónar+D
Només uns metres més endavant, un mirall de tons daurats i recuperat de l’època de Napoleó III substitueix el reflex de l’espectador per la figura de la tieta (auntie). Es tracta de Mirror into Antiverse ("Mirall cap a l'Antivers"), la primera obra interactiva de l'arquitecta singapuresa Wenhui Lim i el seu projecte Niceaunties, presentat en col·laboració amb Load Gallery, una galeria artística situada al barri del Poblenou. "Vam trobar el mirall, una peça del segle XIX, en un mercat de carrer a París. El vam restaurar i l'artista li va donar el seu toc personal", explica Isabel Palomar, mànager de la galeria.
A l'obra no li falta detall. La part superior del marc, on hi hauria d'haver els clàssics angelots esculpits, Lim els ha substituït per un dels seus personatges característics: una tieta en forma de gat. L'obra utilitza la tecnologia per capbussar l’espectador en un arquetip cultural carregat d'estigmes. En la cultura asiàtica, l’auntie representa la dona gran de la família: algú que t'estima amb bogeria, però que, alhora, pot ser d’allò més dura amb tu. “És la típica dona que et donarà un plat de menjar deliciós, però que immediatament després et dirà com n'estàs, de grassa", comenta Palomar entre riures.
Així, quan el visitant s'acosta al mirall, el sistema el detecta i el converteix en una d'aquestes tietes. Tot seguit, li llança una frase directa a boca de canó sobre el seu aspecte físic, el seu salari o la seva vida personal i amorosa. L'experiment busca activar la nostra "tieta interior", aquell altaveu de l'autocrítica que tots portem a dins. L’exposició estesa es podrà visitar a la mateixa galeria fins al 15 d'agost.
Un oasi gòtic i neoclàssic que vibra al ritme del jazz
Totes aquestes microhistòries i instal·lacions no són fets aïllats. Formen part de l’epicentre de la 14a edició del Sónar+D, el germà alternatiu i experimental que brolla en paral·lel a la 33a edició del cèlebre festival Sónar. Les parets gòtiques i neoclàssiques de la Llotja de Mar estan d’estrena aquest dijous. Han agafat autonomia per acomiadar-se del recinte Gran Via de Fira de Barcelona -en què la gresca comença a fer-se notar a partir de la tarda- i esdevenir un oasi de reflexió pròpia. Tot i que el futur de l'espai encara no està escrit, la directora de Sónar+D Andrea Faroppa es mostra satisfeta per l’acollida de la Llotja i assegura que “això és irrepetible i molt únic".
L'actuació inaugural ha anat a càrrec del reconegut pianista de jazz Ignasi Terraza, doctor honoris causa per la UPC, amb la presentació d’'ImprovIA'
Aquest canvi de pell també coincideix amb la profunda reestructuració interna que va viure l'esdeveniment l’octubre del 2025. Els tres fundadors del Sónar, Enric Palau, Ricard Robles i Sergio Caballero, es van desvincular del festival, que ara capitaneja el belga François Jozic. El relleu va arribar després d'una edició polèmica en què el grup inversor KKR -a qui s'acusava de tenir vincles amb Israel- va adquirir la promotora al fons d’inversió Providence Equity Partners, una circumstància que va provocar el boicot d'una trentena d'artistes que ja estaven programats.
Més enllà de les novetats en l’organització, val a dir que l’actuació inaugural ha anat a càrrec del reconegut pianista de jazz Ignasi Terraza, doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb la presentació d’ImprovIA. Un concert d’improvisació a duet amb un sistema d'IA -desenvolupat pel professor Philippe Salembier, investigador del grup de processament d’imatge i vídeo de la UPC- ha creat respostes musicals a partir del so del piano.
A través d’eines de processament de senyals i aprenentatge automàtic, el sistema ha capturat el so de l'instrument en temps real, n'ha llegit el to, el tempo i el ritme, i ha generat un acompanyament musical instantani. El projecte va veure la llum l’any 2021 en el marc del projecte Piano&AI, amb l’objectiu de crear el concert inaugural de l’AI Music Festival.
Barcelona XRLAB i “la presència” del Pati+D
"Bon dia, Sónar. Em dic Alma. Avui farem una cosa una mica diferent. Les dues persones que hi ha aquí dalt porten un sensor que capta les oscil·lacions elèctriques del cervell. Estem mesurant una sola cosa: la presència”. Són les frases que s'han pogut sentir al Pati+D de la Llotja i que han servit com a carta de presentació del Barcelona XRLAB, el nou hub d'indústries creatives de l'Ajuntament de Barcelona ubicat al recinte històric de Palo Alto. Inaugurat el 2025 com una iniciativa publicoprivada, l'entitat s'ha desplaçat fins al festival com una llançadora de talent des d'on s'han exhibit algunes de les propostes tecnològiques de la jornada.
A dalt de l'escenari, els encarregats de donar vida a aquesta experiència performativa han estat Vicente Manzano i Beltrán Lihn, fundadors d’Alma Digital, un estudi de nous mitjans originari de Xile i establert a Barcelona que fusiona l'art, la tecnologia i el wellness. Mitjançant tècniques de biofeedback en temps real -com ara la mesura de l'activitat neuronal i el ritme cardíac-, el seu experiment ha aconseguit monitorar el nivell de calma i d'atenció dels usuaris per determinar el seu "estat de presència", és a dir, l'aquí i l'ara.
Més enllà de l'espectacularitat de la posada en escena, el projecte d'Alma Digital busca utilitzar el relat immersiu com una eina d'autoconeixement, connexió interna i benestar. De fet, l'estudi col·labora actualment amb la Universitat Johns Hopkins dels Estats Units per mesurar de manera científica l'impacte que tenen aquestes obres de realitat virtual en el cos humà, el cervell i el comportament.
Alma Digital i Scott & Irwin han fet del Pati+D un laboratori on els algorismes monitoren el cervell, la calma i les microexpressions humanes
Entre les empreses que s'han donat a conèixer també destaca Scott & Irwin, l'estudi d'innovació digital que en només dos anys i mig de vida ja suma vint treballadors i més de deu milions d'interaccions en projectes internacionals. Representat pel seu desenvolupador de producte, Marc Planas, l'estudi es mostra obsessionat amb l'economia de l'atenció en un món "saturat d'estímuls", en què el gran repte és trobar l'activador que connecti la tecnologia amb l'ésser humà.
Per demostrar-ho, han convertit en conillet d'índies els moderadors de l'acte: la directora del Barcelona XRLAB, Esther Rovira, i el responsable d'operacions i producció, Jokin Buesa. Mitjançant diademes d'activitat cerebral que monitoren el nivell de calma i càmeres de reconeixement facial capaces de llegir les microexpressions, un programari d'IA ha començat a projectar a la pantalla el percentatge que reflectia les seves emocions inconscients. Malgrat assegurar estar com flams, tots dos han mostrat un percentatge equilibrat.
Un confessionari amb Rosalía o Yung Beef, pedres i quàntica
Les tres plantes de recorregut per la Llotja de Mar també han estat aparadors del talent emergent i de la recerca universitària. En són grans exemples el Divine Device de Lola Liñán Fernández, estudiant de la facultat de disseny i enginyeria Elisava. Un rosari connectat a dos xatbots entrenats amb les lletres de la cantant Rosalía i Yung Beef han convertit el confessionari tradicional en una interfície algorítmica per explorar el trànsit de la fe religiosa a la fe tecnològica. L'obra planteja una reflexió: com lliurem voluntàriament la nostra intimitat més profunda a "unes màquines que no senten, sinó que es limiten a processar la nostra vulnerabilitat com un aliment".
El diàleg amb allò no humà també ha pres forma a Softly sounds matter, una proposta en la qual Pol Olivares Ceniceros, estudiant del màster en Ciències de les Arts Digitals i Tecnologies Creatives a La Salle Campus Barcelona, ha treballat durant cinc anys. "Sovint mirem molt i atenem poc", ha apuntat Olivares a VIA Empresa. Per això, l'autor ha dissenyat una instal·lació interactiva on una càmera captura la microtextura d'una pedra, un fong, la molsa o la mateixa pell, i un algorisme la converteix en un so i una veu irrepetibles. "La idea és generar uns nous diàlegs amb éssers no humans", ha detallat l'artista, i ha celebrat com un autèntic "regal" poder mostrar la seva feina al festival.
El talent emergent i la recerca universitària conflueixen en un aparador de propostes com 'Divine Device', 'Softly sounds matter' i 'Creative Intelligence Lab'
Finalment, la ciència més pura s'ha aliat amb l'art gràcies al Creative Intelligence Lab del Barcelona Supercomputing Center (BSC), que ha aterrat al festival amb un projecte de Quantum Art. A través de models en 3D interactius, el públic ha pogut remenar les peces d'un ordinador quàntic i entendre la complexitat de baixar-ne la temperatura per fer-lo funcionar. La seva aportació més poètica, però, explora què passaria si les paraules es comportessin a escala quàntica. És la demostració visual que un objecte pot tenir diverses realitats i conviure en un mateix espai "en dependència de qui sigui l'observador".
Amb aquesta constel·lació de propostes, la 14a edició del Sónar+D s'alça un any més com un espai d'idees que conviuen amb la ja consolidada intel·ligència artificial, i confirma que el festival ha encetat amb èxit la seva nova era emancipada. Passejar per la Llotja de Mar implica topar amb instal·lacions conceptuals, però també amb performances corporals i cossos en moviment, una dualitat que es fa palesa en projectes com el d'Arts Korea Lab. La plataforma de Corea del Sud demostra, en una de les seves set propostes, que mentre la tecnologia ho transforma tot, la dansa es manté com l'últim refugi de l'essència humana. Així doncs, i en ple col·lapse d'estímuls, el repte més gran és i serà sempre habitar el present.