Parlem del sector que parlem, la digitalització és un fenomen transversal que busca fer-se un lloc a tot arreu. Una tendència a l’alça, tant en l’organització interna com en la mateixa execució de les activitats, amb una adopció irregular segons l’economia a qui preguntem. Consulta que, en el cas de la construcció, es respon amb un “work in progress”. Així s’ha denotat en una sessió coordinada per Barcelona Activa a la 24a edició de Construmat, el ja clàssic esdeveniment organitzat per Fira de Barcelona que ha tingut en la tecnologia un dels protagonistes del congrés celebrat entre el 20 i el 22 de maig.
L’adopció irregular de les eines digitals que observem quan comparem diversos sectors també és present dins mateix del de la construcció, especialment quan es filtra en funció de la mida de les empreses. “La petita empresa encara està molt poc digitalitzada. Moltes no tenen programaris ERP de gestió, i la majoria funcionen amb Excels i papers amunt i avall”, corrobora el director de tecnologia de Techtiva, Marc Martínez. La seva empresa s’encarrega del disseny de softwares específics per a la planificació d’obres, elaboració de pressupostos i control de costos de la construcció. “En la mitjana empresa, algunes, per necessitat, sí que s’han digitalitzat en alguns punts, però moltes vegades amb Excels superestrambòtics”, continua Martínez, qui tanca el repàs afirmant que les grans companyies “estan digitalitzades des de fa molt de temps, i ara busquen automatitzacions més concretes i complexes”.
Martínez: “La petita empresa encara està molt poc digitalitzada. Moltes no tenen programaris ERP de gestió, i la majoria funcionen amb Excels i papers amunt i avall”
Aquesta darrera afirmació és confirmada per Begoña Martín, responsable de Construcció Digital, ESG i Sostenibilitat de Comsa, empresa catalana centenària especialitzada en obra civil enginyeria industrial que supera els 5.000 treballadors. “Estem digitalitzats des de fa anys, però no hem acabat”, remarca Martín, qui assenyala que l’enfocament que tenen ara és “automatitzar fluxos més concrets, sobretot amb molt d’enfocament a l’obra”. Una tasca que és considerada un “repte” per les complicacions d’integrar totes les informacions i dades en projectes en què intervenen múltiples agents: “L’objectiu és no posar les dades més d’una vegada per evitar errors i millorar l’eficiència”.
L’increment de la complexitat en la coordinació dels diversos agents és un dels tres grans canvis que ha aportat la digitalització en sector de la construcció, segons ha assenyalat el director d’innovació digital del despatx d’advocats Batlleiroig, Toni Durán. El segon és l’acceleració que han experimentat els projectes, que “cada vegada van més ràpids en contractació, en redacció i en execució”, i el tercer és el “punt de tensió” que existeix entre l’auge de la digitalització i la creixent consciència mediambiental: “Cal trobar l’equilibri entre les tecnologies que apliquem i els recursos que consumim i mantenir un ecosistema sostenible socialment i econòmica”.
El BIM, el rei de la festa
Són múltiples les tecnologies digitals que han anat obrint-se pas dins del món de la construcció, però si n’hi ha una que destaqui per sobre de les altres, clarament és el modelatge d'informació de construcció, conegut com a metodologia BIM per les sigles en anglès. Aquestes tècniques consisteixen a dissenyar de manera digital les infraestructures físiques que més endavant es construiran físicament. Malgrat que el concepte es remunta fins als anys 70 del segle passat, la seva implementació moderna no s’ha estandarditzat fins a les darreres dècades, i encara presenta certa reticència en certs àmbits de la construcció. “El BIM és el nexe d’unió que hauríem de tenir”, considera Martínez, qui s’ha trobat en múltiples ocasions com aquesta tecnologia és percebuda com “una imposició, una cosa negativa” dins del sector. “En el món del qual vinc jo, el de la informàtica, ens vam fer el BIM molt nostre i ara és impossible treballar d’una altra manera, però en el món de la construcció costa molt”, constata.
Pel professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i director tècnic de la consultora d’innovació tecnològica Coloma+Armengol, Eloi Coloma, aquest fenomen succeeix per la concepció que el sector de la construcció té de les noves tecnologies: “Hi ha molta consciència per fer-les servir per a una utilitat immediata, però poca per preguntar-se per què serveixen”. Durán coincideix en el fet que es tracta “d’un tema de concepció mental”, el qual és més fàcil d’implementar quan es compta amb el suport dels promotors. Per la seva banda, la responsable de la unitat de Barcelona d’Accés Group, Aurora Vázquez, també s’hi mostra d’acord: “Sí que hi ha encara una cultura del ‘sempre ho hem fet així’, tot i que cada vegada hi ha més consciència que la digitalització millorarà els processos, reduirà els costos, farà que tot sigui més àgil… Però costa, i per a una pime, la inversió que ha de fer suposa un cost important”.
Tot i les reticències en certs àmbits, les metodologies BIM avancen en la seva adopció al territori, i un dels grans impulsors a Catalunya ha estat la mateixa Generalitat. Des del 2023, el Govern va establir l’obligatorietat d’emprar aquestes tècniques en tots els contractes públics d’obra civil i edificació impulsats per administracions de la Generalitat que igualin o superin els dos milions d’euros, i enguany s’ha aprovat l’Estratègia BIM, que vol potenciar encara més la transformació digital de la construcció.
Un exemple clar d’aquesta visió és el nou edifici de consultes externes de l’Hospital Vall d’Hebron, dissenyat pels arquitectes Diego Nakamatsu i Lluís Moran i el soci fundador i director tècnic de l’empresa d’enginyeria Sugar Solution, Antonio Recio. L’ampliació de l’hospital, que té previst començar les obres aquest estiu, consta d’un edifici de 56.000 metres quadrats, 120 metres de llarg i 35 d’amplada, i 14 plantes, quatre d’elles soterrades. El projecte sencer s’ha dissenyat de manera digital emprant tècniques BIM, però l’equip ha decidit anar una passa més enllà i introduir la realitat virtual com un element més del procés. “Des que vam començar el projecte ho hem utilitzat per ensenyar l’edifici, per entrar dins del model i passejar-te per dins”, comenta Moran. Això els ha permès no només ensenyar-lo de manera més atractiva, sinó també “trobar errors a coses que només veus que estan malament quan camines per fins, perquè la visió és molt diferent”. Aquesta iniciativa també ha possibilitat implicar de manera molt més activa els metges i infermers de Vall d’Hebron en el disseny dels espais, la qual cosa els ha permès “avançar cap a un model de comú acord” que té més en compte les necessitats i usos diaris dels espais. Moran ho exemplifica amb les sales de l’hospital de dia, les quals han de ser espais més íntims i prou agradables perquè els pacients puguin passar-hi diverses hores assegudes sense preocupacions.
Una transformació que reclama nou i vell talent
Tota aquesta transformació digital implica uns canvis en els processos de treball que requereixen necessàriament una adaptació dels professionals de la construcció. Les metodologies BIM han fet sorgir un nou perfil cotitzat, el dels BIT managers, els quals són definits per Martín com els “capitans del vaixell” d’aquesta nova tecnologia, ja que indiquen “com hem de fer les coses noves en un llenguatge que entenguem”. Aquest és, tanmateix, un dels pocs nous perfils que ha impulsat la transformació digital, la qual no demanda persones dedicades exclusivament a aquesta temàtica, sinó una comprensió global a tota l’empresa. “Amb cada nova tecnologia apareix un nou nínxol, però el canvi i repte que afrontem cala a fonts a tots els estaments”, assegura Durán.
Des del punt de vista de les constructores, Martín creu que cal perdre la por: “Sí que és cert que, si ho pots fer de forma digital, seràs més eficient i faràs més coses amb menys esforç, però hem de continuar fent el que fèiem fins ara. El cap d’obra continua fent de cap d’obra”. “Podem ser arquitectes 1.0, 2.0 o 3.0, però sobretot som arquitectes, constructors o caps d’obres”, replica Durán.
Durán: “Podem ser arquitectes 1.0, 2.0 o 3.0, però sobretot som arquitectes, constructors o caps d’obres”
Així i tot, els ponents han fet notar les dificultats amb què es troben a l’hora de buscar nou talent per incorporar a l’empresa, i veuen en les formacions digitals una oportunitat per captar nous professionals. “Cal treballar per trencar l’arquetip de què és la construcció”, reivindica Coloma, qui creu que si es visibilitzen les noves activitats que apareixen amb les tecnologies digitals, es pot aconseguir que el sector sigui atractiu per a més gent. Una nova formada de treballadors que inclou les noves generacions, de les quals Martín valora positivament que “la digitalització els ve sola”, ja que “potser no coneixen el programari concret, però l’aprenen de forma molt ràpida”. Però no exclusivament: Coloma ha fet valdre els perfils sèniors, aquells que ja disposen d’experiència anterior al sector de la construcció o altres confrontants i que els interessa aprendre sobre digitalització. “És una oportunitat molt bona per reciclar-se i canviar de sector”, remarca.