Falta d’exclusivitat a les agències amb els habitatges en venda o de lloguer, manca de transparència d'algunes immobiliàries, la lenta digitalització del sector, l’obligatorietat a Barcelona de destinar –com a mínim- el 30% del sostre edificable a habitatge de promoció pública, la manca d’habitatges en venda... Aquests són només alguns dels exemples que estan posant pals a les rodes a les agències immobiliàries, que veuen com han de replantejar-se a tota vela un canvi de model de negoci. El pitjor, però, és que repensar el sector i planificar el futur no només depèn dels professionals que s'hi dediquen i que els usuaris siguin capaços de comprar-se un pis com si fos un jersei, sinó també de les polítiques que s'apliquen. I en aquest punt, tots hi estan d'acord.
El debat sobre Tendències en el sector immobiliari organitzat per Kasaz està assegurat. Amb representants de totes les branques del sector, la jornada posa especial èmfasi en els nous reptes del sector, entre els quals s’hi troben la tecnologia, el model urbanístic de les ciutats i la legislació actual. Una triple fórmula que s’ha de treballar per poder continuar existint en el mercat.
Si les immobiliàries no tenen tot el poder a les seves mans és justament, i en paraules, del CEO de Vivendex, Francesc Quintana, "per la incompetència dels polítics". En aquest sentit, Quintana considera que si “busquessin solucions per ara, i no per d’aquí tres anys”, canviaria la situació. La seva estratègia es basa en “pensar en global” i, per tant, no centrar-se només en la gran ciutat, sinó mirar més enllà i potenciar la perifèria edificant nous pisos, construint escoles bressol i apropant les infraestructures, entre d’altres coses. El CEO de Vivendex no és l'únic que pensa així. També el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, reclama “coordinació política, especialment a les grans ciutats” perquè, si no és així, “per molt que ens digitalitzem, no farem res”.
Adéu al romanticisme vivencial
Si avui en dia no ens costa gens comprar roba, viatges o altres productes a cop de clic, el futur és que també ho puguem fer així en la compra d’un pis. El CEO de Housfy, Albert Bosch, té clar que no queda gaire temps per “perdre” aquest “romanticisme” d’anar a visitar l’habitatge. “El factor humà és molt important, però el temps mitjà d’una visita de la gran majoria dels pisos que es venen és de 20 minuts. Estàs més temps en una botiga de roba mirant, que en un habitatge”, sosté Bosch.
Bosch: "Estàs més temps en una botiga de roba mirant, que en un habitatge per comprar"
El problema, però, és que costa molt fer-se a la idea de la possibilitat de comprar un pis sense haver-lo vist. El CEO de Housfy considera que la tecnologia “permet tenir una oferta de cara al client amb una sèrie de valors de transparència” que el mètode tradicional no té. I això és el que, en part, ha fet perdre credibilitat al sector, que té ara a les seves mans revertir la situació i desmitificar la fama que sovint l'envolta.
A diferència de Housfy, el responsable d’Intel·ligència Residencial de CBRE, Tomás Sánchez, és de l'opinió que, encara que la tecnologia “dóna suport a l’agent per tancar abans la venda, el factor humà hi ha de ser”. La digitalització del procés els ajuda en una immensa llista de coses com, per exemple, a gestionar bases de dades eternes i a conèixer el tipus de comprador. Però el tracte personal és bàsic i indispensable en una venda (o una compra) per garantir la confiança del client.
La (no) bombolla immobiliària
La tecnologia, però, no serveix només per dotar de transparència el mercat immobiliari o per agilitzar el procés de compra-venda, sinó també per abaratir el preu final d’un habitatge. Segons Sánchez, “si els pisos es venen a aquests preus és perquè hi ha hagut un procés abans, però si la construcció d’obra nova es digitalitza, es pot arribar a abaratir el cost fins a un 20%”. I no només això. També posa damunt la taula que "cada vegada hi ha menys paletes" perquè s'està "industrialitzant" el sector, però això també vol dir donar més veu a la dona que, com subratlla el representant de CBRE, "vol dir que estarà ficada en tot el tema d'acabats".
De moment, la tendència és que els preus dels habitatges es mantinguin i en cap cas hi ha una bombolla immobiliària a la vista. Així ho sustenten el CEO de Kasaz, Sébastien Marion, i el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, que assegura que “no hi ha una bombolla immobiliària, ni existeix una bombolla financera que és la que va provocar el boom immobiliari”. Ara bé, tot i que “és un mercat equilibrat”, assenyala, “el nivell de preus és discriminatori”.
Els representants del sector immobiliari estan d'acord en què la manera de fer política ha de canviar | Cedida
En aquest mateix sentit, el CEO de Vivendex vol posar damunt la taula que “la inestabilitat laboral no ajuda a la bombolla ni a la capacitat econòmica de les famílies”, mentre que, de la seva banda, el responsable d’Intel·ligència Residencial de CBRE també prova de calmar els ànims confiant que “no hi ha indicadors que hi hagi una crisi”. Això sí, també recorda que, tot i que el creixement és sostenible, “hi ha zones a Espanya com Barcelona i Madrid on els preus ja han tocat sostre”.
Canvi de paradigma
Sota l’argument que “a Barcelona, el 60% dels habitatges l’ocupen una o dues persones” i que això vol dir que “estem infrautilitzant molts pisos perquè no hem fet un canvi de xip”, el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona proposa una remodelació del mercat.
Gorgues: "Una possibilitat seria descentralitzar l’activitat econòmica perquè [per exemple] serà més atractiu viure a Sabadell i el preu es distribuirà d’una forma més uniforme”
Una possibilitat seria “descentralitzar l’activitat econòmica perquè [per exemple] serà més atractiu viure a Sabadell i el preu es distribuirà d’una forma més uniforme”. A això, caldria sumar-hi una “actualització total dels habitatges” i, per dur-ho a terme, “les administracions hauran d’invertir en els habitatges” perquè, segons Gorgues, “el nostre pla nacional de l’habitatge és absolutament ridícul comparat amb el que destina el Regne Unit o Alemanya”.
I és que la problemàtica radica en el fet de “no planificar el territori a mig o llarg termini” i sí fer-ho a curt perquè, posa de relleu el gerent de la Cambra, “quan poses gent jove en habitatges protegits és molt difícil garantir la rotació i gestiones un problema només a curt termini”.
Fer inviable el sector
Després que diverses entitats del sector immobiliari, entre elles la Cambra de la Propietat Urbana, recorreguessin el 30% d’habitatge social en considerar que la modificació atemptaria a les condicions bàsiques del dret a la propietat dels amos del pis, Gorgues assegura que amb això “es paralitzarà el sector perquè les compravendes no perdran una part important”. “S’obre una porta que pot fer inviable el sector”, ratifica, i ho justifica sostenint que “el sòl urbà ja ha fet les cessions que havia de fer”.
La queixa encara va més enllà. “Si el 30% dels mil pisos nous que es construeixen a Barcelona són 300 pisos, no soluciona el problema de la ciutat i, a més, l’Ajuntament té solars que podria haver construït i, enlloc de fer-ho, traspassa les responsabilitats al sector privat”.
Transparència, digitalització, repensar l’habitatge tradicional i... política, molta política. Els ingredients hi són, ara només falta lligar-los i que el resultat final deixi un bon gust de boca per a les dues parts.