Diguem-ho clar i català: un 'lawfare' és una guerra judicial

Els mitjans de comunicació també es refereixen sovint a la judicialització de la vida política, és a dir, al fet de sotmetre a un procés judicial un afer

El terme 'lawfare' està format pels mots anglesos law (‘dret’) i la truncació del mot warfare (‘guerra’) | Termcat El terme 'lawfare' està format pels mots anglesos law (‘dret’) i la truncació del mot warfare (‘guerra’) | Termcat

El terme anglès lawfare és relativament recent. En l’àmbit acadèmic va aparèixer a la dècada dels anys setanta del segle XX. Tanmateix, l’actualitat política de casa nostra darrerament l’ha fet aparèixer sovint en textos de mitjans de comunicació i en tertúlies polítiques, motiu pel qual ha esdevingut un terme d’ús habitual en determinats contextos més divulgatius. 

El terme lawfare està format pels mots anglesos law (‘dret’) i la truncació del mot warfare (‘guerra’), i designa l’estratègia consistent a utilitzar sistemàticament l'acció judicial contra una ideologia política o un grup social, polític o ètnic que hi està vinculat.

Per a fer referència a aquest concepte, en català disposem del terme normalitzat guerra judicial, calc de l’anglès lawfare. Es tracta d’una forma sintagmàtica en què a la base guerra (‘estat de lluita’, segons el diccionari normatiu, en referència a la campanya que es duu a terme contra un ideologia o un grup) s’afegeix l’adjectiu judicial (‘relatiu o pertanyent a l’Administració de justícia’), que remarca el paper fonamental de les estructures del poder judicial per a dur-la a terme.

En altres llengües properes, com el castellà (guerra judicial o guerra jurídica) o el francès (guerre du droit i guerre juridique), també es documenten calcs de l’anglès paral·lels a la forma catalana guerra judicial.

Els mitjans de comunicació també es refereixen sovint a la judicialització de la vida política, és a dir, al fet de sotmetre a un procés judicial un afer, especialment quan es podria resoldre satisfactòriament per altres vies com ara la negociació política. Tant el substantiu judicialització, com el verb judicialitzar són formes lingüísticament adequades, que en altres llengües també es designen amb denominacions anàlogues: judicialización i judicializar, en castellà; judiciarisation i judiciariser, en francès i judicialization i to judiciarize, en anglès, respectivament.

Des del punt de vista lingüístic, doncs, els termes guerra judicial, judicialització i judicialitzar són correctes. La incorrecció, en tot cas, s’ha de cercar en aquesta tendència cada cop més present de voler resoldre els conflictes polítics per la via de la judicialització en comptes de fer-ho per la del diàleg i la negociació.

Podeu consultar aquests termes al Cercaterm.

Més informació
Cecot desenvolupa un joc per fomentar el català entre treballadors que no el fan servir
Marinva, el joc català per transformar persones i empreses
Pimec constata que les pimes fan servir més el català que les grans empreses
Avui et destaquem
El més llegit