En poques setmanes, la política energètica de la Unió Europa (UE) ha fet un canvi de rumb. Empesa per les urgències, les dependències i les debilitats que ha destapat la invasió russa a Ucraïna, les institucions comunitàries han impulsat un pla de descarbonització batejat com Repower Europe, en el qual s'aposta per accelerar la implantació d'energies renovables. La necessitat d'aquest nou escenari es justifica per la importància de transformar el sistema energètic per desvincular-se del subministrament rus de combustibles fòssils i afrontar la crisi climàtica.
És en aquest context, on Enginyers Industrials de Catalunya (EIC) i el Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) han organitzat una jornada per abordar com afecta les empreses aquest procés de transició energètica. La sessió ha servit per posar sobre la taula molts interrogants i algunes certeses: el creixement econòmic de les darreres dècades no ha anat acompanyat d'un increment de la demanda d'energia. És una dels conclusions que ha detallat el president de la Comissió d'Energia de l'EIC, Josep Maria Montagut, que ha recordat que des de fa 20 anys, el Producte Interior Brut (PIB) català s'ha apujat un 20%, mentre la demanda energètica només un sis.
Davant dels representants d'algunes empreses industrials com Ciments Molins, BASF o Grífols, Montagut ha instat a qüestionar-se si realment resulta viable endarrerir fins l'any 2026 l'aplicació del Carbon Border Adjustment Mechanism (CBAM), un aranzel al carboni proposat a determinats productes com el ciment o l'electricitat que importa la UE. "Aquest mecanisme castiga les nostres empreses industrials i ens fa perdre competitivitat", ha etzibat Montagut. Després de reconèixer que "hem pres l'accelerador en la transició energètica", Montagut ha demanat inversions per desenvolupar tres palanques bàsiques: l'estalvi i l'eficiència energètica, el desplegament de les renovables i l'elecció de nous combustibles no elèctrics.
Josep Maria Montagut: "Hem pres l'accelerador en la transiciò energètica"
L'imperatiu geopolític de la transició verda
Davant d'aquests requeriments, Montagut ha plantejat noves preguntes. "Si és cert que la tecnologia per produir hidrogen verd està prou madura, com el transportem i l'emmagatzemem?". Malgrat els dubtes que generin aquests moviments i si els nous combustibles seran capaços de garantir tota la demanda, el catedràtic de Regulació, Competència i Polítiques Públiques de l'IESE, Xavier Vives, ha admès que "l'energia ha esdevingut un risc geopolític central". A partir d'aquí, ha detallat que "la guerra a Ucraïna ha aguditzat el procés de desglobalització, reduint les cadenes de subministrament".
Xavier Vives: "La guerra a Ucraïna ha aguditzat el procés de desglobalització, reduint els cadenes de subministrament"
Vives ha enumerat els impactes a curt i llarg termini del conflicte bèl·lic i les seves derivades econòmiques a les companyies. "De moment, es prioritzarà la seguretat del subministrament. Més endavant, s'incrementarà la dependència de l'energia nuclear i finalment, la transició verda és convertirà en un imperatiu geopolític". Prenent com a base la creença que aquesta ha de caminar mitjançant l'aprovisionament de metalls 'verds' com el liti, el coure, el zinc o el níquel, el catedràtic de l'IESE, ha llençat una nova pregunta: Estem disposats a que ens els serveixen països que des del del punt de vista polític es consideren autocràcies?
Davant les incerteses, Montagut i Vives han reivindicat la necessitat d'invertir més i innovar per repensar el model energètic. El primer ha assegurat que "la transició energètica és un repte colossal que ni tan sols hem interioritzat". El segon ha assenyalat que, malgrat els dubtes i el desconeixement, "la descarbonització no serà indolora i tindrà costos econòmics i socials. És mentida el discurs que ens han venut de què serà verda, barata i segura". El repte continua sent trencar els vèrtexs d'aquest triangle màgic.